El Centre de la Imatge Mas Iglesias de Reus (CIMIR) i l’Ateneu Cultural Josep Taverna d’Alforja han signat aquest divendres la cessió de 215 fotografies fetes per Josep Fusté, pagès i literat autodidacte, un dels primers integrants de l’Agrupació Fotogràfica d’Alforja, amb la complicitat del fotògraf i músic Jordi Olivé. Fusté va estar vinculat amb el grup promotor de l’Agrupació Excursionista de Catalunya a Reus, va participar en les recerques arqueològiques de Salvador Vilaseca i va ser el primer que va ensenyar a escriure en català, en clandestinitat, al jovent d’Alforja.
Signatura comodat de cessió de fotografies de l’Ateneu Cultural Josep Taverna (Reus.cat)
Durant l’acte de la signatua, el regidor de Cultura i Política Lingüística de Reus, Daniel Recasens, ha explicat que les imatges passen a formar part del CIMIR, amb l’objectiu de garantir-ne la preservació i la màxima difusió. D’aquesta manera, «la ciutadania interessada podrà consultar-les i adquirir-les amb finalitats personals o acadèmiques», ha assenyalat. A més, des de l’Ateneu Cultural alforgenc es treballa per a la cessió total del fons fotogràfic de Josep Fusté al Museu de Reus.
Tot plegat arrenca el 2023, quan l’Ateneu Cultural Josep Taverna d’Alforja va impulsar la commemoració dels cent anys del naixement de Josep Fusté Grifoll (1923-1978) i els actes van centrar-se en la recuperació, digitalització i difusió dels 6.000 negatius fotogràfics que es van salvaguardar després de la mort de Josep Fusté. El comissari alforgenc Marc Barceló, després d’una investigació de dos anys, va presentar el llibre fotogràfic ‘Germans només de flors i cants’ i una exposició amb el mateix títol. La mostra, després de la inauguració a l’ateneu, s’ha pogut veure al Centre de Lectura de Reus i a l’Auditori de Santa Llúcia de la Selva del Camp.
Des de l’anonimat
Marc Barceló ha explicat que les fotografies de Josep Fusté revelen la seva ànima sensible, la religiositat íntima i anhel de llibertat democràtica, l’amor per al proïsme, la muntanya, la justícia social i la pàtria. Barceló ha descrit Fusté com un personatge d’Alforja que es movia en segon terme, «amb discreció i astúcia», per recollir expressions culturals, tradicions i paisatge en moments molts difícils durant el franquisme. «Fusté era una persona solitària, particular i un testimoni de generacions d’alforgencs», ha expressat Barceló.
El fons també inclou imatges d’èpoques anteriors que Fusté col·leccionava del fotògraf Hilari Aragonès i de procedència desconeguda, com alguns retrats que daten de les dècades de 1920 i 1930, negatius que Josep Fusté va acabar atresorant. En un dels negatius més sorprenents -del 1910- es pot veure una persona vestit de diable de l’època, que confirma una expressió qüotidiana de cultura popular.
Barceló també ha posat en valor la gran qualitat artística de moltes fotos de Fusté, encara que aquesta faceta la va fer com a fotògraf amateur. Tant és així que la seva obra fotogràfica va influir a generacions d’artistes alforgencs posteriors, que es consideren «deixebles espirituals de Fusté», com els germans Jassans -l’escultor i el pintor- o la pintora Isabel Saludes.
