El president de la Tarraconense recorda que l’Església “no es pot identificar amb cap opció política concreta”
L’arquebisbe de Tarragona i president de la Conferència Episcopal Tarraconense, Joan Planellas, ha considerat que les paraules del president de la Conferència Episcopal Espanyola, Luis Argüello, van “més enllà del que pot afirmar un arquebisbe”. “Jo seria molt prudent en fer aquestes afirmacions”, ha dit en declaracions a Catalunya Ràdio i La Vanguardia. I és que Planellas ha considerat que s’ha de ser “molt curós” perquè l’Església “no es pot identificar amb una opció política concreta” i no està “lligada” a cap sistema polític. A més, ha demanat distingir entre el que pugui dir algú en nom propi com a ciutadà o que es faci “en nom de l’Església o dels diversos pastors”.
Planellas ha afirmat que, com diu Argüello, la situació política està “més bloquejada” que al juliol, i considera que això és així “pel fet que un determinat partit polític s’ha despenjat de la coalició de govern, i això fa un govern molt més dèbil, amb una situació molt més precària”. Tot i això, i “respectant les legítimes opinions de cadascú”, el president de la Tarraconense ha defensat que s’ha de ser “molt curosos amb dir que s’ha d’anar a noves eleccions o que s’ha de fer una moció de censura”. En aquest sentit, ha recordat que la constitució pastoral ‘Gaudium et spes’ determina que l’Església “no es pot identificar amb cap opció política concreta, no està lligada a cap sistema polític”.
Per a Planellas, és “legítim” que un cristià pugui dir el que ha dit Argüello, però ha plantejat que això és diferent de què es faci en nom de l’Església.
Subratlla l’existència de la nació catalana
D’altra banda, i sobre les paraules d’Argüello sobre la necessitat d’una reforma de la Constitució per clarificar l’article segon, l’arquebisbe de Tarragona diu que tot i que el president de la Conferència Episcopal posa l'”èmfasi” en què la nació espanyola té la sobirania, recorda que el concili provincial tarraconense de 1995 diu que s’ha de “subratllar l’existència de la nació catalana, que exigeix una adequada estructura jurídica política que faci viable els drets, aquests trets nacionals que té Catalunya”.
Afegeix, però que la forma concreta més apta per al reconeixement d’aquesta nacionalitat o de les altres nacionalitats que hi pugui haver a l’Estat, “correspon directament a l’ordenament civil” i, insisteix que “un cop més no és l’Església la que ha de dir com s’ha de desenvolupar aquesta realitat”.
