‘Mirades Creuades’ fotografia una trentena de dones que formen part del projecte Dona de la Creu Roja de Tarragona. Amb històries i procedències diferents, totes elles comparteixen un punt en comú, la vulnerabilitat. Ara bé, l’exposició reflexiona sobre les experiències vitals i les realitats que s’amaguen en cada rostre. “Són dones valentes, lluitadores, que les uneix la valentia i les ganes de tirar endavant”, expressa la tècnica responsable dels Projectes de Dona de l’entitat, Raquel Rabasó. El procés fotogràfic ha servit per reforçar la seva identitat, ja que mol-tes no creien ser mereixedores de ser fotografiades. La mostra, impulsada per l’organització i l’Escola d’Art i Disseny, es podrà veure fins al 24 de març a l’Antic Ajuntament.
Rabasó explica que l’experiència ha estat molt positiva per a totes aquestes dones pel fet que durant tot un mes han treballat la imatge i han reforçat la seva identitat. “Primer, estàvem encongides, no se sentien mereixedores de ser fotografiades i, al final, hem sentit frases com: ‘no m’havia sentit tan important en la meva vida'”, assevera. La tècnica de la Creu Roja detalla que les experiències vitals d’aquestes dones les han fet sentir que no es mereixien ser retratades. “Et van posant un pes a sobre, sent mare, cuidadora, dona, esposa, i t’oblides de qui ets”, assevera.
El procés fotogràfic ha suposat un punt d’inflexió per a moltes de les participants perquè posar-se darrere la càmera implica un exercici de reconeixement personal i de dignitat. Rabasó explica que moltes d’elles feia molts anys que no es feien una fotografia “Hi ha dones que no s’havien fet una fotografia d’ençà que l’havien enviat al seu xicot a la mili”, destaca. Aquest treball s’emmarca dins de les sessions setmanals que l’entitat fa amb les usuàries del projecte de Dona. Es tracta d’unes trobades que esdevenen un espai segur per enfortir la confiança, la cura i l’autoestima.
Així, a través de la fotografia, el projecte reflexiona sobre les trajectòries i experiències vitals de les participants, sense definir-les ni limitar-les. El professor de fotografia de l’Escola d’Art de Tarragona, Marc Cormina, assenyala que la utilitat de la fotografia ha estat “rescatar” aquestes dones i fer-les visibilitat. “Estic molt content amb què els nostres alumnes joves s’impliquin en aquest tipus de temes, és important que no s’aïllin”, expressa. “El món de l’art no és una cosa que està aïllada amb una bombolla, sinó que és una cosa que està viva, que està al carrer”, afegeix.
L’Oliver Sena i l’Irma Enguita són dos dels alumnes que han participat en la iniciativa. Tots dos han realçat que han creat un vincle amb les fotografiades durant el procés. “M’ha encantat connectar amb cada una quan passaven pel plató, ha sigut molt ‘guai’ perquè cada una tenia les seves coses”, diu Enguita. A més, Sena destaca que per primera vegada han tingut l’oportunitat de treballar amb alguna persona externa al centre. “És una llàstima que encara existeixin col·lectius amb necessitats tan especials o amb problemàtiques tan grans, més vivint en un país europeu, on això no hauria de passar”, lamenta. “Amb el nostre granet de sorra podem aportar, a través de la càmera, donar llum sobre aquests problemes”, tanca.
