La recreació històrica explica la situació de la pirateria a la Mediterrània durant l’any 74 i 55 aC
El festival Tarraco Viva posa avui diumenge 26 de maig el punt i final. Ho ha fet, entre d’altres, amb una nova sessió de la recreació històrica de “Pirates, Hostis Humani Generis”, que explica com funcionava la pirateria a la Mediterrània durant l’època que va des de l’any 74 fins al 55 aC.
La funció s’ha iniciat amb un expirata que explicava les històries viscudes als seus fills. Aquesta era la intenció de l’espectacle, dirigir-se al públic familiar i fer servir un llenguatge “per a nens”, amè i entenedor.
El pirata relatava als seus descendents la imatge que Roma tenia d’aquest col·lectiu, creien que eren efeminats, vestits amb roba cara i maquillats, fent ús d’anells a les orelles. Una etiqueta que podia passar factura a gent del poble, ja que s’havia donat la situació de confondre a ciutadans amb persones vinculades amb la pirateria i sent executats innocentment.
El segrest de Juli César
La recreació feia menció a un dels segrests més sonats que van dur a terme els pirates, el de Julio César. Destacava el caràcter “altiu” de l’emperador, que va arribar a considerar insuficient el rescat que demanaven per ell (20 talents d’or) exigint que en valia cinquanta. També destaca la captura d’Antònia, neboda de Marco Antonio.
L’espectacle també ha mostrat que passava amb els ostatges que no aconseguien ser rescatats, que acabaven venuts als mateixos romans que els feien servir d’esclaus. Fet que demostrava “la hipocresia de l’Imperi Romà”, que per una banda lluitaven per acabar amb la pirateria, però també se’n beneficiaven fent-se amb mà d’obra barata.
A més, els assistents al Circ Romà han pogut saber de primera com s’ho feien els pirates per detectar quin vaixell carregava un botí prou sucós com per a executar l’abordatge. Es diu que els mariners més temuts del mar confraternitzaven amb la població normal, aconseguint extreure’n la informació necessària.
La fi de la pirateria
Per últim, s’ha representat el fi de la pirateria, coincidint amb l’arribada de Pompeyo al capdavant del poder de l’Imperi, el qual va ser dotat amb responsabilitats i molts diners que van permetre alliberar molta gent i acabar amb la delinqüència a les aigües del Mediterrani.
