La CaixaBank Tarraco Arena de Tarragona acull aquest cap de setmana el XXX Concurs de Castells, que apunta a ser “el millor de la història” segons l’organització. En la jornada de diumenge hi actuaran 12 de les millors agrupacions, i els Castellers de Vilafranca, dominadors de la cita els últims 25 anys, miraran de revalidar la victòria del 2024 aconseguida en un frec a frec amb la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Al Concurs s’hi veuen les millors construccions de cada colla, i segons les dades des del 1990 analitzades per l’ACN, entre els castells més ben puntuats el més repetit és el 3 de 9 amb folre, descarregat 50 vegades i carregat 20 cops. Els castells més valuosos han estat el 4 de 10 amb folre i manilles i el 9 de 9 amb folre.
Aquesta edició del concurs arriba en un moment dolç per a la gran majoria de colles participants, que encaren al tram final de “la millor temporada de la història”, segons l’opinió de l’organització del certamen. Segons el seu vaticini, “de seguir aquesta progressió, podem esperar que el 2026 sigui el millor Concurs de la història”.
Durant els dos dies del Concurs de Castells de Tarragona es preveu que més d’11.000 persones, sense comptar els castellers, assisteixin de públic a la Tarraco Arena, unes 5.000 dissabte i 6.000 diumenge. L’expectació que sempre aixeca el certamen fa que s’hagin acreditat prop de 400 periodistes i professionals d’un centenar de mitjans de comunicació d’una vintena de països. La jornada de Torredembarra del Concurs, amb les colles més petites, es va celebrar el cap de setmana passat, amb victòria pels Castellers d’Esparreguera).
En la darrera edició del Concurs de Castells de Tarragona, la victòria va ser pels verds, grans dominadors del concurs durant el segle XXI. Els vilafranquins es van imposar el 2024 en un frec a frec amb la Colla Vella dels Xiquets de Valls, i la cita va deixar també grans actuacions de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona i la Colla Joves Xiquets de Valls, tercers i quarts respectivament.
A més d’aquestes quatre colles, diumenge també actuaran a la Tarraco Arena els Castellers de Sants, Capgrossos de Mataró, Moixiganguers d’Igualada, Xiquets de Tarragona, Castellers de la Vila de Gràcia, Xiquets de Reus, la Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau, i els Castellers de Barcelona.
Més de 1.800 castells
Fins als anys 80 el concurs es va celebrar de manera discontínua, i amb diferents formats. A partir del 1980 es recupera el format concurs i s’estableix la periodicitat (cada any parell, excepte l’any 2020 en què es va suspendre per la pandèmia). L’any 1990 Televisió de Catalunya el va retransmetre per primera vegada.
Des d’aquesta data, el concurs de Tarragona ha vist plantar més de 1.800 castells (descarregats i carregats, sense incloure els intents), segons el recompte de l’ACN a partir de la base de dades de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC). Lògicament, en termes de quantitat les construccions més vistes són els pilars que totes les colles fan al concurs -habitualment- a manera de comiat després de la seva actuació.
Pilars de comiat al marge, el castell més vegades descarregat des del 1990 és el 5 de 7 (130 vegades), i el que més vegades ha vist la plaça (carregat o descarregat), el 4 de 8, amb 141. Ja a més distància, tanca el ‘podi’ dels tres més vistos el 2 de 8 amb folre, descarregat 66 vegades i que també s’ha aconseguit carregat en 25.
Entre les deu construccions més assajades hi ha també el 2 de 7 (descarregat 76 vegades), el 4 de 7 amb peu (71 cops descarregat), el 3 de 9 amb folre, el 3 de 7, el 4 de 9 amb folre i el 7 de 7. Tots sumen, almenys, una quarantena de construccions descarregades i carregades. La majoria d’aquests castells també sumen un nombre important d’intents i d’intents desmuntats, prova de la seva dificultat. Pel que fa als pilars de comiat, principalment de 4 i de 5, se n’han aixecat més de 600 en últims 35 anys d’història del concurs.
