Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis, aceptes l'ús que en fem.

Publicitat

×

Avís

JUser: :_load: No es pot carregar a l`usuari amb id: 652

"80 anys (2 de 3)"

Opinió
Dimarts, 24 Octubre 2017 11:45

La situació és tan paradoxal..... Dissabte 21 un president espanyol “democràtic” (hereu de la dictadura, però) va tornar Espanya a l’any 1939 (com fa 80 anys) carregant-se la Generalitat, per contra dilluns 23 es commemoraven els 40 anys de la seva restauració provisional per un president franquista (encara no hi havia Constitució).

Una altra paradoxa: l’article 155 és copiat d’una Alemanya federal, per tant no és assimilable a l’Espanya de les autonomies (del cafè para todos); en tot cas és indicador del fracàs de la pròpia norma que confiava en evolucionar cap a aquest model d’estat, i cap dels dos governants ho ha fet en 40 anys.

Paradoxalment, segons la Constitució que afirma que la sobirania del poble resideix en les Corts, doncs resulta que el ministre de justícia ha estat recusat per la majoria de la cambra (“justícia justa, just al garrot”, cantava Ovidi Montllor).

És clar que resulta més paradoxal que el cap de l’Estat demanés formar govern a la persona que l’encapçala actualment, quan hi ha fiscals i jutges que donen per provat que el partit que comanda és corrupte, i ho avala el fet que hi ha molts militants a la presó i nombroses causes en curs de judicis.

Això ens porta a una nova paradoxa: mentre els casos catalans van a velocitat supersònica, aquests serpentegen aquí i allà, això si no es cremen jutjats (com el de València, i la cortina de fum no ha estat la de l’incendi dels sumaris sinó el procés català) o moren personatges que havien de prestar testimoni, o... No havíem quedat que som iguals davant la justícia?, Constitució dixit.

El paroxisme paradoxal és que la fiscalia ja ha redactat l’acusació de rebel•lió, sense que aquesta s’hagi produït.

I és que també resulta paradoxal la subversió de la realitat, la veritat i el llenguatge. Tot ha estat un frau, i no hi havia cap intenció ni de dialogar ni de res, més que d’arribar a aquesta situació. El 155 ha estat l’excusa, per què el relat s’ha construït a mida, i escoltant-lo sembla una autoinculpació del govern espanyol respecte als fets registrats.

També resulta paradoxal que el líder socialista, que va ser escollit per les bases després d’un cop d’estat intern per dir no a Rajoy, ara s’ha convertit en còmplice del disbarat democràtic i històric i ha deixat de censurar la vicepresidenta del govern.

Tothom menteix descaradament. Ho ha fet el ministre Dastis en una entrevista a la BBC. La història posarà les coses al seu lloc.

Mentre, com fa 80 anys, i ja que tornen els feixistes (mai han marxat), haurem de tornar al “No passaran”, i constituir un front democràtic popular,... a tot l’estat espanyol, per què això no va d’independència, sinó de canvi de sistema i de defensa de la democràcia... sinó, per què tanta policia a Catalunya que no van tenir ni a l’Euskadi en l’època d’ETA?

Més en aquesta categoria: « "Iceta el mediador" "Dia 1" »

Anuncia't a infocamp.cat, dona suport al periodisme rigorós de proximitat.

Publicitat

No s'ha pogut desar la teva subscripció. Siusplau torna-ho a provar.
La teva subscripció ha estat correcta.

Butlletí de titulars diari

Subscriu-te per rebre cada matí els titulars d'InfoCamp al teu correu: