S’inaugura l’exposició ‘Modernisme al castell de Vila-seca’, que romandrà oberta fins el 14 de setembre
Quan es parla del fenomen que va suposar el modernisme català i es pensa en els espais on es mostra un s’imagina indrets com Barcelona o Sitges. Ara bé, la nova exposició al Castell de Vila-Seca busca portar una proposta de primer nivell a la demarcació de Tarragona.
Aquest 15 de maig s’ha presentat i inaugurat per part de l’ajuntament l’exposició ‘Modernisme al Castell de Vila-seca’. Una ambiciosa exposició que ha estat possible gràcies a l’acord de col·laboració amb el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). I dins del collage d’entitats que han prestat obres s’inclouen l’Arxiu Jujol (COAC), l’Ajuntament de Tarragona, el Centre de Lectura de Reus, la Col·lecció A&A, el Museu Cau Ferrat (Sitges), una col·lecció particular de Tarragona, Marc Matí Col·lecció, el Museu Pau Casals (El Vendrell), el Museu de Valls, el Museu Deu (El Vendrell) i el Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona i el Museu d’Història de Catalunya.
Cartell de l’exposició. Font: Aj. de Vila-seca
Un total de 47 obres exposades que tenen com a teló de fons el Castell de Vila-seca. Un conjunt arquitectònic que en sí també és una obra a tenir en compte dins de la temàtica, ja que l’any 1899 l’arquitecte modernista Enric Fatjó va renovar l’edifici. Dins del mateix es poden trobar 7 quadres de Joaquim Mir, el paviment de la Casa Milà de Gaudí, 2 miralls, 5 cadires, 4 cartells, 3 escultures, 1 segell, 5 gerros pintats per Jujol inèdits, i tres imatges que mostren a la dona tant com en la seva vessant d’artista com de protagonista.
El Castell de Vila-seca va ser renovat per l’arquitecte modernista Enric Fatjó (Font: A.B.)
Cartell de l’exposició
En una entrevista concedida a aquest mitjà, Damià Amorós, el comissari de l’exposició, ha explicat que una de les coses que destacaria és la bona disposició de les institucions per prestar les seves obres, i és que el recinte registra de mitjana mensual uns 900 visitants. Amorós valora sobretot la llibertat creativa a l’hora d’elaborar el discurs. Un discurs que a més inclou obres relacionades amb el paper de la dona, d’entre les quals es troba el quadre ‘Les mestresses de casa’ (1905) de Lluïsa Vidal, que a més és el més gran de l’exposició.
‘Les mestresses de la casa’, obra de Lluïsa Vidal (1905). Font: MNAC
De fet, la temàtica de l’exhibició gira sobre cinc eixos distribuïts en diverses sales. Primerament hi ha Gaudí, Jujol i Fatjó, centrat en la dimensió arquitectònica del modernisme català, amb dos grans noms, seguit de Fatjó, l’arquitecte darrere de la rehabilitació neogòtica del castell. Seguidament a ‘La casa i el carrer’ s’explora com el modernisme arribà arreu: des del mobiliari de les cases als cartells publicitaris.
‘Els 5 gerros de Jujol’. Font: A.B.
Pujant a la segona planta arriba un moment d’introspecció amb Mir, la simfonia de colors amb quadres del pintor barceloní que va passar la seva darrera etapa al voltant de l’Institut Pere Mata de Reus. Tanmateix, parlem d’una època de canvis i contrastos, i la següent part ‘El modernisme social’ plasma l’angoixa i els reptes de la societat on el quadre ‘Rumiant’ d’Isidre Nonell i l’escultura ‘Els degenerats’ de Carles Mani en són protagonistes. La penúltima sala ‘Del pati a l’habitació’ ensenya quadres de Rusiñol i Casas amb obres de Lluïsa Vidal i altres. Finalment, per acabar-ho de brodar es troba un retrat de Josep Yxart fet pòstumament per Santiago Rusiñol on té un gran pes la llum de l’ocàs.
Escultura ‘Els degenerats’ de Carles Mani
