Imagino la gent que, sense saber ni un borrall de medicina, ha imaginat que el Sr. Pàmies, recomana un got ben ple de lleixiu tal com surt de la garrafa del supermercat. Aquesta mateixa gent, deu d'imaginar-se que el liti, element molt tòxic, que serveix per als trastorns bipolars, es pot treure d'una bateria de qualsevol automòbil, o que el ferro, tant necessari per les anèmies, es consumeix menjant-se un plat de claus o de ferritges, i així, mil exemples més, i de substàncies molt més tòxiques que el lleixiu. Però han parlat les farmacèutiques.

El que pot haver passat, és que el Sr. Pàmies, hagui descobert alguna cosa que, les farmacèutiques i les químiques, amb la seua reputació tant impol·luta, no hagin sabut trobar, alguna cosa que a lo millor és massa econòmica, o massa efectiva, per tant, haguin optat per desacreditar un descobriment que ni els pertanyeria, ni els fóra rendible. De fet però, ja han aconseguit els seus objectius, crear alarma social, desacreditar els herbolaris, bona part de la saviesa popular que els representa una competència, i de pas, millorar la seua pròpia imatge, reputació i la confiança de la gent.

L'honestedat de les empreses farmacèutiques i químiques, ja fa molt de temps que és denunciada per molts experts i expertes, totes sabem que si un medicament no és rendible, es retira del mercat i es deixa de fabricar, se substitueix per un de més car, independentment de si és efectiu o necessari, i a fer calaix, que és de allò que es tracta, i mantindre la reputació, encara que ells no s'haguin pres la molèstia de fer les corresponents proves.