La Universitat Rovira i Virgili ha encetat aquest divendres el curs 2022-2023, en el qual s’ha registrat el major creixement d’alumnes tant de grau com de màster dels últims deu anys. Segons el rector de la URV, Josep Pallarès, per primer cop s’han superat els 2.000 alumnes de màster i els 12.000 estudiants de grau, la segona xifra més alta a la universitat. Pallarès també ha apuntat que l’organisme haurà d’accelerar els plans d’estalvi davant l’encariment global de l’energia. D’altra banda, l'arqueòleg Eudald Carbonell ha impartit la lliçó inaugural del curs, centrada en els possibles escenaris de futur de l’espècie humana. N'ha identificat cinc: el col·lapse, l'extinció, la continuïtat, la millora i la diversitat.
El curs 2022-2023 a la URV no només s’ha engegat amb més alumnes que l’any anterior, sinó que també amb un ventall formatiu més ampli. D’aquesta manera, enguany s’han creat tres graus -dedicats a la direcció d’empreses, el turisme i les relacions laborals-, tres màsters -sobre dades biomèdiques, arqueologia clàssica i l’arqueologia del quartenari- i finalment, un nou doctorat interuniversitari en bioinformàtica. Tot plegat, fa que la institució ofereixi 59 graus i dobles graus que s’imparteixen en centres propis i adscrits, 57 màsters i 26 doctorats.
Respecte el curs anterior, les matriculacions tant dels estudis de grau com els de màster han crescut. Enguany, 12.269 alumnes estudiaran a la URV, sent la segona xifra més alta de la història de la institució. Pel que fa als matriculats en màsters, s’ha registrat el rècord d’alumnat, amb 2.013 estudiants. És un increment del 7% respecte l’any anterior. Pallarès ha apuntat que el prestigi de la universitat i l’ampliació d’estudis, juntament amb l’increment de la població han propiciat aquestes xifres.
Reptes a curt i llarg termini
A banda de celebrar l’increment de matriculacions, el rector de la universitat tarragonina també ha posat sobre la taula els diversos reptes als quals caldrà que la URV faci front al llarg d’aquest curs. Un d’ells és l’encariment de l’energia, que calcula que podria oscil·lar entre un 50 i un 60% respecte l’any anterior. Davant d’aquesta situació, Pallarès ha subratllat que caldrà “accelerar i intensificar” els plans d’estalvi de l’organisme per reduir un 10% el consum energètic al llarg de 2023.
Aquest però, no és l’únic tema que haurà de tenir en compte la URV aquest curs. Segons Pallarès, mantindran el pacte nacional per a la societat del coneixement com a full de ruta. Entre altres aspectes, ha assegurat que com a universitat acompanyaran als agents socials, econòmics, polítics i industrials per avançar cap a la descarbonització i la desnuclearització.
“La globalització probablement és l’error més gran que ha fet la nostra espècie”
L’Aula Magna del Campus Catalunya ha estat l’espai escollit per impartir la lliçó inaugural del curs 2022-2023, que en aquesta ocasió ha anat a càrrec de l’arqueòleg Eudald Carbonell. En el seu discurs, Carbonell ha proposat cinc possibles escenaris de futur de l’espècie humana. Segons el catedràtic, la humanitat pot desembocar en el col·lapse, l'extinció, la continuïtat, la millora o bé en la diversitat de l’espècie. Davant d’aquests panorames, Carbonell ha suggerit un decàleg per assegurar la supervivència de l’ésser humà. L’arqueòleg ha assenyalat la necessitat de crear una consciència crítica, apostar per la individualitat col·lectiva, invertir en la cooperació i aturar la globalització, entre altres propostes. Precisament sobre la globalització, Carbonell ha indicat que “probablement és l’error més gran que ha fet la nostra espècie” i ha assegurat que ha empobrit la diversitat. Per això, ha subratllat que cal paralitzar-la de forma immediata abans que sigui irreversible.
Nombrosos polítics han assistit a la lliçó inaugural, entre ells, la consellera de Recerca i Universitats Gemma Geis. Durant el seu torn de paraula, Geis ha anunciat que de cara l’any vinent el pressupost destinat a les universitats creixerà un 14%, el qual abordarà un pla de xoc per propiciar el relleu generacional i el talent en la recerca. Un increment que la consellera ha assegurat que es produeix fins i tot si es produeix una pròrroga pressupostària.
