L’exposició ‘Antoni Tàpies. Bronzes intervinguts (1987-1989)’ es podrà visitar del 15 de març al 30 de juny
El Museu de Valls ha inaugurat, aquest divendres 15 de març, l’exposició ‘Antoni Tàpies. Bronzes intervinguts (1987-1989)’, que reuneix gairebé una vintena d’obres de l’artista. El passat dia 15 de desembre de 2023 s’esqueia el centenari del naixement d’Antoni Tàpies, un dels artistes catalans més importants de la segona meitat del segle XX. Per commemorar-ho la Generalitat de Catalunya, amb la Fundació Antoni Tàpies, han instituït l’Any Tàpies. Una celebració que tindrà ressò més enllà del nostre país, amb exposicions importants a Madrid, Brussel·les, Münster o Ceret. I multitud d’activitats, publicacions, projectes de recerca i activitats educatives, a la seu de la Fundació Tàpies, a Barcelona, i en diversos museus catalans. Amb l’exposició ‘Antoni Tàpies. Bronzes intervinguts (1987-1989)’ el Museu de Valls s’ha sumat a aquesta celebració. La mostra es podrà veure a les sales del museu fins al 30 de juny.
L’alcaldessa de Valls, Dolors Farré, ha presentat l’exposició (Aj. de Valls)
La vinculació de Tàpies amb la ciutat de Valls no és només perquè en el fons del Museu hi ha diverses obres seves, sinó perquè l’artista hi va fondre una desena de peces a la foneria Vilà, situada al polígon industrial de la ciutat, l’any 1987. I són aquestes obres les que protagonitzen la mostra. Una exposició que feia anys que el museu somniava de poder fer, però ha estat l’Any Tàpies qui ho ha fet possible.
Les obres exposades procedeixen de la Fundació Tàpies, del galerista Carles Taché i de col·leccionistes particulars. L’exposició ha estat comissariada per la crítica d’art Conxita Oliver i el director del Museu de Valls Jordi París. Els textos de l’exposició i del catàleg han estat elaborats per Conxita Oliver i el disseny expositiu és obra de Xavi Torrent. La mostra compta amb la col·laboració econòmica de l’Ajuntament de Valls i de la Generalitat de Catalunya.
Aquesta mostra coincideix en el temps amb la presentació del tapís ‘Etiqueta rogenca, 1971’, d’Antoni Tàpies i Josep Royo, que el Museu d’Art Modern de Tarragona ha fet aquesta setmana a la seva seu. Dues activitats que els dos museus del territori han fet coordinadament dins dels actes de l’Any Tàpies.
Una mostra excepcional
Aquesta exposició és excepcional perquè no s’havien reunit tots aquests bronzes des del desembre de 1987, quan es va fer la seva presentació a la galeria Carles Taché de Barcelona. Sí que s’havien pogut veure algunes peces soltes en diverses exposicions, però mai totes elles de nou reunides.
Antoni Tàpies va treballar la tridimensionalitat en la seva obra, des dels seus inicis. Una obra en què els objectes quotidians hi jugaven un paper rellevant. Tot i aquesta predilecció per l’obra en volum, va caldre que passessin gairebé quatre dècades de pràctica artística perquè Tàpies s’enfrontés a l’obra en bronze. Serà el seu galerista, Carles Taché, qui l’animarà a fer-ho.
Les foneries
Inicialment l’artista va treballar a la foneria Parellada, de Llinars de Munt. Una foneria afamada pels artistes que hi fonien, com Joan Miró. En aquest taller hi van fer les tres primeres peces: Rentamans i llibres, Càntir i bota i Tamboret. A l’obrador hi treballaven només tres persones, Manel Parellada, el propietari, i els seus dos fills. Aquesta circumstància implicava que tenien una capacitat limitada de producció de peces. I fou la raó per la qual Taché va decidir canviar de taller i buscar una foneria que li donés més possibilitats de producció de peces.
Va triar la foneria Vilà de Valls, creada cap a l’any 1960 per Ramon Vilà. En els anys vuitanta, la foneria estava formada per gairebé deu treballadors i produïa tota mena d’escultures, tant de format d’exposició com en format monumental. Tenia com a clients a escultors tant reconeguts com Josep M. Subirachs o Apel·les Fenosa. Allí fou on Tàpies va fondre el conjunt més important de peces, una desena, com ‘Butaca’, ‘Matalàs’, ‘Llibre I’ o ‘Crani 376,’ entre d’altres.
Dos anys més tard, també van fondre a la casa Barberí l’obra Campana petita, de Riudellots de la Selva, que estava especialitzada en la construcció de campanes, i que també es pot veure a l’exposició vallenca.
Procés de treball
Les obres realitzades per Tàpies a la foneria Vilà van ser fetes a la cera perduda, una tècnica ancestral del bronze. Normalment els artistes van a la foneria amb una escultura original feta al seu estudi, ja acabada, per fondre-la. En el cas de Tàpies les obres és van crear a la mateixa foneria.
De la majoria de peces se’n van fer sis exemplars venals i un que era per la Fundació Antoni Tàpies, que són les que actualment es poden veure a l’exposició del Museu de Valls.
Mostra de fotografies
Paral·lelament a l’exposició dels bronzes de Tàpies es pot veure al museu una petita mostra de fotografies sobre l’artista, realitzades per Francesc Català-Roca. El fotògraf vallenc era de la mateixa generació de Tàpies i van compartir colla d’amics. Català fotografià al pintor des dels anys quaranta fins als noranta. Les imatges que es poden veure són actualment un retrat i una vista del taller de Barcelona i quatre imatges de l’artista treballant al taller de Campins, totes elles d’inicis dels anys noranta.
Imatge de la mostra de fotografies sobre Tàpies realitzades per Francesc Català-Roca (Aj. de Valls)
