El Jutjat Contenciós Administratiu número 1 de Tarragona ha anul·lat els acords dels plens dels ajuntaments de Reus, Salou, Vila-seca i Constantí, aprovats el març de 2024, que van permetre constituir FuneCamp, la funerària supramunicipal pública del Camp de Tarragona. En la sentència, la jutgessa argumenta que la informació econòmica-financera que recull la memòria de la funerària “no acredita la viabilitat econòmica ni l’estabilitat pressupostària de l’entitat”. Davant d’això, dictamina que és “obligat anul·lar els acords”. A més, assenyala que els informes emesos per KPMG, aportats per les funeràries privades demandants, evidencien que les previsions no es basen en dades “objectives i comprovables”.
La jutgessa ha estimat el recurs contenciós administratiu interposat per Mémora Serveis Funeraris del Camp, S.L., Funeconca, S.L. i Serveis Funeraris Pedrola Montbrió, S.L. contra els acords plenaris dels ajuntaments de Reus, Salou, Vila-seca i Constantí, en els quals es va aprovar definitivament la memòria justificativa elaborada per la comissió d’estudi per l’exercici de l’activitat econòmica de prestació de serveis municipals, que va permetre la constitució de la societat mercantil pública de caràcter supramunicipal, FuneCamp.
La magistrada, d’acord amb els informes emesos per KPMG – aportats pels demandats-, indica que les previsions “positives” consignades en la memòria “no es basen en dades objectives i comprovables”. “Els dictàmens de l’administració es van basar en les previsions de la taxa de mortalitat que no coincidien amb les que publica l’Institut Nacional d’Estadística, que no va tenir en compte el cost fix del personal, el qual es va veure incrementat amb la constitució de la societat”, subratlla la jutgessa.
“La memòria inclou unes previsions sobre l’activitat estimada de FUNECAMP per als exercicis 2024-2027 allunyades de l’evolució històrica real i esperada dels diferents mercats corresponents als quatre municipis on desenvoluparia la seva activitat”, afegeix. Alhora, diu, que no es va partir dels antecedents de les concessionàries que prestaven el servei en els quatre municipis per determinar la quota de mercat previsible.
Els informes de KPMG també assenyalen que amb les xifres econòmiques dels anys anteriors i les previsions de la baixada de la taxa de la mortalitat, Funecamp tindria “pèrdues” en els seus resultats econòmics des de la seva constitució. “Advertir en la memòria una infraestimació de la despesa de personal, que no pot tenir un cost menor de 34 treballadors enfront de 26. Conclou la perícia que FuneCamp presenta pèrdues anuals al voltant de 248.000–254.000 euros i en un escenari optimista, derivat de l’aplicació d’un ajust favorable, aquestes serien d’uns 140.000 -151.000 euros l’any”, recull la magistrada.
En la resolució judicial, la jutgessa recorda que les entitats locals poden exercir la iniciativa pública per al desenvolupament d’activitats econòmiques “sempre que estigui garantit el compliment de l’objectiu d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera de les seves competències.
D’altra banda, també diu que la funerària pública no pot adjudicar-se els serveis perquè no són de la seva competència, ja que es tracta d’un sector liberalitzat i no de serveis municipals. “L’empresa municipal només opera en el marc de les activitats que són competència municipal, com les del cementiri, no les de la funerària, que s’emmarquen en un sector liberalitzat”, afegeix.
