L’escriptora tarragonina presentarà ‘Epítom d’una esperança’ a Valls (30-set), Reus (4-oct), Tarragona (8-oct) i Montblanc (10-oct)
‘Epítom d’una esperança’ (Lluny del Ramat Edicions, 2025) és l’últim llibre de Tecla Martorell. Aquesta vegada, l’escriptora tarragonina recrea una història fictícia, però, malauradament, tan real com la vida mateixa: la travessa en cayuco d’un noi de 16 anys, des del Senegal fins a les Illes Canàries.
Tecla Martorell ens convida a l’interior de l’embarcació que du en Buba a la recerca d’un somni: “Volia escriure el que li passa pel cap a una persona que ha de fer un viatge com aquest, que marxa amb il·lusió, puja a la barca i, quan porta 2 km, ja vol tornar perquè tot allò del mar ho veu molt gran“, explica Martorell. Al llibre, l’escriptora utilitza un llenguatge “directe”, no exempt de moments d’una innegable bellesa, que ens fa experimentar cada segon de la travessa. L’autora diu que, inicialment, havia pensat el llibre com un dietari, però finalment va optar per fer l’epítom, que permet tenir més llibertat alhora de narrar la història.
Els records d’en Buba, la nostàlgia del que ha deixat enrere, els dubtes d’haver fet el correcte, l’extrema duresa del viatge, la companyonia entre els viatgers o la por a l’avenir conviuran amb ell durant tot el periple. Tecla Martorell es posa a la pell del jove per recrear situacions o pensaments: “Té molta fixació en no adormir-se per nou caure al mar, no ho pot evitar”. Martorell també ha volgut reflectir en el llibre la importància de la figura de la mare per als africans, un fet que sempre ha critat l’atenció de l’escriptora: “Tenen sempre molt present a la mare”, apunta.
El llibre ens fa experimentar cada segon de la travessa. Durant el trajecte, l’autora també ens transporta mentalment a recrear com és la vida qüotidiana d’en Buba al Senegal. Els mercats, la pesca o les platges apareixen i desapareixen sovint pel cap del jove.
Una de les parts més dures de recrear, confessa la Tecla, “són aquelles boires, al mig d’un oceà, que es troben aquestes embarcacions quan s’aproximen a les Illes Canàries”.
Portada d”Epítom d’una esperança’ de Tecla Martorell
Per què?
Tecla Martorell reconeix que escriure aquesta història no ha estat fruit de la casualitat. L’autora es mostra “molt inquieta” pels moments que estem vivint i “sorpresa” davant les declaracions d’algunes persones properes a ella sobre el fet migratori: “Crec que l’horror comença així. No hi ha res pitjor que ser un racista i un xenòfob, i no saber-ho, o creure que no ho ets“. Per tot plegat, l’escriptora es va creure “amb l’obligació de fer-lo” i deixar clar que “la solució al problema de la immigració no és deixar que s’enfonsin els vaixells” i afegeix “som massa occidentals; donem una imatge com si tots els immigrants fossin terroristes o que són inferiors a nosaltres”.
Presentacions
VALLS (30 de setembre, 19:30 h) amb la Mariona Flavià. A la sala d’ARCS de ca Robusté, c./Carnisseria, 23.
REUS (4 d’octubre, a les 12 h) amb l’Agnès Toda. A la Teïna, plaça de la Farinera, 7.
TARRAGONA (8 d’octubre, a les 19 h) amb el Rafel Cases (editor) i l’Eric Garcia Jardí (prologuista). A l’Antic Ajuntament, c. Major, 41.
MONTBLANC (10 d’octubre, a les 18:30h) amb Enriqueta Moix. A la Biblioteca Comarcal Conangla i Fontanilles, c. de la Vinya, 1.
