L’alcalde del Vendrell comparteix amb l’InfoCamp alguns projectes de ciutat: la transformació de les rieres, l’ampliació de l’hospital, la renaturalització del riuet de Coma-ruga o la millora de l’habitatge i la mobilitat
L’Ajuntament del Vendrell tancarà l’any 2025 amb una carpeta plena de projectes que tindran continuïtat a l’any nou i que marcaran el futur i la transformació de la capital del Baix Penedès. Des del Penedès, i a mig camí entre Tarragona i Barcelona, el Vendrell vol afrontar el creixement de població de la comarca amb més inversions que garanteixin tant l’ocupació com els serveis bàsics (habitatge, hospital, transport,…).
Per fer-ho possible, el Vendrell ha hagut de jugar les seves cartes per convèncer la Generalitat d’aquesta necessitat i, a la vegada, ha demanat formar part de l’Associació Impuls de l’Àrea Metropolitana i també ha mostrat la voluntat de participar a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. O el que és el mateix, formar part dels centres de decisió que acabaran influint el posicionament del municipi.
Avui conversem amb l’alcalde del Vendrell, Kenneth Martínez, sobre els reptes i els projectes que té la ciutat.
J.C.: La reforma de la Riera de la Bisbal és una de les grans obres de transformació urbana d’aquest mandat. Què suposarà?
K.M.: La transformació de les rieres és una de les grans inversions cofinançades amb els fons Next Generation. La finalització d’aquestes actuacions permetrà, d’una banda, reduir el risc d’inundacions amb una llera que té més capacitat per absorbir l’aigua, i per altra part, suposarà una dignificació, transformació i regeneració de la riera de la Bisbal.
Pel que fa al Pla de Sostenibilitat Turística de Coma-ruga, quines obres es contemplen?
A principis d’any, començarem les dues grans últimes obres. En primer lloc, el Parc de la Música, que és la zona verda que envolta l’edifici del Tabaris, i on millorem la jardineria i els gronxadors i recuperem la pista esportiva. I la segona és la reforma del riuet, l’aflorament d’aigües termals de Coma-ruga, i que té un impacte emocional perquè aquesta va ser la raó de néixer de Coma-ruga com a destinació turística, a finals del segle XIX. El que fem és una reforma per renaturalitzar el riuet perquè recuperi el seu aspecte natural, fer-lo més accessible i eliminar alguns pluvials que queden. Estem molt contents perquè amb aquestes actuacions completem la reforma integral del centre urbà de Coma-ruga, que va començar amb la reforma de la plaça dels Germans Trilles i amb la transformació d’un edifici en runes en un palau de congressos i un museu municipals, el Tabaris, que contribueixen a cohesionar la zona. Al Vendrell necessitàvem sentir que som un poble marítim i, a la vegada, ens calia tenir un centre turístic.
“Al Vendrell necessitàvem sentir que som un poble marítim i, a la vegada, ens calia tenir un centre turístic”
El riuet de Coma-ruga recuperarà el seu aspecte natural (Arxiu/InfoCamp)
L’Ajuntament de Vendrell ha adoptat un nou model en la recollida de residus. En què canviarà substancialment?
El nou contracte de recollida de la brossa suposa un canvi de model en la recollida de residus. Aquest mes de desembre s’ha començat a desplegar el nou model de recollida selectiva porta a porta a les urbanitzacions Romaní i Bonavista. Els canvis dels contenidors tradicionals pel porta a porta o per contenidors intel·ligents es continuarà fent, per zones, després de les festes de Nadal. Els primers contenidors intel·ligents es començaran a desplegar passades les festes als barris del Puig i el Pèlag, la Muntanyeta i Sant Salvador. Serà un repte majúscul.
Quines necessitats té el Vendrell en matèria d’habitatge?
Un dels reptes per generar nou habitatge és combatre els pisos buits, bàsicament de bancs i grans tenidors. Aplicarem un recàrrec de l’IBI per a habitatges buits, un canvi que té com a objectiu fer un pas més contra l’especulació immobiliària. És inadmissible que hi hagi aquest estoc de pisos buits al Vendrell. Pel que fa als habitatges de la SAREB, l’objectiu és poder disposar-los a nivell de lloguer social.
D’altra banda, la Generalitat té una segona línia per desenvolupar urbanitzacions inacabades en el seu dia, o que estan pendents de recepcionar, o solars sense construir. D’entrada, ja ens han indicat quins sectors estudiaran per acabar de desenvolupar -bàsicament serveis d’asfaltat, clavegueram, carrers- i aquí hi haurà un marge molt ampli per construir habitatge social. Això també serà molt important.
