Al llarg de la història les dones han estat, en general, en una situació de dependència, subordinació i un cert menys teniment amb relació al sexe masculí. Les estructures de poder patriarcal han fet que en molts casos les dones hagin estat considerades com a patrimoni dels homes. Els rols de cada un dels sexes vénen condicionats, en gran part, per les tradicions, la cultura i la història.

No hem d’amagar-ho, és la violència dels homes contra les dones, un fet estructural instal·lat i arrelat a la societat que té moltes maneres de manifestar-se: violència física, psicològica, sexual, econòmica... i que pot manifestar-se tant en l’àmbit de parella, com familiar, laboral o social, com és el cas del tràfic de dones i nenes que contínuament podem conèixer a través dels mitjans de comunicació.

Existeix també violència de gènere quan no hi ha igualtat material en el reconeixement dels drets. No es tracta de considerar la igualtat de gènere com a sinònim 'd’idèntic', o 'igualtat a' els homes, ja que això significaria col·locar-nos als homes com a mesura del que és desitjable, sinó com a 'equitatiu'. Es tracta d'assolir la igualtat mantenint el reconeixement de la diferència. Existeix també violència de gènere en tots aquells casos força habituals en els quals la dona cobra menys que l’home per fer la mateixa tasca, quan s’empra verbalment un llenguatge sexista, quan es nega el dret a decidir sobre el seu propi cos i la seva sexualitat etc. etc.

Hem d’insistir i persistir en l’educació en valors, en el respecte, l’ètica, les relacions humanes en l’alteritat i sobre tot la feminitat doncs el masclisme ja fa massa segles que ens ha dut al fracàs. Hem demostrat determinació en quan defensem la igualtat i ho hem de seguir fent. No fer-ho una gran irresponsabilitat esdevindria.