Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis, aceptes l'ús que en fem.

Publicitat

600 anys portant espardenyes

Calçats Alentorn, fundat a Valls el 1937, ha estat proclamat Santjoaner 2019 / La Glossa de la proclamació, llegida per la bibliotecària Montserrat Garrich, demostra que l'espardenya ha format part de la nostra història

A Valls, l'espardenya va ser emprada pel vallenc Pere Català i Pic, per al mític cartell en què l'espardenya d'un mossos d'esquadra aixafa una esvàstica o creu gamada A Valls, l'espardenya va ser emprada pel vallenc Pere Català i Pic, per al mític cartell en què l'espardenya d'un mossos d'esquadra aixafa una esvàstica o creu gamada PERE CATALÀ I PIC
Comerç Josep Cartanyà
Diumenge, 23 Juny 2019 01:52

La sabata representa la noblesa de l'Àliga, element que a Valls simbolitza a parts iguales la representació institucional de la ciutat, però també el simbolisme religiós de la festa. Tal com recordava el regidor de Cultura, Marc Ayala, antigament, l'Ajuntament tenia el costum de pagar les sabates als balladors de l'Àliga per tal que aquests anessin ben calçats ja que es tractava -i encara ho és ara- d'una peça de la imatgeria festiva municipal i que representava el consistori.

Com s'ha vingut fent en aquests darrers anys, l'Ajuntament de Valls manté la tradició de lliurar les sabates als aliguers durant l'acte de l'inici oficial de la Festa Major. En aquest cas, el passat dimecres 19 de juny, van ser lliurades per primer cop per la nova alcaldessa de Valls, Dolors Farré.

            Els aliguers van rebre les sabates a la Sala de Plens de l'Ajuntament de Valls: 

aliguers Valls

La Glossa sobre l'espardenya

La Glossa prèvia a l'acte de proclamació del Santjoaner 2019 va anar a càrrec de la bibliotecària documentalista, Montserrat Garrich, que en va fer la lectura: “Ordenaren que les espardenyes siguen ben feites et siem de bon estat e que hi haya en cada espardenya 26 punts i de sobre lo peu 11 cordes i detrás del taló, 4 cordes. Et de altra manera seran mal feites........ et siem cremades les espardenyes mal feites”.

Garrich va explicar que aquest text, de l'any 1322, "és el més antic que es coneix referit a un objecte manufacturat que és anomenat espardenya". L'espardenya, el calçat senzill i popular que reuneix una sèrie de virtuts que la fan estimada per tots: "és fresca, lleugera i adaptada al peu i al terra que trepitgem, però també és ventilada, econòmica, flexible, que es pot mullar i s'eixuga amb facilitat, feta amb materials a l'abast, adaptable a la diversitat climàtica, geogràfica i de dedicació de qui en calça". Per això, a partir d'un model comú, pot cobrir tot el peu en llocs més freds o bé deixar-lo gairebé a l'aire en indrets on la calor és més accentuada.

El text és exactament 615 anys anterior al naixement a Valls de Calçats Alentorn, el 1937. Un tipus de calçat que ha estat utilitat al llarg de sis segles. Tal com assenyalava la bibliotecària, aquest fragment "ens fa entendre que les espardenyes van existir amb anterioritat al primer quart del segle XIV, ja que el 1322 és una manufactura reglamentada que reclama als espardenyers una manera de fer ben concreta".

espardenya

L'espardenya, omnipresent a Catalunya al llarg dels segles

A finals del segle XVIII, el magistrat Francisco de Zamora ens explica que a Catalunya el Comú de la població calça esclops o espardenyes. Dones i homes, petits i grans porten gairebé només aquest tipus de calçat. Els esclops, a les zones més humides i de contacte amb l'aigua, mentre que a la resta del país hi regnaven les espardenyes. Quan arriba a Barcelona, Zamora, com a alcalde del crimen de l'Audiència Reial de Catalunya -un dels títols que rebien els magistrats d'aquella època-, fa onze viatges pel país per conèixer el territori, la indústria i la manera de fer dels catalans. A la seva obra 'Diario de los viajes hechos en Cataluña', també cita als espardenyers que hi troba.

