Un rapinyaire força petit, fàcil de veure a les zones de camp però també sobrevolant pobles i ciutats
El xoriguer comú (Falco tinnunculus) és un ocell rapinyaire de mida petita, amb una mida d’uns 37 cm i una envergadura d’ales de fins a 78 cm.
Els mascles tenen el dors de tons taronges, amb taques negres. El seu cap és gris, amb una bigotera fosca. Gran part de les ales són quasi negres, vistes per sobre, i la cua grisa amb les puntes de les plomes negres. El pit i ventre són de tons clars, amb taques fosques.
Les femelles són més críptiques, amb el pit i ventre semblant al dels mascles però amb tot el dors i ales marrons amb taques fosques, com també el cap. També presenta una bigotera fosca.
Si les veiem en vol, des de sota, veurem que en els dos casos són força clars, tant el cos com les ales, però també es veuen molt bé les puntes de les plomes de la cua de color negre.
Xoriguer comú en vol (E.P.)
Es tracta d’un ocell que podem trobar a Catalunya tot l’any, però que en migració i a l’hivern veu reforçada la seva població, amb exemplars que provenen d’altres punts més freds d’Europa.
Al Camp de Tarragona és força habitual, principalment a zones obertes. Els camps de vinya de la Secuita, els descampats als afores de Reus o els camps propers a Constantí o al Morell, són llocs típics on observar-los. També els veurem fàcilment a la Torre d’en Dolça, als voltants del Parc Samà o als afores de Cambrils, per exemple.
Xoriguer aturat a prop de l’Aeroport de Reus (E.P.)
El xoriguer comú ocupa habitualment zones obertes, des de descampats periurbans, camps de conreu de diferents tipus, … Per aquest motiu no s’acostumen a trobar en zones forestals o de muntanya.
Sí que els podem veure fàcilment a prop o per sobre de les nostres ciutats i pobles. S’han adaptat força bé a la presència humana, i entren a caçar a zones urbanes. Per tant, només cal que anem mirant al cel, que algun cop podrem gaudir dels xoriguers.
Xoriguers nascuts a un edifici del Parc Samà (E.P.)
Són ocells que s’alimenten d’animals diversos, depenent de la disponibilitat que hi ha en cada moment de l’any.
Molt habitualment caça talpons, ratolins o musaranyes, però també insectes de mides grans, com poden ser les llagostes i saltamartins, o fins i tot grills. També poden capturar llangardaixos o petites serps, sense deixar de banda ocells com tallarols, per exemple.
Quan anem per les carreteres envoltades de camps, hem de mirar atentament els pals d’electricitat o de telefonia, doncs és on s’aturen sovint per descansar o menjar les seves preses.
La tècnica de caça del xoriguer comú és molt espectacular: quan observa moviment, es queda volant aturat a un punt concret, movent ràpidament les ales però sense moure la seva ubicació, amb la cua ben oberta per a estabilitzar el vol. D’aquesta manera, el cap resta immòbil i poc enfocar bé la vista mentre busca la seva presa. D’això en diem “fer l’aleta”.
Xoriguer comú sobrevolant Reus (E.P.)
Xoriguer comú aturat al mig de Reus, durant la Festa dels falciots (E.P.)
