El Museu Apel·les Fenosa del Vendrell va inaugurar aquest divendres 24 d’abril l’exposició ‘Rodoreda i Fenosa: Desplaçats. Solidaritat i resiliència en un bucle atemporal’, que es podrà visitar fins al 19 de setembre. La mostra està basada en el cas d’estudi sobre la relació entre Mercè Rodoresa i Apel·les Fenosa comissariat per Nekane Aramburu, directora de la Fundació Apel·les Fenosa.
L’alcalde del Vendrell, Kenneth Martínez, va presidir la inauguració de l’exposició (Cedida)
Aquest cas d’estudi gira al voltant de les conjuntures i experiències que van unir aquests dos catalans al seu exili parisenc a l’epicentre de l’any 1948. Els mecanismes que van activar les seves voluntats de supervivència i el ferm desig de treballar en el que estimaven, transcendeix les seves situacions particulars per a reflectir-se en el nostre present a través d’una successió d’aspectes que es repeteixen mundialment en els persistents conflictes bèl·lics, les migracions de tota mena, les policrisis globals i les tensions sistèmiques entre països.
Són quatre els conceptes sobre els que gira la mostra: desarrengament, complicitat, celebració i expansió. La brusa que Rodoreda va confeccionar per a Nicole Florensa es converteix en un teixit viu connector de noves sensibilitats, obres creatives, documents testimonials i afectes.
Una imatge de l’exposició ‘Rodoreda i Fenosa.Desplaçats’, al Museu Apel·les Fenosa (Cedida)
Properes activitats
· 7 de maig: Conferència del professor Pep Sanz Datzira (UAB) sobre Mercè Rodoreda i els Jocs Florals de 1948 a la Sorbona, Centre d’Études Catalanes, París.
· 23 de maig: “Un matí al jardí de Mercè Rodoreda” a Roser de Foc, Vinyols i els Arcs.
· 4 de juny: Xerrada de Nekane Aramburu, directora de la Fundació Apel·les Fenosa i comissària de l’exposició, i Carme Arnau, historiadora de la literatura catalana, a l’Institut d’Estudis Catalans, Barcelona.
· Durant l’exposició: ‘Un jardí per a Rodoreda’, activitat autònoma intergeneracional al Museu Apel·les Fenosa, El Vendrell.
Rodoreda i Fenosa, exiliats a París
Segons descriu Nekane Aramburu, comissària del cas d’estudi, Rodoreda i Fenosa van marxar de Barcelona el 1939 després de la derrota republicana i l’ascens del dictador Franco. Fenosa va anar directament a París, on tenia un cercle d’amistats i col·leccionistes que el van acollir temporalment, traslladant-se de casa en casa, d’hotel en hotel, amb una maleta com a únic bé personal.
Rodoreda creua la frontera acompanyada d’altres intel·lectuals catalans vinculats a la Institució de les Lletres Catalanes. Després d’estar un breu temps a París, s’instal·la a Roissy-en Brie i, a continuació, a diferents punts de França, com Bordeus i Llemotges, abans d’establir-se finalment a París el 1946, on conviu amb la seva parella Armand Obiols (Joan Prat). Tots dos havien deixat les famílies respectives a Catalunya.
En primera instància, com a desplaçats, en aquells anys tots es troben amb la mateixa dificultat: disposar de documents de residència en regla i, com a conseqüència, la precarietat econòmica. Les feines ocasionals per a subsistir (Rodoreda es dedica a cosir i Fenosa realitza bustos d’encàrrec), la dependència de la xarxa d’exiliats i la recerca d’un sostre on aixoplugar-se són algunes de les qüestions pràctiques que angoixaven aquells difícils primers anys d’uns exiliats per convicció ideològica. També trobem un altre factor comú, el sentiment de desarrelament cultural en un entorn francòfon, més notable en els escriptors que, a més, s’aferren a escriure en llengua catalana.
En paral·lel havien de conviure amb una situació nova i inquietant: l’imminent ascens nazi que farà eclosió l’estiu del 1940. Llavors Rodoreda estava radicada a Bordeus i Fenosa estava finalitzant una relació amb Coco Chanel, de manera que es refugia a Perpinyà per tornar després a París. Acabada la Segona Guerra Mundial, el 1946 Rodoreda i Obiols decideixen reubicar-se en un espai minúscul de la Rue du Cherche-Midi de París. És el mateix any en què Fenosa coneix una jove de vint anys, Nicole Damotte, a casa d’uns amics. Es casaran dos anys més tard.
Aquest cas d’estudi pren com a epicentre l’any 1948, ja que marca quatre línies connectores clau que són identificades en aquesta exposició a través de rastres documentals i visuals.
S’ha escrit molt sobre la vida i l’obra de Rodoreda. De Fenosa encara queden diverses línies per investigar. Amb aquest projecte a l’espai expositiu de la Fundació es comparteix documentació arxivística i visual, i algunes obres que ajuden a reconstruir un relat polifònic que es teixeix des dels vestigis materials que s’han anat conservant. Igualment s’ha cuidat la posada en escena, a partir d’una peça icònica: la brusa que Rodoreda va fer per a la Nicole, de manera que s’integri conceptualment a l’essència d’aquest projecte.
