La prospecció geofísica que es va fer a final de març al carrer de Jacint Barrau de Reus no ha detectat cap indici la fossa franquista en aquest punt de la ciutat. Segons fonts testimonials, en un pou entorn de l’antiga fàbrica de Pich i Aguilera podria haver inhumades les restes de desenes de víctimes, possiblement presoners de guerra del camp de concentració franquista. La prospecció amb georadar al carrer de Jacint Barrau no ha detectat cap estructura compatible amb el pou, tot i les dificultats tècniques, i la Generalitat i l’Ajuntament de Reus descarten, per ara, una intervenció arqueològica. Les institucions es comprometen a continuar investigant i es preveu senyalitzar l’espai per preservar la memòria dels fets.
Els treballs han estat executats mitjançant tecnologia un radar de penetració terrestre (GPR), una tècnica que permet analitzar el subsol emetent ones electromagnètiques. Aquestes ones, en topar amb materials de diferent densitat o composició, generen reflexos que poden revelar la presència d’estructures subterrànies com canonades, cavitats o pous, com el que es busca.
Amb aquesta actuació amb tècniques no invasives, Memòria Democràtica ha intentat “verificar” dues possibles ubicacions d’aquesta fossa franquista que havia plantejat l’Arxiu Municipal de Reus en un estudi presentat a la Generalitat al desembre de l’any passat. Les hipòtesis situaven aquest pou al carrer de Jacint Barrau, on s’ha fet una prospecció en una superfície de 410 metres quadrats.
Els dos punts assenyalats per l’arxiu eren a banda i banda de l’edifici de l’Institut Baix Camp, a una distància de 16 metres entre ells, i una franja del pati interior del centre educatiu. La presència d’estructures metàl·liques ha condicionat la qualitat de la resposta electromagnètica. També s’ha intentat prospectar un antic carreró adjacent, actualment tapiat, però les condicions del terreny, amb vegetació abundant i restes d’obra, han impedit obtenir dades fiables per a la seva anàlisi.
Aquesta falta d’evidències i la complexitat de l’entorn, on ara hi ha serveis urbans i equipaments, han portat a descartar de moment l’excavació de l’espai. Tot i això, la Generalitat i l’Ajuntament “estaran atents” a l’aparició de nous indicis que permetin situar la fossa en altres punts, i de continuar la recerca per localitzar-la.
La possible fossa del pou de Pich i Aguilera
L’any 2001, Antoni Batlle i Mas, veí de Reus, va deixar constància de l’existència d’una possible fossa comuna en un pou situat entre l’antiga Escola del Treball i la fàbrica de teixits Pich i Aguilera, darrere de l’antic Hospital de Sant Joan, al carrer Jacint Barrau. Segons el seu testimoni, l’any 1951 un parent seu va baixar al pou per fer-hi treballs de comprovació de l’estat freàtic i hi va descobrir un amuntegament de desenes de cossos. Les autoritats de la fàbrica haurien ordenat tapiar el pou.
La hipòtesi més plausible és que els cossos que hi podria haver al pou corresponguin a víctimes de la repressió franquista a Reus durant els primers mesos de la postguerra. Les tropes franquistes van entrar a la ciutat el 15 de gener de 1939, a les acaballes de la Guerra Civil, en l’ofensiva final sobre Catalunya. Les noves autoritats van iniciar un procés repressiu que va culminar amb la instal·lació d’un camp de concentració de presoners de guerra a l’edifici de l’Escola del Treball i a dos pavellons contigus. Alguns dels presoners hi haurien mort a causa dels maltractaments i les dures condicions de reclusió, i haurien estat abocats al pou. La possible fossa es troba documentada al Mapa de fosses de la Guerra Civil i la dictadura franquista.