“És inadmissible que hi hagi aquest estoc de pisos buits al Vendrell”
En matèria de seguretat. Com es troba el desplegament de les càmeres de videovigilància?
Després de les Festes de Nadal començarà la instal·lació de 45 noves càmeres en 45 punts estratègics -bàsicament encreuaments, rotondes, entrades i sortides d’urbanitzacions, carrers principals-.., amb algun lector de matrícules per reforçar la illa de vianants o el poble de Sant Vicenç de Calders. Això ens permetrà millorar la prevenció de seguretat per detectar situacions anòmales gràcies a la IA; la pròpia actuació, la investigació i la sensació de seguretat de la ciutadania.
Pel que fa a les ocupacions, l’Ajuntament va fer un balanç positiu dels primers resultats de l’Oficina Antiocupació, no?
Molt bo. Tenir pisos buits acaba generant la presència de màfies que venen, revenen o lloguen aquests habitatges al mercat negre i també problemes de delinqüència i de convivència. Des l’Oficina Antiocupació es treballa cada cas de manera individual i diferent. Depenent de cada cas, hi participen uns o altres departaments: la policia, Protecció Civil, serveis públics (aigua, subministrament elèctric pels casos de punxades,…), serveis socials (si hi ha persones vulnerables). L’oficina funciona bé i és útil per dos motius: Anem reduint problemes greus de convivència i, sobretot, dona confiança a la ciutadania perquè, quan algú sent un soroll, actuem directament.
Recentment s’ha començat a treballar en la reforma de l’entorn del Mercat Municipal. Quin és l’objectiu d’aquesta actuació?
L’objectiu de la reforma integral és fer un mercat més accessible, confortable i atractiu, de manera que es converteixi en un motor del comerç de proximitat. Volem crear un gran centre comercial a l’aire lliure, que tingui una imatge comuna i uns serveis compartits.
Imatge dels primers treballs al solar de l’antiga benzinera del davant del Mercat del Vendrell (J.C.)
“Volem crear un gran centre comercial a l’aire lliure, que tingui una imatge comuna i uns serveis compartits”
Aquest estiu també va ser un èxit el bus llançadora entre el Vendrell i els nuclis de la costa. Tant és així, que s’ha mantingut el servei, oi?
En municipis turístics com el nostre, com que no sabem exactament quina població podem arribar a tenir, és difícil dimensionar els serveis. Nosaltres sabem que som 41.000 habitants empadronats i que, per consum diari de l’aigua, l’ACA ens diu que som 54.000 persones vivint tot l’any i, al pic de l’estiu, 82.000, sense comptar els comptadors dels hotels. Entre els empadronats i els que hi viuen hi ha un marge de població que hi fa vida, que de vegades necessita serveis o no, però que no els tens localitzats perquè són persones que tenen segones residències i que viuen uns dies o una època aquí. Això explicaria que, a l’estiu, ha anat molt bé, i que hi ha gent que continua utilitzant el bus durant la resta de l’any perquè utilitza els serveis (platges, bancs, aigua, hospital, ajuntament…).
És millorable la connexió del Vendrell amb Tarragona i Barcelona?
És trist que el Vendrell, que és el pont i el pas natural de tota la mobilitat entre Barcelona i Tarragona, tingui dificultats. És evident que el tren ha de millorar i confiem que, ara que han d’acabar obres importants, es vagi normalitzant i notant aquesta millora. Al tren només demanes una cosa, que sàpigues quan surts i quan arribes. Per exemple, recuperar la línia de la costa, que et plantes en 30 minuts entre Sant Vicenç de Calders i Barcelona.
Estació de Sant Vicenç de Calders (Arxiu / InfoCamp)
I en bus?
El passat 1 de setembre es va estrenar un servei de Bus Exprés a Barcelona, que era una demanda que teníem perquè només teníem el Bus Exprés a Tarragona. Estem a mig camí entre Tarragona i Barcelona i podem girar el cap cap a un cantó o cap a l’altre. Aquesta és la nostra virtut però a vegades juga en contra. El bus està funcionant molt bé i les freqüències són les adequades. De fet, és de les poques coses -que jo recordo com a alcalde- que han fet que la gent em pari pel carrer i m’ho agraeixi (somriu…).
