Em preocupa els pocs recursos emprats per part de certes administracions públiques, com ara l'ajuntament, en la conservació d'allò que diem casc antic, en la neteja pública i en el reutilitzament dels habitatges buits.

No podem permetre, al meu parer, esvenir una ciutat que no té cura d' allò que més atrau al turisme com és la tradició tarragonina que ha estat i és coneguda per moltes persones.

És per aquest motiu, que no podem ser espectadors de luxe de la destrucció de tot allò que els nostres avantpassats van lluitar amb sang, suor i llàgrimes per a que nosaltres sapiguem acollir com un regal i un aprenentatge a ser adquirit donant les gràcies a tots i totes aquelles que malgrat el temps que van passar amb motiu de l’etapa franquista , van sembrar una collita on hi ha fruits abundants i on nosaltres tan sols hem de treballar per tal de millorar procurant no defallir per mandra, cansament o por.

Una ciutat que dona l'esquena al passat és una ciutat incapaç de consruir el seu futur i que fa de la inestabilitat la seva senya d'identitat. Necessitem donar utilitat a la part alta així com d'altres espais públics, ja que aquest, no pas altre, és el nostre deure irrenunciable amb els que ens han precedit i precediran