Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis, aceptes l'ús que en fem.

Publicitat

"Barris marítims del Vendrell deixats de la mà de Déu"

Opinió Miquel Casellas Porcar
Dimarts, 07 Agost 2018 14:58

En aquestes setmanes del mes d’agost és un dels punts més alts del calendari anual de concentració de turistes i segons residències als nostres barris marítims: Sant Salvador, Coma-ruga i el Francàs. En els dies laborables encara hi ha un petit marge de maniobra, però en els dies festius i els de pont quan el calendari ho aconsella se supera el límit amb escreix.

Llavors ens cal donar un cop d’ull especial a aquests punts àlgids del calendari que també acostumem a trobar en la part final de la Setmana Santa si el temps acompanya.

Ara és el moment de veure que és el que ofereix el vessant marítim de la nostra vila a tota aquests visitants puntuals que durant uns dies o setmanes s’estableixen a casa nostra. Potser estem parlant d’una població total del municipi en aquestes dades que pot superar les 100.000 persones triplicant les persones censades habitualment en tot el municipi.

Els contenidors de les platges brillen excepte en la seva gran majoria per la seva absència. En alguns punts resisteixen els de rebuig que acompanyen tot l’any en aquests barris costaners, però els de recollida selectiva se’ls ha de buscar en els seus llocs habituals de tot l’any, quan molts dies en aquests zones habitades hi viu una ínfima part de la població d’aquestes setmanes concorregudes.

En la neteja de carrers, doncs se segueix el mateix exemple. Veure un escombriaire és una cosa més propera als fenòmens paranormals que no pas a una realitat que es repeteix cada any fora del passeig marítim. Algunes voreres volen seguir sent una clara representació de la natura salvatge mediterrània i deixen créixer les herbes en tota llibertat i autonomia sense un control clar sobre la seva evolució natural.

Un altre element important és quan marxa la llum elèctrica de la via pública o fins i tot com va passar aquest passat dissabte que ho varen patir alguns habitatges de la zona de Sant Salvador, potser la xarxa elèctrica actual no aguanta aquest volum de consum.
Després tenim elements que marquen la nostra personalitat. Per una banda, un dels temes d’aquest estiu és aquell bonic element estètic que creua la Riera de la Bisbal, però que encara no es pot utilitzar. Potser en el proper any ja tindrà un ús raonable, però a hores d’ara és una part artística del nostres horitzó més proper.

Per donar més moviment en aquests espais tenim aquesta mena de dialèctica entre la policia local i els manters. Un joc on cadascú porta a terme el seu propi rol. Alguns cops la cosa s’anima, però en la majoria dels casos cadascú ocupa la seva part del terreny. Controlar això per un ajuntament és impossible i encara que hi posis molts agents uniformats per què és vegi la pressió policia segurament hi ha zones del terme amb necessitats més urgents que no pas posar fitxes en aquesta partida d’escacs que sempre acaba en taules o en algun decomís puntual amb més intensitat acompanyat d’algunes fotos als mitjans de comunicació, però al dia següent torna a començar la partida que mai s’acaba. Enguany a part dels vigilants privats tenim dues fitxes noves que són els gossos ensinistrats. Però tot segueix igual.

On abans hi fèiem revetlles nocturnes i hi aparcàvem cotxes, ara no ho podem ni trepitjar perquè és una reserva natural que està allí per conservar el nostre litoral. Un petit grup de banyistes reivindica un petit espai d’aquesta zona com a nudista i quan correspon ho posen en pràctica. La vida és així no pas com ens l’han volgut ensenyar durant massa segles. Tot això sempre amb el rosari a les mans perquè no es faci malbé cap element dels que porten les aigües residuals de la zona de la platja a l’estació de bombeig de l’interior de la comarca llavors és quan s’alcen les alarmes com quan una tempesta inunda les zones clàssiques d’aquests barris.

Uns barris deixats de la mà de Déu que han de rebre una bonica subvenció per arreglar una petita part històrica d’aquesta zona, però que no afectarà als problemes endèmics d’aquests barris excessivament ignorats històricament pel poder local. Aquest és el motiu per aquesta plataforma veïnal que vol concórrer a les properes municipals. A veure que passa. Sort en tenim de natura que ens enriqueix les nostres platges que nosaltres ja hi fem front amb infrastructuctures perjudicials per la nostra costa com el port de Coma-ruga que fa més nosa que altra cosa. Per acabar amb una pregunta clau que més d’un s’hi troba, ¿ja tenim els suficients professionals mèdics per atendre aquests visitants que si que volem per omplir les nostres butxaques? Sant Salvador, Coma-ruga, el Francàs també existeixen així com l’Associació Ferroviària de Sant Vicenç de Calders on hi viuen durant tot l’any més de 100 persones.

Miquel Casellas Porcar

Miquel Casellas Porcar

Publicitat

icona missatge de correu electrònic

Butlletí de titulars diari

Subscriu-te per rebre cada matí els titulars d'InfoCamp al teu correu:

Privacitat:
  •