“El Bus Exprés a Barcelona és de les poques coses -que jo recordo com a alcalde- que han fet que la gent em pari pel carrer i m’ho agraeixi”
També reclameu un nou carril per a l’AP-7…
L’AP-7 és una carretera molt perillosa i, a més, cada cop que es produeix un accident, encara que sigui menor, provoca un tap que col·lapsa la circulació. Sé que s’està treballant perquè es faci un quart carril per a l’AP-7, entre el Vendrell i Martorell, -em sembla fantàstic, però el necessitem ràpid- i també caldria una sortida nord des del Vendrell -ara tenim la del sud- per enllaçar de manera més ràpida amb l’AP-2, -l’autopista que va a Saragossa, Madrid, Bilbao-.., sense fer passar per la circumval·lació del Vendrell i ens estalviaríem el pas de camions. Si hi ha una sortida directa que pugui enllaçar l’AP7 amb l’AP2 seria perfecte.
En quin punt es troba l’ampliació de l’Hospital del Vendrell?
Estem mirant una data per posar la primera pedra. Van començar fa uns mesos amb el moviment de terres, la Generalitat va acordar el primer traspàs de diners a la Xarxa Santa Tecla i la Xarxa ja ha adjudicat la primera fase de les obres. L’objectiu és tenir les obres de l’edifici acabat amb l’horitzó del 2029. Estem dient que és una ampliació però, en realitat, és un hospital nou perquè es dobla l’equipament, els llits, UCI, quiròfans,…, i amb un aparcament molt més gran. Aquesta va ser una lluita política molt llarga que partia d’una necessitat de la comarca que més creix en població de Catalunya i, per tant, en pacients.
“Estem dient que és una ampliació però, en realitat, és un hospital nou perquè es dobla l’equipament”
L’Hospital del Vendrell (Arxiu / InfoCamp)
En aquests darrers anys, el Consell Comarcal i els ajuntaments del Baix Penedès reclamen més inversió de la Generalitat d’acord amb les necessitats reals de la comarca. S’ha millorat aquesta inversió?
L’hospital era la bandera d’aquesta lluita per obtenir més inversions. Però també parlem de la reducció de preus fins a la gratuïtat de l’autopista C-32, el polígon Idiada 2, en polítiques actives d’ocupació, etc… Hem passat d’anar a reunions a Barcelona on ens preguntàvem “qui sou, d’on veniu, què us passa o què voleu” a un reconeixement de la nostra situació. Suposo que el fet d’estar al mig de dos extrems -Barcelona i Tarragona-, un pensa que pertanys a un i l’altre pensa que pertanys a l’altre i, al final, parlant en plata, “la casa sin barrer”. Sé que aquest és un camí molt llarg perquè les tramitacions urbanístiques s’allarguen molt en el temps o perquè som la comarca amb més atur de Catalunya i necessitem estar en els programes específics amb més dificultats d’ocupació, però com a mínim, ja hi som. Ara ja comencen a entendre que nosaltres no demanem més inversions en el sentit pur de la paraula, sinó que la raó és que no parem de créixer i volem evitar que es degradin els serveis.
“No demanem més inversions en el sentit pur de la paraula, sinó que la raó és que no parem de créixer i volem evitar que es degradin els serveis”
En la darrera visita que va fer l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, en aquest cas com a vicepresident de la Diputació, li van demanar uns compromisos amb el municipi.
En primer lloc ens cal un Pla Estratègic del repte demogràfic que ens permeti planificar aquest creixement, quines necessitats tindrem, quan caldrà fer una escola més, o el CAP de Coma-ruga,… Amb la Diputació també volem ampliar la zona universitària de la URV a Coma-ruga perquè la seu és una propietat seva i perquè hi ha una part de l’edifici principal que està tancat per aluminosi. L’objectiu és enderrocar aquest edifici afectat i fer un edifici nou que ens permetrà créixer en oferta formativa. Tenim dos graus importants -Magisteri i Infermeria- que tenen molta demanda, però també volem afegir estudis de l’àmbit tecnològic relacionats amb l’activitat de l’Idiada. Un altre dels compromisos és fer un camí fluvial a la riera de la Bisbal del Vendrell, la Ruta Riera, que uneixi tota la comarca de dalt a baix, semblant al que es va fer al voltant del riu Gaià. A més de ser un atractiu paisatgístic i turístic, ens permetrà fer neteja i un manteniment més curós de les lleres de tots els trams de les rieres, davant de les riuades.
Infografia de la Ruta Riera (Aj. del Vendrell)
El Vendrell ha demanat formar part de la nova Associació Impuls de l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona. Per què és tan important ser-hi?
