L’ens cameral tanca un 2025 “extraordinari” amb rècord d’activitat, però la manca del pla urbanístic i els creueristes en diumenge es converteixen en els grans maldecaps del 2026
La presidenta de la Cambra de Comerç de Tarragona, Laura Roigé, ha realitzat aquest matí el balanç anual d’activitat i ha qualificat el 2025 com un “any extraordinari” en tots els sentits per a la institució. No obstant això, l’èxit assolit es veu eclipsat per dos importants preocupacions de cara al 2026. En primer lloc, la presidenta ha insistit que, malgrat defensar-ho “per activa i per passiva”, el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) continua sense aprovar-se, i es tracta d’un instrument “imprescindible per créixer, atraure talent, inversions i crear sòl per a habitatge social”.
“Amb les eleccions municipals de l’any vinent, dubto seriosament que s’hi arribi amb els deures fets”, ha manifestat. “Les empreses estan molt preocupades per la manca de planificació, que es tradueix en pèrdua d’inversions a múltiples sectors; no hi ha terra a Tarragona, i és l’única capital d’Espanya sense POUM; és molt trist… Aquest Ajuntament només fa promeses, però no s’executa res”, lamenta.
Comerç tancat els diumenges
El segon gran maldecap se centra en la previsible arribada rècord de més de 155.000 creueristes el 2026, visitants d’alt poder adquisitiu fruit de molts anys de feina per atraure noves navilieres. El problema rau en el fet que 23.000 d’aquests turistes desembarcaran en diumenge en una ciutat amb el comerç tancat: “Què faran aquests visitants? -es pregunta- Què explicaran de Tarragona quan arribin a casa?”. Roigé ha criticat la “tossuderia de l’Administració Viñuales” per rebutjar la declaració de Tarragona com a municipi turístic, advertint que la ciutat pot “morir d’èxit” si aquesta oportunitat es converteix en “un tret al peu per la imatge i promoció de Tarragona”.
En el balanç global de l’any, la presidenta i el director gerent de la Cambra, Daniel Martín, han destacat fites sense precedents: des de l’organització de 22 missions comercials amb 110 empreses —malgrat l’ensurt d’haver de repatriar la delegació de Líbia per l’escalada bèl·lica— fins a un rècord de 10.600 hores lectives i més de 1.300 estudiants formats. “Aquest any es preveuen 33 missions, un 50% més, a 50 a països de quatre continents, amb 10 nous mercats”, subratlla Martín.
El dinamisme va ser especialment visible a les Fires de l’Ocupació, que van registrar la participació de prop de 300 empreses i gairebé 10.000 candidats a la recerca de feina, un impuls que va fer possible la signatura inicial de 870 contractes de treball.
A més, el 2025 va portar importants reconeixements a la tasca de la Cambra: el Departament de Formació va rebre el Premi FP CAT de la Generalitat i la institució es va convertir en la primera cambra reconeguda com a centre integrat d’FP, juntament amb l’Institut Vidal i Barraquer. Aquest dinamisme també es va notar en l’àmbit de la digitalització, amb més de 300 assessoraments i suport directe a més de 200 empreses, i en la promoció econòmica amb la gestió de 394.000 euros en descomptes a través de campanyes de bons comercials a municipis com Tarragona, Cunit, Calafell i el Vendrell.
A títol personal, el 2025 també va ser un any de distincions per a la presidenta, qui va rebre la Creu de Sant Jordi, la Medalla al Treball President Macià i el reconeixement a la trajectòria professional del Col·legi d’Economistes de Catalunya.
Delegació permanent al Baix Penedès
Finalment, Roigé ha volgut cloure l’anàlisi amb un to positiu, celebrant la inauguració del nou aparcament gratuït de l’Estació del Camp de Tarragona. Així mateix, ha anunciat una fita històrica per al 2026: la Cambra de Tarragona disposarà per primera vegada d’una delegació permanent al Baix Penedès, la nova Oficina de Gestió Empresarial (OGE), un projecte operatiu i possible gràcies al suport de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament del Vendrell. Aquesta presència reforça la qualitat del servei en formació, ocupació i promoció comercial a la comarca.
