Més de 200 persones provinents d’arreu del món s’han matriculat, des del setembre, a cursos de català inicial o bàsic oferts pel Servei Lingüístic de la URV. Això vol dir que són molts els estudiants, PDI i PTGAS que volen aprendre aquesta llengua, però al majoria tenen una queixa compartida; els costa trobar espais on practicar-la.
El Servei Lingüístic té una oferta molt àmplia de cursos de català, tant presencials com virtuals. Comencen pel nivell inicial, l’A1, i arriben fins al superior, el C2. A banda, també hi ha cursos específics, com les tutories orals per al PDI, que permeten millorar la competència oral per usar el català a la Universitat de manera adequada, o el curs de llenguatge jurídic, a banda del Mantinc.Cat, ja esmentat, i tallers per treballar aspectes concrets, com les preposicions i les conjuncions o la fonètica i l’ortografia. Tota la informació sobre els cursos i la matrícula està disponible a la pàgina web de Llengües URV.
“Demanem que no ens canviïn la llengua”
L’Aman Assagaf és d’Indonèsia i fa el doctorat al campus Sescelades. L’any passat va començar a estudiar català i descriu l’experiència com “un moment d’èxtasi”: “Totes les coses que sabia abans d’aprendre català ara les puc veure des d’un altre punt de vista, i per això animo la gent que l’aprengui”. Ara bé, lamenta que li és “molt difícil practicar i trobar gent amb qui parlar”. A banda de fer investigació, també és professor, i celebra que hi hagi alumnes que sí que s’hi dirigeixen en català: “A mi m’agrada que els estudiants em parlin en català, però a banda d’ells i de la professora de català, no hi ha gaire gent que em parli en català”.
La McKenna Weber és estudiant de grau al campus Catalunya i fa sis mesos que aprèn català, des que va arribar al setembre. Ella és dels Estats Units i, a més de l’anglès, parla català, castellà i francès. Per la McKenna, aprendre la llengua pròpia del lloc on vius és molt important: “Aquí molta gent parla castellà, però el català és la seva llengua materna. Crec que s’ha de fer un esforç per comunicar-se en una llengua que és la més important per a molta gent”. Tot i això, assegura que “és difícil trobar oportunitats per practicar, perquè anem canviant entre el castellà i el català”.
Una experiència semblant és la de la Sarah Fadlallah, una enginyera informàtica sudanesa que vivia a l’Aràbia Saudita abans de traslladar-se a Tarragona per fer el doctorat. La Sarah destaca la importància de la llengua per accedir a la cultura d’un país: “Vaig decidir aprendre català perquè crec que una llengua és com una porta a la cultura de la gent”. A més, reconeix que saber català li ha “facilitat la vida una mica”: “Ara passo menys temps llegint el correu, perquè tota la comunicació està en català, i això m’ajuda, i quan hi ha un espectacle o una exposició saber català m’ajuda a entendre el que està passant”.
Igual que l’Aman i la McKenna, la Sarah tampoc troba gent amb qui parlar: “No és fàcil practicar perquè encara em falta vocabulari i no fa les coses fàcils. A més, hi ha gent que està acostumada a parlar en altres llengües i, quan no entenc alguna cosa, canvia a l’anglès o a un altre idioma”. Tot i que creu que és difícil, li agradaria que la gent mantingués la llengua: “M’agradaria que la gent continués parlant català amb mi perquè m’ajudaria a aprendre’l millor”.
