El professor d’Enginyeria Química americà enalteix la competitivitat de la Universitat Rovira i Virgili al món
“He de reconèixer que teniu una universitat de classe mundial”, aquest ha estat un dels missatges que el professor d’Enginyeria Química de la Universitat de Michigan, Hugh Scott Fogler, ha adreçat, aquest divendres 15 d'abril, a la comunitat universitària durant la festa d’investidura d’Scott, com a doctor honoris causa de la Universitat Rovira i Virgili (URV). El pananimf del rectorat s'ha omplert per conèixer de prop l’autor d’Elements of chemical reaction engineering’, el llibre de text d’enginyeria química més venut al món. De fet, més del 80% de les escoles d'enginyeria química del planeta utilitzen els llibres de text del professor americà.
Hugh Scott ha tingut ocasió, aquesta setmana, de compartir estones amb professors i estudiants de la URV i revisar els programes que s’imparteixen. Després de l’experiència, Scott ha assegurat que “els vostres alumnes podran competir amb qui vulguin, on vulguin i en qualsevol lloc del món, un cop llicenciats”. Scott, primer doctor honoris causa que proposa el departament d’Enginyeria Química de la URV, també ha mostrat la seva senzillesa i bon humor davant dels periodistes. Preguntat sobre l'opinió que li mereix la situació del sector químic mundial i els elevats costos energètics que es paguen a Europa, i al polígon químic de Tarragona en particular, Scott ha sentenciat: “No faré com els polítics, parlar de temes que desconec”.
El professor porta 51 anys treballant en l’àmbit de la nova enginyeria química. Scott i els seus estudiants són ben coneguts pel seu treball en l’aplicació de principis d’enginyeria de reacció química en la indústria del petroli. Apassionat de l’enginyeria química, creu que els professionals són un dels col·lectius essencials per afrontar els reptes d’aquest segle XXI, com ara el desenvolupament tecnològic i la sostenibilitat en l’energia, l’aigua, la salut o els aliments.
Recentment, ha treballat per la millora de l’upstream – tècnica de portar el petroli des que s’extrau fins arribar a la refineria-. El problema rau en les canonades de les xarxes d’oleoductes, que no resisteixen les baixes temperatures en països freds com el Canadà, que poden partir-se. Fent gala del seu sentit de l’humor, Scott s’autodefineix com un “expert en estructures pesants, o sigui, el cloresterol del petroli”.
