L’entitat, que ofereix acompanyament i suport a dones que ho necessiten, constata que encara existeixen prejudicis racistes en l’àmbit laboral o en l’habitatge
L’Associació de Dones Gitanes i Feministes Nous Camins de Tarragona va néixer fa dos anys amb l’objectiu de treballar per a la igualtat i l’empoderament de les dones gitanes que volen fer-se un camí en la societat tarragonina. Durant aquest temps, les representants de l’entitat han pogut comprovar que encara existeixen forces prejudicis racistes cap a les dones gitanes en àmbits com el mercat laboral o la compra o el lloguer d’habitatges.
Suport a les cuidadores
La presidenta de l’associació, Belén Borja, -amb 25 anys d’experiència en el món del voluntariat- explica que una de les primeres raons que les van empènyer a crear l’entitat és que “buscàvem un cert suport que no trobàvem en altres associacions, ja que la nostra mentalitat és tenir cura dels altres i nosaltres sempre ens deixem per al final”. Borja recorda que les dones gitanes acostumen a tenir una mitjana de vida més curta que les dones “paies” i, per aquest motiu, una de les primeres actuacions de l’associació va ser “donar veu a les dones, reivindicar la seva cura física i fomentar l’esport perquè, si tú estàs bé, pots ser una bona cuidadora dels teus fills”, apunta.
Dificultats per trobar feina
L’advocada Nayara Cortés, secretària de l’entitat, lamenta que les dones gitanes estan menys introduïdes en el mercat laboral que la resta de dones. Cortés afirma que actualment “només el 17% de dones gitanes acaben els seus estudis, no perquè no vulguin estudiar, sinó perquè és força complicat enfrontar-se a un món on encara hi ha bastant racisme”. L’advocada de l’associació constata que han tractat casos de dones joves de Tarragona i del territori “que han anat a entrevistes de treball i que al final no han estat acceptades pels seus cognoms d’origen gitano”. Cortés també reconeix que hi ha dones gitanes que es posen barreres a elles mateixes perquè estan conveçudes que “la societat diu que no estem capacitades per a fer aquella feina”.
Llogar un pis, tot un calvari
Sens dubte, un dels àmbits on el col·lectiu gitano troba més dificultats és a l’hora de llogar un habitatge. Belén Borja assegura que han detectat casos com el d’una noia que tenia un màster, que va tramitar la sol·licitud de lloguer d’un pis, “però quan van demanar el seu carnet, li van respondre que, ho sentim, però ja està llogat”.
Per aquest motiu, l’Associació de Dones Gitanes i Feministes Nous Camins de Tarragona ofereix acompanyament i assessorament legal no tan sols a les dones gitanes, sinó a d’altres que ho necessitin. Durant aquests dos anys, per exemple, han aconseguit aturar 6 o 7 desallotjaments. Al mateix temps, l’associació demana a les admnistracions “més control” dels pisos turístics il·legals, ja que s’arriben a pagar “preus abussius, com 500e per llogar una habitació” i reivindiquen més pisos de protecció oficial als barris.
Més dones gitanes a les institucions públiques
D’altra banda, Nayara Cortés considera que les administracions públiques haurien de donar més visibilitat a les dones gitanes: “Caldria posar dones gitanes en llocs de treball i de responsabilitat de les institucions”. Alhora, Cortés demana “més empatia” als serveis socials dels ajuntaments: “Hem hagut de fer de mediadores per a dones gitanes que no entenien el català perquè alguna funcionària no ha volgut fer l’esforç per entendre-les”, ha lamentat.
Finalment, l’associació feminista també treballa per la igualtat entre homes i dones. En aquest sentit, la presidenta, Belén Borja, vol trencar amb l’etiqueta que té el poble gitano de “masclista”: “Aquí hi ha masclistes com a tot arreu, segons la persona”, ha sentenciat.
