El Ple ordinari de juliol de 2015 va aprovar reduir el retrat del rei a mida de carnet. Posteriorment la regidora del PP a l’Ajuntament va denunciar a la Subdelegació del Govern a Tarragona que des del dia 30 d’octubre d’aquell mateix any a la Sala de Plens de l’Ajuntamen la fotografia del rei Felipe VI havia desaparegut del seu lloc per ocupar,en una mida reduïda, un lloc sobre el llindar de la porta d’accés a la mencionada Sala.
La conseqüència: una denúncia de l'advocacia de l'Estat que ha desembocat en la sentència que declara nul de ple dret l'acord del Ple de l'Ajuntament del 31 de juliol del 2015. La sentència assenyala que cal col·locar una fotografia del rei d' almenys 29x20 centímetres en un lloc preferent de la Sala de Plens.
Però com podem perdre el temps en hissar una bandera i discutir sobre la mida d’una fotografia del monarca Felip VI?. La justícia està polititzada, però tinguem clar què qui la polititza son partits com el PP i d’altres de conviccions similars, que convoquen la premsa per demostrar com s’ acata una sentència.
Des del món independentista no hem de caure en aquests debats. Tots aquests casos, i no només el que ha passat a Torredembarra, estan simplificant a una guerra de símbols la importància del procés que estem vivint i de la nova era en la que volem entrar. Siguem més pragmàtics i reflexius a l’hora de prendre determinades decisions i, al mateix temps, conseqüents amb els nostres actes.
Quan es va hissar l’estelada al terrat de l’Ajuntament, l’alcalde no va fer cap roda de premsa. La meva pregunta és: i per què ara sí? Algú creu que tot això ens ajuda a ampliar la base dels que volem la independència?
Una altra qüestió d’aquests darrers dies ha estat la fotografia del rei. Personalment en aquella moció de la CUP vaig decidir abstenir-me, però després de les explicacions de vot dels altres partits, vaig votar-hi a favor. Poc després, vist com es va gestionar tot plegat, reconec que em sento enganyada i, per tant, que em vaig equivocar, perquè em vaig creure el text de la moció que votava a favor de la reducció de la fotografia del rei i no pas la del president de la Generalitat. Si jo hagués sabut que el vot afirmatiu a aquella moció implicava també la reducció de la mida de la fotografia del president de la Generalitat en cap cas hi hagués votat a favor. No es pot equiparar la figura del president de la Generalitat, persona escollida democràticament per tots els catalans, amb la d’una persona imposada per llei, que l’única legitimitat que té és una successió dinàstica. Malgrat això, creia i crec que no s’ha de donar més propaganda a fets que no ajuden en aquest procés.
Ara toca treballar des de totes i cadascuna de les nostres responsabilitats perquè, en l’àmbit municipal serem claus, i no hem de distreure ningú; no ens ho podem permetre. Un exemple clar de la importància del món local és que ja fa uns mesos que s’està treballant en la constitució de l’Assemblea d’electes de Catalunya, on els regidors hi tindrem un paper importantíssim.
Hem de centrar tots els nostres esforços i les nostres accions en remarcar que aquest país només tirarà endavant si és capaç de tenir una estructura pròpia d’Estat. Des del Parlament, s’hi està treballant intensament mitjançant la Llei de transitorietat jurídica, basada en tres pilars: la Llei de l'administració tributària catalana, la Llei de règim jurídic català i la Llei integral de protecció social catalana. Ens hem de centrar en aquesta feina i no pas en altres debats partidistes. Hem de treballar per ampliar la base a favor el procés perquè el compromís del referèndum existeix i és real. Hem de fer-nos forts, hem d’estar preparats. Imagineu-vos el que farà l’Estat per no permetre el “referèndum o referèndum” del President Puigdemont.
No ens distraguem amb banderes i fotografies; vivim un moment clau per al nostre futur, per al nostre país; un moment que demana de tots nosaltres serenitat, determinació i seny.
