El dimarts 3 de febrer, la Secció de Ciències de l’Educació del Centre de Lectura de Reus va organitzar la taula rodona ‘Escola catalana, també en català?’, a les sales Argilaga i virtual de l’entitat, amb Rosa Maria Codines i Farré, inspectora d’Educació i referent de l’equip d’assessores i assessors de Llengua, Interculturalitat i Cohesió Social (LIC) als Serveis Territorials de Tarragona, Montserrat Roca, professora de llengua catalana i assessora de l’equip LIC a Reus, Joana Sabaté, professora de llengua catalana i directora de l’equip LIC als Serveis Territorials de Tarragona, i amb la participació de l’equip directiu de l’escola Pompeu Fabra de Reus.
La inspectora d’Educació, Rosa Maria Codines i Farré va començar l’acte recordant emotivament el mestre i pedagog Joaquim Arenas i Sampera, que va morir al desembre de l’any passat, i va ser un dels pares del model d’immersió lingüística.
Rosa Maria Codines va parlar dels principals reptes que afronta avui l’escola a l’hora d’assegurar un bon domini del català per part de l’alumnat. Segons Codines “un dels reptes, el més important, i que per ara no tenim assegurat, és que en acabar l’escolarització obligatòria, tots els alumnes hagin assolit de manera exitosa les competències que marca el currículum de llegir, escriure i parlar en llengua catalana”.
Per a Codines la missió del sistema educatiu de Catalunya és garantir a tot l’alumnat, independentment de la seva llengua pròpia, un bon coneixement de la llengua catalana, i que es pugui donar resposta amb qualitat molt alta als infants i joves que arriben d’arreu a l’escola: “Aules d’acollida amb professionals que dominin la didàctica i les tècniques d’immersió. Que l’ús de la llengua catalana sigui hegemònic als centres educatius. A més de conèixer la llengua, cal estimar-la, i saber ben bé on arriben, quina és aquesta nació, aquesta terra, la seva història, la seva cultura…S’estima allò que es coneix, i per això des dels centres educatius cal fer conèixer aquesta realitat. Aleshores la llengua catalana pren molt més sentit”, va expressar.
Per la seva banda, Montserrat Roca, assessora de l’equip LIC a Reus, va explicar els recursos per garantir que l’alumnat que arriba amb altres llengües d’origen tingui oportunitats d’inclusió, d’aprendre i d’utilitzar el català a l’escola: “Hi ha diversos recursos per garantir-ho. La majoria de centres de Reus, tant públics com concertats, disposen d’una Aula d’acollida per a l’alumnat nouvingut que té com a objectius l’atenció emocional i l’aprenentatge intensiu de la llengua”.
Roca va citar una iniciativa de l’Institut Gabriel Ferrater: “Enguany s’ha començat una nova estratègia organitzativa i metodològica, amb les mateixes finalitats, l’Aula d’acollida intensiva, que atén l’alumnat de 4t d’ESO que arriba durant el curs a la ciutat. El centre també pot, a través de documents, planificar les actuacions i estratègies en la gestió de les diferents llengües en la vida diària del centre, com per exemple el Projecte lingüístic de centre o el Pla d’acollida”. Pel que fa a les activitats del centre, Montserrat Roca va explicar que recomanen aquelles que proporcionin oportunitats d’ús real de la llengua: “treball per parelles (programa Llegim en parella o Lècxit, per exemple), jocs de rol, dramatitzacions, ràdio escolar, debats… Projectes en els quals s’aprengui la llengua fent-la servir, manipulant-la. Aquests contextos propers a la realitat són els que activen l’aprenentatge significatiu i motivador. És important el paper del docent, planificant els suports necessaris i aplicant les estratègies d’immersió, no es tracta només de parlar en català. En totes aquestes pràctiques i en la vida diària del centre cal que l’alumne senti valorada i reconeguda la seva llengua i cultura; és indispensable si volem que respectin i aprenguin la nostra llengua“, va sentenciar.
Al seu torn, Joana Sabaté, directora de l’equip LIC als Serveis Territorials de Tarragona, va tractar el tema de la formació que necessiten avui els docents per acompanyar l’alumnat en l’aprenentatge de la llengua catalana i va afirmar: “Creiem que fa falta molta formació en estratègies d’immersió i estratègies per gestionar les aules multilingües actuals (ja a la Universitat, al grau). Cal saber quines són les que s’han d’aplicar a cada moment i ser-ne conscient, saber que allò que estàs fent a l’aula és correcte també és important. Cal també una reflexió de centre, un aprenentatge entre iguals, l’observació d’allò que fan els companys ens pot ser molt útil. Ja fem moltes coses bé als centres, de vegades només cal aturar-se i compartir, tots aportem i els uns podem aprendre dels altres”.
Sabaté va reclamar sobretot “molta, molta consciència lingüística, no abandonar mai l’ús de la llengua catalana quan hi ha la presència de l’alumne ni tampoc amb les famílies. El docent l’ha de tenir present, des del minut zero en què entra al centre educatiu fins que en surt, no ha de canviar mai de llengua. És el que anomenen ús professional de la llengua, com a treballadores del Departament d’Educació hem de tenir sempre present el que fixa la normativa en matèria lingüística. Som model per a l’alumnat i hem d’exercir com a tal”, va assenyalar.
Finalment, la inspectora d’Educació, Rosa Maria Codines i Farré, va concloure que “més enllà de les dificultats que avui existeixen, el sistema educatiu de Catalunya, l’administració i el professorat se’n sortiran. Ens en sortirem. Les dificultats avui existents es poden superar amb voluntat política i amb la implicació del professorat en la creació i el desenvolupament dels recursos adients. Cal reconeixement de la tasca del professorat, delimitació de les seves funcions, i suport polític i material de l’administració”.
