La Cambra de Comerç de Barcelona ha informat que el 2015 ha estat el pitjor any en inversió en Catalunya en infraestructures de mobilitat des de 1997. El pitjor. Només s'ha executat el 59% del previst. Queda clar, doncs, que es pressuposta menys però encara s'incompleix més.

El greuge és brutal i demolidor. El Port de Barcelona és el primer contribuent del sistema portuari espanyol. El tram d'autopista entre Martorell i Tarragona s'ha pagat 79 vegades. Entre Tarragona i Alcanar, 157 vegades. La síntesi és: pagueu i, en cas contrari, circuleu per una via molt més perillosa.

Així ens trobem que mentre les carreteres d'Espanya redueixen els seus accidents en un 50%, a Catalunya augmenten i es dupliquen a Barcelona. En canvi, a les autopistes tenim els mateixos percentatges d'accidents que la resta de l'Estat, el que demostra que és la qualitat de les vies i no la densitat del trànsit el causant dels accidents. Podríem passar de l'"Espanya ens roba", a "Espanya ens mata". Una mofa a la igualtat entre espanyols.

Malgrat aquest fre a la nostra economia, Catalunya continua sent el territori més productiu de l'Estat. Molts catalans veiem el greuge econòmic que patim, però d'altres, no. Caldrà triar. Les societats democràtiques resolen aquestes qüestions sotmetent-les a referèndum. Quan els polítics espanyols no volen ni sentir parlar, demostren que segueixen amb mentalitat del segle XX. Una mentalitat prepotent i autoritària. Una raó més per votar a favor de separar-nos d'un Estat així.

Les inversions futures les farem nosaltres. I el nostre futur el dissenyarem nosaltres, entre altres coses perquè parlem de la recerca de la felicitat, i amb això no es juga. El president estatal hauria de fer el viatge amb els vidres de colors a un altre lloc. Aquí ja no cola. Tots ens sabem el conte de "Pedro y el lobo".