Amb vint minuts de retard, Loquillo sortia a l'escenari del Parc del Pinaret de Cambrils davant de les més de 1.600 ànimes rockeres que s'aplegaven per rebre "El Rey", nom que rep la gira de presentació de l'últim disc 'Diario de una Tregua'. Amb 'Los Buscadores' i 'Sol', Loquillo i la seva banda van començar un concert en què el rock and roll parlaria per si sol al llarg de la nit. I és que el rocker barceloní no es va mostrar gaire comunicatiu amb el públic del Festival Internacional de Música de Cambrils. Amb una sorprenent salutació "valenciana", "Bona vesprada!", l'artista donava la benvinguda als seus seguidors, després d'encadenar cinc cançons.

Loquillo va mostrar en directe con sonen algunes de les cançons del nou disc, com 'Sonríe', 'La Libertad' i 'El Rey'. Com ha declarat el mateix cantant en algunes ocasions, 'Diario de una Tregua' "és un disc que resumeix tota una vida, resumeix el personatge i tota la meva trajectòria vital. Les seves lletres són tot el que soc". Una declaració d'intencions que també va expressar ahir amb altres temes d'àlbums anteriors, com 'El último clásico' o 'Rompeolas', cançó amb la que Loquillo va compartir amb el públic de Cambrils: "No hables de futuro, es una ilusión. Cuando el rock and roll conquistó mi corazón, y el de Cambrils..."., va afegir. I el públic començava a embogir.

A mesura que el concert avançava, el públic entonava cada cop més les cançons d'ara i de sempre. No hi van faltar temes com la versió d'Alaska y Dinarama 'Rei del Glam', 'Rock and roll actitud' o 'La vampiresa del Raval'. Després de 'Rei del Glam', Loquillo va presentar la seva banda: Mario Cobo, Josu García i Igor Pascual, a les guitarres; Alfons Alcalà, al baix; Laurent Castagnet, a la bateria; i Lucas Albaladejo, als teclats. I finalitzava presentant-se ell mateix: ' des de Barcelona ciudad, es simple, sumamos, no restamos...".

El moment àlgid del concert va arribar quan el "Loco" va encadenar la recta final amb himnes de la seva carrera. 'La mataré', introduïda per l'espectacular Alcalá al baix, 'El ritmo del garage' i 'Feo, fuerte y formal' van ser les més corejades i celebrades per un públic entregat. En aquest moment del concert, Loquillo confessava: "Ahora haremos una cosa que no acostumbramos a hacer... Feliz cumpleaños, a Fulgencia, por sus 70 años!!.

I per acabar, el 'Cadillac solitario', un clàssic que Loquillo va aprofitar per fer el seu crit característic "Nenaaa....." i que posava punt i final a dues hores de rock.