Els castells més difícils
La dificultat dels castells ha estat històricament objecte de debat. Hi ha colles que discrepen si és més costós alçar una construcció de més alçada o bé té més mèrit retirar el folre /io les manilles als castells de grans dimensions. El Concurs estableix una taula de puntuació que busca l’equilibri entre els dos punts de vista.
Entre els castells considerats bàsics, el que s’ha vist més cops a plaça és el 3 de 9 amb folre, que s’ha arribat a descarregar una cinquantena de vegades -i carregat en una vintena més d’ocasions-. El segueix el 4 de 9 amb folre, que s’ha descarregat 40 vegades -i descarregat 9 vegades-.
Lògicament, les construccions que menys cops s’han vist a l’arena de Tarragona són les de més gran dificultat, anomenats castells de gamma extra superior. El més ben puntuat descarregat mai a la TAP és el 4 de 10 amb folre i manilles, una fita assolida únicament en l’edició del 2016 per part dels Castellers de Vilafranca.
La mateixa construcció -per a la qual fan falta més de 700 castellers- també s’ha aconseguit carregar en tres altres ocasions. Només ho han fet els verds i la Vella de Valls. A part d’elles, l’altra única colla al món casteller que ha assolit el 4 de 10 són els Minyons de Terrassa. De fet, van ser els primers de la història. Els egarencs se situen entre els millors, segons la classificació de la Coordinadora, però declinen la invitació per participar al Concurs.
Segons la taula de puntuacions, el següent castell amb més dificultat és el 9 de 9 amb folre, una fita de grans dimensions que fins ara només han signat els Castellers de Vilafranca. Els verds el van portar a l’última edició del Concurs, on va quedar en carregat. Mai s’ha aconseguit descarregar.
La complexitat creix amb el 2 de 9 sense manilles, una construcció de molta fragilitat i només intentada una sola vegada a la TAP, per part de la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Amb més puntuació hi ha el 3 de 9 sense folre, que s’ha intentat en dues ocasions, també per part dels rosats, però mai se n’ha vist l’aleta.
Entre el 2 de 9 sense manilles i el 3 de 9 net, la taula de puntuacions situa el pilar de 9 amb folre, manilles i puntals. És un espadat que cap colla ha portat fins ara al Concurs. Aquest any, però, els Castellers de Vilafranca no descarten provar-ho. Ells són l’única colla que l’ha aconseguit descarregar -ho van fer per primer cop el 30 d’agost, per Sant Fèlix-.
Pel que fa a altres castells poques vegades vistos a la TAP, s’ha descarregat en una ocasió el 3 de 8 amb agulla, el 7 de 7 amb agulla, el 3 de 6 amb agulla i el 3 de 6 aixecat per sota.
Palmarès històric
El Concurs de Castells celebra enguany la trentena edició. Els Castellers de Vilafranca s’hi presenten com els grans candidats: han guanyat les dues darreres cites (2022 i 2024) i, més enllà, s’han imposat en gairebé tots els concursos celebrats els últims 25 anys, excepció dels anys 2000 i 2018. De fet, els de Vilafranca són la colla que més vegades s’ha endut aquesta competició en la dilatada història del certamen, de la qual han estat campions en tretze edicions.
L’altra aspirant aquest cap de setmana, d’acord amb el seu palmarès, és la Colla Vella dels Xiquets de Valls, la formació amb més participacions al Concurs -27 de 30-, i l’única que ha pogut trencar el regnat dels de Vilafranca aquest segle XXI, amb dues victòries, l’any 2018 i el ja més llunyà any 2000. El palmarès de la Vella inclou 8 victòries en 30 edicions del certamen.
En tercer lloc, la Colla Joves Xiquets de Valls (23 participacions) l’ha guanyat en 4 ocasions, totes als anys vuitanta i principis dels 90; i els Nens dels Vendrell (25 participacions), s’ha alçat amb el primer premi dues vegades a mitjan segle XX. La Muixera de Valls, la Colla Vella dels Xiquets de Valls (s.XIX-1939) i la Colla Nova dels Xiquets de Valls, són les altres tres colles que s’han proclamat vencedors, una vegada respectivament.
