Els nivells d’1,3 butadiè al Morell es van disparar arran de l’apagada elèctrica del 28 d’abril de l’any passat. Aquell fet va representar que els registres analitzats en continu a l’abril per l’Observatori de la Qualitat de l’Aire de Tarragona fossin els més elevats de l’any i que la mitjana mensual arribés als 3,02 µg/m³, per sobre dels 2 µg/m³ de mitjana anual que es fixa com a normativa al Canadà i que la indústria tarragonina utilitza com a valor de referència, ja que aquí la llei no estableix limitacions. Amb tot, l’Observatori també apunta que les mitjanes anuals d’aquest compost van ser més baixes que al 2024 en la majoria dels 22 punts de mostreig, principalment situats en diferents localitats del Camp de Tarragona.
L’apagada elèctrica del 28 d’abril de l’any passat va obligar les empreses del polígon petroquímic de Tarragona a actuar d’emergència i aturar les plantes. Això es va traduir en grans columnes de fum que van alertar la població, si bé la indústria va comunicar que no hi havia cap risc per a la salut de les persones. Les dades de l’Observatori reflecteixen que en aquells dies els aparells que mesuren en continu els nivells d’1,3 butadiè al Morell -cromatògrafs- van registrar concentracions d’aquest compost cancerigen molt superiors a les habituals, amb pics que es van acostar als 200 µg/m³.
Els equips agafen mostres aproximadament cada 20 minuts. “Són valors puntuals que després tornen a baixar. Està dins la normalitat que això pugui passar”, ha explicat el director de l’àrea de territori de la Fundació Institut Cerdà i coordinador de l’estudi, Lluís Inglada. La mitjana mensual de l’abril va ser de 3,02 µg/m³ i la del maig es va situar en els 1,24 µg/m³, molt a prop de la mitjana anual del 2025, que va ser d’1,20 µg/m³.
El coordinador també ha destacat que el 90% dels quasi 16.400 valors registrats durant el 2025 estan per sota de dels 2 µg/m³ -de fet, el 84% de les mostres no arriben als nivells mínims de detecció del compost-. Únicament un 1% de les mostres superen els 20 µg/m³, el mateix percentatge que els dos anys anteriors.
Rebaixa respecte el 2024
Més enllà d’aquest cromatògraf en línia que recull les dades d’1,3 butadiè al Morell, l’Observatori de la Qualitat de l’Aire del Camp de Tarragona utilitza mesuradors passius per recollir les concentracions de fins a 75 Compostos Orgànics Volàtils (COV). Entre aquests, hi ha també l’1,3 butadiè i altres que es generen en les instal·lacions industrials de la zona, com el benzè o l’1,2 dicloroetà.
Els mesuradors s’ubiquen en 22 punts de l’entorn dels polígons petroquímics de Tarragona, dels quals divuit són en dotze municipis diferents del Camp de Tarragona, a més de Barcelona, Lleida i Girona, i Prades (Baix Camp) com a lloc de muntanya on la contaminació de les ciutats no arriba. L’estudi avalua les immissions -la concentració d’un contaminant que respiraria una persona en un punt concret del territori-i la presència de Compostos Orgànics Volàtils (COV) al Camp de Tarragona. L’Observatori sobre la Qualitat de l’Aire al Camp de Tarragona està impulsat per Repsol, amb els suport de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT), la coordinació de l’Institut Cerdà i la direcció científica de la Universitat Rovira i Virgili (URV).
Pel que fa a les dades obtingudes d’1,3 butadiè en els diferents punts amb els mesuradors passius, en la majoria de llocs les concentracions són inferiors a les registrades el 2024. A l’entorn del polígon petroquímic nord, en totes les localitats es milloren els resultats. De fet, el que més baixa és precisament el Morell, ja que el 2024 hi va haver un increment significatiu. A la vora del polígon sud, en canvi, hi ha llocs on els registres del 2025 són superiors. Són els casos de la Canonja, Bonavista i el Serrallo, mentre que a la Pineda i Vila-seca es van mantenir estables. En tots els punts les mitjanes anuals van quedar per sota dels 1,5 µg/m³ i, en la majoria, per sota de l’1 µg/m³.
Increment en el benzè i en els COV
El benzè és l’únic dels 75 COV analitzats que té una limitació fixada per llei, situada en els 5 µg/m³ de mitjana anual. Un valor que a partir del 2030 una directiva europea rebaixarà fins als 3,4 µg/m³. En aquest cas les dades de l’Observatori indiquen que en cap dels 22 punts de mostreig es va arribar als 1,5 µg/m³ de mitjana anual. Tot i això, sí que els registres van ser lleugerament superiors als del 2024 en la majoria dels casos. De fet, tan sols Constantí va millorar les xifres. De la resta, destaquen els increments a l’entorn del polígon sud, especialment a Bonavista, el Serrallo i Torreforta.
Pel que fa al sumatori del COV, la tendència és similar. Aquí no hi ha cap marc legal que n’estableixi límits i tots els valors mitjans anuals estan per sota dels 70 µg/m³, una xifra inferior a màxims d’anys anteriors, quan s’havien arribat a registrar concentracions de més de 80 µg/m³. Malgrat això, els aparells van detectar nivells més alts que el 2024 a tot arreu, a excepció de la Pineda, que es va mantenir estable.
Les concentracions més altes van ser al Serrallo (67,7 µg/m³ de mitjana anual), especialment per una punta mensual al gener, i a la Universitat Laboral (56,5 µg/m³). A Bonavista i Campclar també es van detectar increments destacables. Amb tot, tan sols el Serrallo supera la mitjana anual detectada a Barcelona, que va ser de 57,4 µg/m³. Segons els impulsors de l’estudi, molts d’aquests COV estan relacionats amb el trànsit i les emissions de gasos dels vehicles de combustió. Municipis com Constantí (35,4), la Pobla de Mafumet (34,2), Valls (34,1) o Reus (31,9) van quedar força per sota.
