Des de Torredembarra i amb més de 30 anys d’experiència, la presidenta de Mujeres en Igualdad defensa el feminisme de paraula i la promoció de la dona per aconseguir la igualtat amb els homes
Avui conversem amb Núria Gómez Granés. Nascuda a Barcelona i resident a Torredembarra, des de 1978, és escriptora, periodista i agent social feminista. Actualment és la directora de l’Observatori de la Dona del Partit Popular de Catalunya, vicesecretària d’Igualtat i Resiliència del PP de Tarragona, presidenta d’AFAMMER Catalunya (Associació de famílies i dones al món rural i marí, amb estatuts consultius a les Nacions Unides) i, recentment, va crear l’associació de Mujeres en Igualdad de Tarragona i Provincia, que també presideix.
Com a agent social feminista, l’any 2000 va presentar el projecte “Mirar el municipi amb ulls de dona” a la trobada mundial ‘Dones per la Pau’ de les Nacions Unides a Nova York i, més endavant, va promoure la Llei d’Igualtat efectiva entre dones i homes del Parlament de Catalunya (Llei 17/2015, de 21 de juliol). Ha publicat 15 llibres.
En aquesta entrevista, la Núria ens explica la seva visió del feminisme, basat en un feminisme de paraula, i quines són les iniciatives que promou per aconseguir la igualtat entre dones i homes.
J.C.E.: Després de 33 anys d’experiència en entitats en defensa dels drets de les dones, vostè va crear ara fa un any una nova associació a la demarcació de Tarragona, Mujeres en Igualdad. Per què?
N.G.G.: Perquè el feminisme, com a moviment social i polític, busca la igualtat real entre dones i homes i qüestiona les estructures que generen desigualtat i violències. Però jo crec molt en l’activitat que es fa des de les associacions. L’entitat Mujeres en Igualdad promou a tota la província, -des de la diferència entre homes i dones-, trobar una igualtat per treballar conjuntament.
Fa 33 anys que em dedico al feminisme. Quan vaig arribar a Torredembarra, vam crear un grup de dones amb l’objectiu de mirar el municipi amb ulls de dones. Vaig motivar dones de tot el Tarragonès tot fent una enquesta on deien com voldrien que fos el seu municipi, especialment les dones que anaven amb cotxet o que passejaven persones grans amb cadira de rodes. En aquella època les dones es dedicaven encara més a les cures i a la família. Aleshores vaig presentar el projecte “Mirar el municipi amb ulls de dona” als alcaldes dels municipis implicats i els vaig exposar els canvis que proposaven les dones. Aquest projecte va passar per la Generalitat, i l’any 2000, el vaig presentar a les Nacions Unides en el marc de la Gran Trobada Mundial per la Pau per poder-lo desenvolupar. Aquell va ser el meu punt d’inflació i, des d’aleshores, sempre he mirat de com puc ajudar les dones.
Quins projectes o activitats hi ha previstes enguany?
Durant l’any, fem projectes continuats. En aquelles dates tan senyalades, com el 8-M, veient com es poden equilibrar els desequilibris salarials i fer-ho amb responsabilitat, perquè en aquest moment el 90% de les persones que es dediquen a les cures encara són dones. I el 25-N, contra la violència envers les dones. Però en general fem actes per a tot tipus de dones. La nostra junta està formada per dones emprenedores ,artistes, escriptores, dissenyadores,.. És una junta que mira més enllà de la problemàtica de les dones i aposta molt per la dona emprenedora.
“És una junta que mira més enllà de la problemàtica de les dones i aposta molt per la dona emprenedora”
Vostè és la vicesecretària d’Igualtat del Partit Popular de Catalunya i directora de l’Observatori de la Dona del partit. És possible tenir una visió feminista que defensi la igualtat entre homes i dones sense ser d’esquerres?
Aquest és un concepte que vull canviar. En 33 anys dedicats al feminisme, ja he tingut un recorregut; aquest no és un esnobisme d’ara. El que no sóc és extremista. Jo no m’he d’encadenar en un arbre ni m’he de treure la samarreta en una església perquè m’escoltin. La paraula i els fets són els que triomfen. Des de fa 4 anys estic fent actes mensuals per tot Catalunya amb el Partit Popular, on es parla de feminisme i d’igualtat.
Una igualtat que a la pràctica no existeix…
La dona encara no es troba en igualtat amb els homes. Per exemple, als partits polítics, quantes presidentes hi ha? Jo em vaig presentar a les eleccions municipals de Torredembarra del 2023 i, dels 11 partits que es presentaven, la única cap de llista era jo. Això no és ni millor ni pitjor, però hem de buscar un equilibri. Aleshores, el tema és obrir els ulls perquè es vegi a les dones. Les dones sempre hi són. Hi ha molt de talent, tant entre els homes com entre les dones, però l’home ja té una via natural per tirar endavant i a la dona l’hem de potenciar. Ara bé, sense extremismes. A mi no em sobren els homes. Jo treballo al costat dels homes, agafats de la mà i mirant junts per un futur millor. Ni el meu avi, ni el meu pare, ni els meus fills ni els meus germans són violadors. Per tant, no és una qüestió que, per ser home, hagis de ser un violador potencial. Al contrari, ets un company de vida i de camí.
“A mi no em sobren els homes. Jo treballo al costat dels homes, agafats de la mà i mirant junts per un futur millor”
Per tant, creu que hi pot haver una altra visió feminista que no sigui només la de la pancarta?
