Aquest divendres 4 de desembre, a les 20.00h, s’estrena ‘La ruta de la palta’ a la Sala Trono de Tarragona, que es podrà veure en tres úniques funcions fins el diumenge 6 de desembre. Una creació de la companyia Projecte Ingenu, dirigida per Marc Chornet i produïda per la Nau Ivanow, amb el suport del Grec 2020 Festival de Barcelona i la col·laboració d’Espacio Checoeslovaquia. L’obra també es podrà veure a l’Escenari Joan Brossa de Barcelona del 9 al 13 desembre i a l’Espacio Inestable de València del 18 al 20 de desembre.
Projecte Ingenu va viatjar fa dos anys a Santiago de Xile en un intercanvi artístic a l’Espacio Checoeslovaquia. Allà es va trobar amb una vaga de consum de l’alvocat o com en diuen a Xile, de la palta. Els preus de l’alvocat havien assolit uns màxims històrics que el feien inassolible als autòctons. L’especulació havia arribat al consum d’un aliment bàsic per als xilens per culpa de l’exportació massiva del producte a Europa i als Estats Units. Al mateix temps, aquí es lloava sobre manera l’alvocat per les seves propietats nutricionals i se l’incloïa en totes les dietes vegetarianes, veganes i superhealthy. Es feia evident que la colonització no havia acabat, tal com expliquen els llibres d’història, senzillament havia canviat de forma.
La ruta de la palta
Georgina Avilés, Cristian Chaparro, Toni Guillemat, Neus Pàmies, Martí Salvat i Xavier Torra protagonitzen un viatge per la història compartida entre Catalunya i Xile: des de la celebració de les seves derrotes (11 de setembre), les nombroses onades migratòries o exilis entre un i altre, el passat dictatorial recent, les tortures i les protestes de la tardor, tant a la plaça Urquinaona de Barcelona com a la plaza Italia de Santiago de Xile.
‘La ruta de la palta’ és un viatge que va des d’un restaurant vegà ple de turistes a les Rambles de Barcelona, fins a indrets desertitzats per culpa del conreu extensiu de l’alvocat xilè. Des de la privatització de l’aigua per part de Pinochet, fins als efectes del canvi climàtic al pantà de Siurana; des de les cançons de Víctor Jara fins a les d’Ovidi Montllor; de Violeta Parra fins a Maria del Mar Bonet; de Joan Brossa a Nicanor Parra; des de l’assassinat de Salvador Allende al de Salvador Puig Antich; des de la plaça Urquinaona a la plaza Italia; des de preguntar-nos com de compartida és la nostra història, fins a celebrar-ho.
