El pela-roques (Tichodroma muraria) és un ocell que pot mesurar uns 17 cm, amb una envergadura d’ales de 32 cm.
En trobem davant d’un ocell molt peculiar, amb el cos de colors grisos, com les roques per on es mou. Però les ales són d’allò més espectaculars: amb colors negres i vermellosos, i unes taques arrodonides blanques molt visibles en vol.
El seu bec recorda al d’un raspinell; llarg, prim i corbat. L’utilitza per al mateix, per a capturar insectes a les roques (enlloc de buscar-los als arbres, com el raspinell).
Pela-roques a les parets del Castell de Miravet (E.P.)
A Catalunya s’hi troba tot l’any, però a l’època de cria només el trobarem a parets rocoses del Pirineu, en nombres realment baixos.
A l’hivern, en canvi, es pot trobar a més indrets del país, amb un únic aspecte limitant: vol ambients amb molta paret de roca vertical.
A les nostres comarques es pot observar a punts com Siurana, la Morera del Montsant, Miravet o les muntanyes de Tivissa. En algunes ocasions ha aparegut també escalant les parets del castell de Miravet.
Amb les ales tancades, passa molt desapercebut (E.P.)
El pela-roques és un ocell que només habita ambients rupícoles, únicament el trobarem a les parets escarpades.
Ens l’hem d’imaginar movent-se per les parets de Siurana, per exemple, escalant hàbilment per la roca mentre cerca aliment. Es mou tot sol, per tant no espereu trobar petits grups de pela-roques.
Com us podeu imaginar, és ben complex trobar un ocell de 17 cm, de colors grisos, movent-se per les immenses parets de roca. Si voleu gaudir observant-lo, es recomana portar un telescopi, doncs és habitual que no el tinguem precisament a la vora.
El seu bec prim i llarg l’utilitza per a capturar invertebrats (E.P.)
Tal i com podem imaginar per la forma del seu bec, s’alimenten únicament d’invertebrats. El fan servir en forma de pinça, capturant els petits animalons d’un en un. Molt sovint els busquen a les parets més assolellades, doncs la calor fa que hi hagi més presència d’insectes.
És molt entretingut observar-ne els moviments, que recorden molt als del raspinell. Però, en canvi, fa una cosa molt peculiar: va obrint les ales, com si tingués un tic, exhibint els seus impressionants colors.
Pela-roques a les parets de Siurana (E.P.)
