Fidelitat. La paraula que defineix a la perfecció a l’afició del Nàstic de Tarragona. La parròquia grana ha tornat a donar una lliçó de resiliència abarrotant les grades del Nou Estadi en un dels moments més foscos de la historia de l’entitat. El Nàstic es jugava la vida i necessitava a la seva gent, allí on no arriben les cames, arriba el cor i aquesta ha estat la clau de l’èxit. Els tarragonins tomben a l’Europa i aconsegueixen dependre d’ells mateixos per salvar la categoria en l’última jornada. Tarragona s’aferra al darrer bri d’esperança
El Nàstic de Tarragona continua aferrant-se a la vida. Els de Pablo Alfaro han superat l’Europa (2-1) en un duel intens, vibrant i dramàtic fins a l’últim instant, en una tarda de les que poden marcar una temporada. Amb un Nou Estadi ple, entregat i empenyent sense descans, els grana han sumat la tercera victòria consecutiva a casa gràcies a un gol de penal al minut 90 que manté viu el lema del club: fins al final.
Els tarragonins, més amb cor que amb futbol, han trobat l’efectivitat que tant havia faltat en altres jornades i han aprofitat un penal revisat pel VAR per sumar tres punts d’or. La derrota del Tarazona permet al Nàstic sortir de la zona de descens i arribar a l’última jornada depenent d’ell mateix per salvar la
categoria.
El Nou Estadi empeny
El partit ha començat amb un Nou Estadi absolutament entregat. Més de 9.000 aficionats han convertit Tarragona en una olla a pressió, conscients del que hi havia en joc.
El Nàstic ha sortit decidit a portar la iniciativa, intentant jugar en camp rival i buscant generar perill a través de les bandes. Els grana no han desplegat un futbol brillant, però sí una intensitat i una determinació que feia setmanes que reclamava l’afició.
El premi ha arribat gràcies a Marcos Baselga, que ha avançat el Nàstic després d’una acció ofensiva que ha fet esclatar el Nou Estadi. El gol ha reforçat els de Pablo Alfaro, que han continuat competint cada pilota com si fos l’última.
Però l’Europa també ha demostrat per què arribava viu a aquest tram final de temporada. Jordi Cano ha igualat el duel, silenciant momentàniament Tarragona i tornant a omplir el partit de nervis i tensió.
Fe fins al final
A la segona meitat, el duel s’ha convertit en una batalla emocional. El Nàstic ho intentava amb insistència, més amb empenta i orgull que no pas amb claredat futbolística, mentre l’Europa resistia i intentava aprofitar qualsevol espai.
Els minuts passaven i l’angoixa creixia al Nou Estadi, conscient que qualsevol errada podia condemnar tota una temporada. Però aquest equip, tan castigat durant el curs, ha decidit no rendir-se.
Quan semblava que el partit moriria amb empat, ha arribat l’acció decisiva. El VAR ha assenyalat penal favorable al Nàstic en una acció dins l’àrea que ha encès l’estadi. Álex Jiménez ha assumit la responsabilitat des dels onze metres i no ha fallat.
El gol al minut 90 ha desfermat la bogeria absoluta al Nou Estadi. Jugadors, banqueta i afició han celebrat un triomf que val molt més que tres punts.
El Nàstic surt del descens en el moment més important de la temporada i recupera la dependència d’ell mateix per salvar la categoria. Després de mesos caminant pel filferro, els grana arribaran vius a l’última jornada. I Tarragona, després de molt temps, torna a creure.