És que ja hi és. La que jo defenso és la del feminisme de la paraula. És la igualtat, entenent-nos en una conversa; la igualtat en projectes que ens vagin bé a tu i a mi i avançant junts. A mi només em sobren els crits i em sobra la llei del “solo sí és sí”, que ha tret violadors al carrer. Això sí que fa mal a la societat. Que els homes, amb una denúncia d’una dona ja vagin a la presó sense que primer s’analitzi el cas. Això no pot ser així. Qui tingui la culpa, evidentment que la pagui, però per altre costat s’està matant a moltes dones. La violència de gènere existeix, per tant, hi hem de treballar però no fent una llei que treu els violadors al carrer. Si per tenir relacions sexuals, hem de signar un paper en què jo t’autoritzo a tu i tu m’autoritzes a mi, això es perd l’essència de la vida. Ara bé, no es pot utilitzar la violència sexual ni l’assetjament contra ningú. Però això no és d’ara, sempre ha existit.
“El que jo defenso és el feminisme de la paraula”
Com valora la seva capacitat d’influència dins del seu partit? Quines aportacions destacaria en l’àmbit de la dona?
El 2020, em van proposar que féssim quelcom per la dona dins del Partit Popular de Catalunya. Aleshores neix l’Observatori de la Dona, que el presideixo des del primer moment. Des d’aquell moment, penso que el partit té una sensibilitat diferent vers la dona. No perquè ho hagi fet jo, sinó perquè senzillament hem posat el focus sobre el talent de la dona. Un cop al mes organitzem un acte. En l’últim es va parlar si l’alimentació és una pressió cultural sobre el cos i el mes que ve parlem sobre sexualitat. Això desvetlla consciència, desvetlla interessos i fa que ens tinguin en compte.
Creu que les manifestacions i les accions que es fan coincidint amb el 8-M, Dia Mundial de la Dona, són les adequades per reivindicar la igualtat de gènere?
Quedar-se a casa no és el sistema, però sortir al carrer amb pancartes i fer aldarull, tampoc. El sistema és la paraula. Ningú pot parlar en nom de totes les dones. Quan la ministra diu “las mujeres hacemos o las mujeres queremos… “, a mi no m’ha consultat perquè no tinc res a veure amb la seva ideologia. Per tant, jo em guardaré molt de parlar en nom de les dones. Jo puc parlar en nom del meu entorn i de les que represento. S’ha de posar el focus en la dona perquè la Constitució ens dona uns drets que no hi són al carrer, s’ha de reivindicar que el maltractament encara està sobre la taula i ,sobretot, la meva preocupació màxima en aquest moment és per les nenes, que no se’n parla en cap 8-M ni 25-N. A Catalunya, l’any passat va haver-hi 200 casos d’ablació del clítoris. Està prohibida per llei, però es fa. I això és molt greu. També tenim matrimonis infantils. Estic en contra del vel perquè la dona no és un objecte sexual i qui digui que s’ha de tapar perquè altera o excita els homes, doncs que es dutxi amb aigua ben gelada… Està venint una altra cultura, a la que evidentment hem d’acceptar i conviure, però no podem tolerar aquesta manca de respecte pels drets humans.
“A Catalunya, l’any passat va haver-hi 200 casos d’ablació del clítoris. Està prohibida per llei, però es fa. I això és molt greu”
Passen els anys i el que no desapareix mai és aquesta xacra de dones assassinades víctimes de la violència masclista. Què estem fent malament com a societat?
La cultura i l’educació. Als instituts ens tornen a dir que hi ha molt de masclisme entre els adolescents, que la parella mira el mòbil d’ella, que li diu que no es posi una faldilla determinada,… Això s’ha d’atacar des de l’inici perquè aquest és el primer nucli de d’on sortirà tot. O això ho parem o no tallarem aquesta violència, que ja es veu com a natural i normal. I no podem normalitzar aquesta violència. A les comarques tarragonines, segons els anàlisis que he fet, estem una mica més tranquils pel respecte a la don, però sí que és cert que això no està radicat.
“Als instituts ens tornen a dir que hi ha molt de masclisme entre els adolescents, que la parella mira el mòbil d’ella, que li diu que no es posi una faldilla determinada…”
Vostè també és la presidenta de la Confederació d’Associacions de Famílies i Dones del Medi Rural a Catalunya (AFAMMER). Com valora la situació de la dona al camp?
La situació de la dona al camp està pitjor que la dels homes. Al món rural tot és una mica més complex perquè no hi ha tanta fibra òptica, hi ha pitjors comunicacions, la dona queda una mica més reclosa a casa, si treballa al camp o en una explotació agrària familiar, a lo millor no té ni un sou reconegut… S’ha de lluitar per uns drets que semblen naturals però que no tenen. Des d’AFAMMER fem molts cursos on-line i tallers gratuïts, que van des de la promoció de petites cooperatives de la producció, els drets de les dones, l’educació o el món agrari i posem a l’abast de les dones psicòlegs, advocats, etc… També hem redactat amb el Departament d’Agricultura una nova llei per a la igualtat de les dones al món rural.
“La situació de la dona al camp està pitjor que la dels homes”
Actualment vostè és la cap de l’oposició a l’Ajuntament de Torredembarra. Si vostè governés i fos l’alcaldessa o la regidora d’Igualtat, quines polítiques faria a favor de la dona?
En primer lloc, separaria la regidoria d’Acció Social i la de Dones perquè, sinó, queda tot molt diluït en acció social. La dona no és només mereixedora d’atenció social, – que també-, sinó que se l’ha de promoure i això no es fa. Jo ho potenciaria de forma diferent. Parlaria de dona emprenedora, facilitaria feines i llars d’infants a hores concretes, obriria la biblioteca tot el dia,.. Jo apostaria per la formació de la dona, atenció a la dona gran i apoderar la dona jove.
“Jo apostaria per la formació de la dona, atenció a la dona gran i apoderar la dona jove”
