Senzillament, no entenc, algú m’ho expliqui, els motius, pels quals, la societat tarragonina, som tan pessimistes. No pretenc canviar el tarannà de la gent. Mai s’ha m’ocorreria. De fet, la nostra ciutat, viu, amb quelcom singular, com és, la diversitat de cultures i maneres d’entendre la cultura que mentre respectin els drets humans són totalment legítimes.

A mi em preocupa el futur de la nostra ciutat. El més proper. Aquell que, sens dubte, estem jugant com a protagonistes de la nostra pròpia vida. No vull que ens convertim en un racó oblidat al cor del mediterrani sinó que siguem pal de paller de la Catalunya que amb i entre tots desitgem construir.

Vivim en el segle de transformació social. Una transformació de tot i que ha de tenir en compte a tothom. Una transformació individual que té el seu sentit en l’eix col·lectiu. Una transformació sociopolítica que en ves d’amagar-se en un forat surt a l’encontre, a l’ajuda també, d’aquells que viuen en un drama.

La Tarragona de Catalunya, així us lo demano, no pot desaprofitar la situació actual si vol, jo ho vull, ser la referència en molts àmbits de Catalunya. És l’hora, amigues i amics, de sortir al carrer per exigir, avui que mai, una política responsable, eficient i eficaç que serveixi al bé comú. Esdevindrà d’aquesta manera el orgull de molts per sentir-nos part de la Tarragona de Catalunya que dona sentit i títol a aquest escrit.