Ofici i resistència. El Nàstic de Tarragona ha tret un punt de moltíssim valor davant el Cartagena (0-0) en la segona jornada de Primera Federació, després d’un partit en què els grana han hagut de fer un autèntic exercici de resistència.
Els locals han dominat el joc, han portat el pes del partit i han sotmès els tarragonins durant bona part del duel, però l’ordre i el treball defensiu dels de Tarragona han estat extraordinaris. La parella formada per Jose Amo i Nico Van Rijn es consolida com una de les grans garanties del Nàstic, mentre que Gaizka Ayesa ha aparegut quan més se’l necessitava per mantenir la porteria a zero.
Resistència grana
El Cartagena ha sortit amb la intenció de fer-se amo del partit. Els locals han monopolitzat la pilota i han obligat el Nàstic a defensar molt a prop de la seva àrea, buscant espais davant un conjunt grana que ha tingut molt clar quin havia de ser el seu pla.
Els de Tarragona han hagut de treballar de valent, tancant línies, guanyant duels i resistint les envestides d’un Cartagena que acumulava possessions i arribades. Però el Nàstic no s’ha descompost en cap moment.
I aquí ha aparegut la figura de Gaizka Ayesa. El porter grana ha hagut d’intervenir en diverses ocasions de mèrit per evitar que el domini local es transformés en gol. Cada intervenció ha servit per mantenir dempeus un Nàstic que patia, però que defensava amb una concentració màxima.
Davant seu, Jose Amo i Nico Van Rijn han estat un mur. La parella de centrals ha tornat a demostrar la seva solidesa, imposant-se en les accions dividides i sostenint un equip que durant molts minuts ha viscut instal·lat en camp propi.
Un punt que val or
A la represa, el guió no ha variat gaire. El Cartagena continuava portant el comandament i el Nàstic seguia resistint, intentant sortir quan tenia l’oportunitat i buscant una transició que pogués canviar el signe del partit.
Els grana han sabut patir. Sense renunciar a competir, han anat fent créixer la sensació que el partit podia acabar sense gols. El Cartagena insistia, però entre la defensa tarragonina i un Gai Cañas immens, el marcador continuava intacte.
I quan el partit encarava els seus últims compassos, el Nàstic ha tingut la seva gran oportunitat. Shin ha disposat d’una ocasió claríssima per donar la sorpresa i endur-se els tres punts, però l’acció no ha acabat al fons de la xarxa.
Finalment, el 0-0 s’ha mantingut fins al xiulet final. Un punt treballadíssim i de molt valor per a un Nàstic que, sense desplegar un gran futbol, ha demostrat una capacitat defensiva enorme davant un rival que ha estat superior durant bona part del partit.
Un exercici brutal de resistència que deixa dues conclusions importants: la porteria a zero i la consolidació d’una parella de centrals que comença a fer-se imprescindible. Jose Amo i Nico González, amb Gai Cañas per darrere, són ara mateix una de les grans fortaleses d’aquest Nàstic.