Els estatuts de l’associació estableixen la possibilitat que hi hagin socis o col·laboradors (ajuntaments o entitats). Nosaltres no pertanyem al nucli de l’àmbit físic de l’àrea metropolitana però sí podem ser un municipi associat. Més enllà dels vincles històrics i emocionals que ens uneixen -nosaltres som tarragonins i penedesencs-, també hi ha vincles de serveis -com els hospitals-,ja que hi ha tractaments que els pots fer a l’Hospital del Vendrell, a l’Hospital de Santa Tecla, a Joan XXIII o a Reus. O la marca turística Costa Daurada, que ens uneix a tots. Per evitar tornar-nos a quedar “al mig” he proposat formar part de l’entitat com a associats, especialment, per tractar d’aquells aspectes que ens afecten.
“Més enllà dels vincles històrics i emocionals que ens uneixen al Camp de Tarragona -nosaltres som tarragonins i penedesencs-, també hi ha vincles de serveis”
I us heu plantejat també formar part de l’Àrea Metropolitana de Barcelona?
A nosaltres ens agradaria ser-hi. Jo sempre dic que no som el pati del darrera de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. De forma involuntària, com que estàs al mig, al final, els de Barcelona pensen que ja s’encarregaran els de Tarragona i els de Tarragona pensen que ja ho faran els de Barcelona. Per tant, hem d’estar a les dues bandes. I començarem formant part de l’àrea metropolitana de Tarragona perquè pensem que és una molt bona iniciativa. Fins i tot, pensem que, a efectes pràctics, s’està conformant una àrea metropolitana lineal al llarg de la costa que, en algun moment ens haurem de coordinar des dels ajuntaments. Si un veí està a un costat de la vorera però té el servei de transport, el CAP, l’escola o el que sigui a l’altre municipi, és més lògic que vagi al que li quedi més aprop. Les àrees metropolitanes no són administracions, sinó que es creen per saltar les fronteres o les barreres de les administracions a favor dels serveis.
Des de la resta el Penedès s’ha entès aquest moviment del Vendrell cap a Tarragona?
Al Penedès ja saben que som tarragonins. Amb el Penedès ja en tenim prou per acabar de consolidar la vegueria. Aquest és un altre cas d’oblit, ja que a la primera llei de vegueries no apareixia la del Penedès i es va crear posteriorment. Encara estem creant l’estructura dels serveis territorials (Salut, Educació, Mossos d’Esquadra, Bombers,..). Des de fa un temps ens estem reunint els alcaldes de les quatre capitals del Penedès, cosa que abans no passava.
Què significa per al Vendrell haver estat designada ‘Ciutat Europea de l’Esport’?
En primer lloc, és un reconeixement extern que és d’agrair perquè és més objectiu que si vingués del propi municipi. En segon lloc, nosaltres també considerem l’esport des del punt de vista social perquè l’esport és salut, és convivència, és compartir, és integració… Tots aquests valors de l’esport els compartim. No anem a fer campions, sinó a fer una societat més forta i saludable. La quantitat de gent que fa esport al Vendrell és una barbaritat, per tant, hem d’atendre aquesta realitat i atendre-la bé. A més, tenim la millor instal·lacíó esportiva, que és el nostre entorn natural, perquè tens mar, muntanya i pla, que et permet practicar tots els esports.
El 2026 serà un any de celebracions al Vendrell. Entre aquestes, es commemora el 150è aniversari del naixement de Pau Casals. Com es preveu aquest any?
Es preveu que sigui un any molt atractiu. Evidentment, Pau Casals per al Vendrell ho és tot perquè és un personatge d’una dimensió universal i perquè ens identifiquen amb una persona amb uns valors tan sòlids i tan actuals com mai -per desgràcia- i els seus ideals continuen presents.
També tenim una altra celebració, com és la del centenari dels Nens del Vendrell, la colla degana i històrica. Tal com vaig dir a l’inici de la festa del centenari, qualsevol dels seus mèrits, per a les altres colles ja seria un gran èxit, perquè els Nens han anat sumant aquests èxits al llarg dels cent anys.
“Qualsevol dels mèrits dels Nens aconseguits al llarg dels cent anys, per a les altres colles ja seria un gran èxit”
Imatge del primer 3de8 dels Nens del Vendrell, l’any 1951 (Arxiu / InfoCamp)
I com ho celebraran?
Tot i que no em correspon fer-ho a mi, han anunciat que faran castells en llocs emblemàtics com al Palau de la Generalitat o la Sagrada Família. Serà una oportunitat irrepetible per veure aquestes imatges. I també destacarà l’acte de “Record Guiness” que aplegarà pilars de totes les colles castelleres al llarg del carrer Dr. Robert del Vendrell. Seran actes que quedaran per a la memòria del Vendrell.
