El govern espanyol ho va celebrar a so de bombo i platerets: 1) El president espanyol va anunciar que un dia d’aquests farà “allò que no voldria fer” (se li va entendre tot); 2) el ministre Montoro va anunciar que intervindrà els comptes de la Generalitat; 3) la Guàrdia Civil va escorcollar impremtes i va comissar cartells electorals; 4) Correus va negar-se a distribuir una cosa tan perillosa com la revista de l’associació de veïns i veïnes de l’Esquerra de l’Eixample perquè hi havia una informació sobre el referèndum; 5) el TSJC va citar a declarar els primers alcaldes de la llarguíssima llista d’investigats, i 6) (tot i que en tindria moltes més) la policia local de Vitòria va impedir la celebració d’un acte en què havia d’intervenir la cupaire Anna Gabriel. De fet, el Dia Internacional de la Democràcia l’havien començat a celebrar la mitjanit passada en alguns municipis com Montcada i Reixac, Llagostera, Figueres i les Cases d’Alcanar, on els cossos policials van impedir que la campanya electoral de l’1-O s’iniciés amb normalitat. I el van acabar celebrant al capvespre fent visites personalitzades a les redaccions de diferents diaris i repartint felicitacions als seus directors.

Potser que l’ONU en prengui nota, de com a l’Estat espanyol celebren la Diada: perseguint urnes, paperetes, sobres, revistes... Fa feredat. A Catalunya, en canvi, que devem ser diferents, el Dia Internacional de la Democràcia es va celebrar amb mítings electorals arreu del territori, amb una carta que les quatre principals autoritats del país van enviar al president Rajoy per convidar-lo a negociar, i amb una molt bona notícia, que els comuns es van sumar a la campanya del referèndum just l’endemà que ho hagués fet l’alcaldessa Colau. No em negaran que, a quinze dies vista, el cronòmetre juga a favor, i que cada hora que passa és una victòria. I que el millor que podem fer en temps apassionants com els que vivim és posar-hi bon humor. I, a les visites, dir-los allò de “passi-ho bé i moltes gràcies!”