El dia 12 de setembre de 1788, Zamora emprèn el viatge que el portarà a la Vall d'Aran i a Andorra. De Sort, el dia 30 diu: “Tiene el pueblo 24 tiendas de alpargateros de tres a cuatro mancebos cada una”, cosa que ens pot sorprendre si comptem la població que tenia Sort, ahora que especifica “y los alpargateros surten de alpargatas”.

El 1789, Zamora surt de Barcelona per anar a Sant Miquel del Fai i passa per Caldes de Montbui, d'on comenta:“Tiene 350 casas y el principal oficio és el de alpargatero”. Dos dies més tard, ressenya que a Sant Feliu de Codines “hay alpargateros, oficio muy abundante en Cataluña por ser éste el calzado general en ella”.

Pocs anys més tard, el 1801, Antonio Rodríguez publica 'La colección general de los trajes que en la actualidad se usan en España'. Entre tots els gravats acolorits, hi figuren els catalans, i tots ells, porten espardenyes.

L'espardenya ha estat al llarg de la història el calçat habituals de la massa treballadora d'homes i dones, de la gent del camp, dels soldats i de tants i tants altres, que van omplir d'obrers les fàbriques dels segles XIX i XX del nostre país. El costum de portar espardenyes va donar una varietat de models, colors, oficis i denominacions.

                       Imatge actual de Calçats Alentorn, al Barri Antic de Valls:

 Calçats Alentorn

L'espardenya i Valls

A Valls, com a precedent de l'ús de l'espardenya en la imatge d'un cartell, va ser emprada pel vallenc Pere Català i Pic, per al mític cartell en què l'espardenya d'un mossos d'esquadra aixafa una esvàstica o creu gamada. Aquesta imatge dels anys 30 del segle XX va donar la volta al món.

El negoci de l'espardenyer va ser molt important fins a la dècada dels anys 40 del segle XX, quan la introducció de nous tipus de calçat i amb correspondència també a la manera de viure i de treballar, van fer retrocedir notablement la indústria espardenyera catalana. Per això, és molt meritori que l'obrador Calçats Alentorn, nascuda a Valls el 1937 i en plena Guerra Civil i abocats ja a la reducció important del negoci, hagi travessat set dècades amb la persiana alçada.

L'espardenya tradicional vallenca és la de set vetes i encara la manufactura de manera artesana Calçats Alentorn, que ha conservat aquest ofici d'origen medieval. Compten amb sola de jute, i la talonera i la puntera estan fetes a mà amb fil de cànem. Avui dia segueix sent un producte amb molta demanda, especialment en totes les manifestacions populars festives, i forma part d'aquells detalls imprescindibles en una festa patrimonial com el Sant Joan Vallenc. Balls de bastons, Balls de Cercolets, Gegants, Gegantons i Diables, tots i totes amb les espardenyes a punt per fer festa.

Al final de la seva intervenció, Montserrat Garrich va agrair a Calçats Alentorn “que els nostres peus puguin lluir un parell de fresques, adaptables, ventilades, econòmiques, higièniques, flexibles, boniques i magnífiques espardenyes. Per molts anys i gràcies”.

Candela Pau Alentorn rep el títol de Santjoaner 2019, de la mà de l'alcaldessa Dolors Farré: 

Candela Pau Alentorn Santjoaner

Per tancar l'acte d'inici de oficial de la Festa Major, la propietària de Calçats Alentorn, Candela Pau Alentorn, va rebre recollir el títol de Santjoaner 2019, de la mà de l'alcaldessa de Valls, Dolors Farré.

 

Anuncia't a infocamp.cat, dona suport al periodisme rigorós de proximitat.

Publicitat

No s'ha pogut desar la teva subscripció. Siusplau torna-ho a provar.
La teva subscripció ha estat correcta.

Butlletí de titulars diari

Subscriu-te per rebre cada matí els titulars d'InfoCamp al teu correu: