“No tot s’hi val en nom del turisme”

Existeixen encara veus que defensen un model turístic del país basat només en la idea de creixement

Creixement en nombre de turistes que ens visiten i del seu teòric impacte econòmic. Veus i opinions que no tenen en compte , no veuen o no volen veure les externalitats que aquest creixement pot comportar i el seu impacte.

Que en ple any 2026, des de la cambra de comerç de Tarragona es defensi un model turístic i propostes que no tenen en compte l’impacte que l’arribada de 155.000 creueristes té sobre les persones residents, sobre els serveis públics, sobre les persones treballadores , sobre el territori i sobre el medi ambient, resulta una mirada totalment esbiaixada, ancorada en el passat, i un menyspreu a la resta d’actors implicats.

Davant una ciutat com Tarragona, Patrimoni Mundial de la Humanitat, amb un conjunt arqueològic únic i amb una restauració que ofereix la nostra dieta mediterrània, preguntar-se “què faran aquests turistes quan arribin a la ciutat de Tarragona un diumenge si les botigues i els centres comercials estan tancats”, es menystenir tota la riquesa cultural de la nostra ciutat i fins i tot de tota la província.

A la vegada, exigir l’obertura de tots els diumenges de l’any sense analitzar, entre d’altres, els impactes que aquesta mesura té sobre les persones treballadores a nivell d’ocupació, de qualitat i condicions d’aquesta ocupació, és menystenir també a totes i tots els professionals que treballen en els sectors implicats . Exigència, val a dir també, totalment oposada al que la societat actualment demanda que és una nova organització del treball amb horaris, jornades laborals que ens permetin viure i tenir uns treballs amb condicions dignes que garanteixin el dret al descans i a la conciliació de la vida personal i laboral.

Per les CCOO, la regulació i la racionalització dels horaris comercials és clau. La liberalització dels mateixos no concilia interessos de totes les parts, deixa de banda a les persones treballadores, a les veïnes, als comerços uni locals, al comerç de proximitat i també a la sostenibilitat mediambiental.

No es pensa ni en les persones treballadores que son les que estarien els diumenges i festius en les botigues, ni en el seu entorn familiar ni entorn social, que majoritàriament si treballen , descansen diumenge i també si van a l’escola és un dels dies de descans. Perquè no només es tracta de descansar, això es pot fer qualsevol dia, evidentment, es tracta de conciliar i això només es pot fer si es coincideix amb les persones que t’envolten.

Les CCOO ho tenim clar. El turisme a la ciutat de Tarragona és central en l’economia local i de la província a través de serveis com són l’ hostaleria, la restauració, i el comerç però la riquesa que genera ha de tenir també un retorn social i per tant ha d’arribar a les butxaques i al benestar de la classe treballadora que és qui la fa possible.

Treballar conjuntament amb tots els agents implicats per construir un sector sostenible socialment, ecològicament, laboralment i econòmicament és el camí. Només amb una visió integral del sector podrem aconseguir un sector turístic de qualitat i sostenible, respectuós amb el medi ambient, generador de treballs dignes i responsable amb les persones que viuen a la ciutat.

RELACIONAT
No Content Available
Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit, sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore