L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, ha recollit aquest dilluns 5 de maig la distinció que reconeix Reus com a 'Ciutat de la Ciència i la Innovació'. FiraReus ha estat l’escenari del lliurament de les 22 distincions als pobles i ciutats que el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats ha atorgat en la convocatòria de 2024.
Foto de grup de les 22 poblacions distingides, aquest dilluns, a FiraReus (Reus.cat)
El fet de ser 'Ciutat de la Ciència i Innovació' permet a Reus formar part de la Red Impulso, que amb els nous nomenaments, passarà a estar integrada per 112 municipis d’arreu de l’Estat. Aquesta xarxa potencia la col·laboració entre els ajuntaments i promou polítiques com la Compra Pública d’Innovació, el suport a les pimes i emprenedors innovadors i es defensa els criteris d’innovació, fomentant la participació en projectes de la Unió Europea.
Per què Reus?
L’alcaldessa Sandra Guaita ha obert l’acte com a amfitriona de la trobada tot reivindicant “el treball de molts anys” a Reus, que s’ha traduït en “una manera de transformar-se i de créixer”. Guaita ha afirmat que “innovar forma part de l’ADN de la ciutat”. Tant és així que “la gent de Reus no sabia que allò que estava fent era innovació”, ha assegurat.
En clau de futur, l’alcaldessa ha posat en valor que “la distinció i formar part de la Red Impulso ens permet consolidar i impulsar la transformació de la ciutat, generar nous espais d’activitat econòmica i donar resposta i solucions a les demandes ciutadanes” i ha afegit: “La ciència i la tecnologia han d’estar al servei de les persones i transformar la vida de la ciutadania, així com generar oportunitats per a tothom”.
La candidatura de Reus aplega 69 projectes innovadors pensats per donar serveis a la ciutadania agrupats en tres blocs: ciutadania (serveis públics); organització (interna de l’ajuntament); i empresa (activitat econòmica).
Al seu torn, la presidenta de la Red Impulso, Olga Morales, ha explicat que des de la xarxa estatal es treballa “per fomentar la ciència i en la definició dels ecosistemes locals i d’innovació”. Morales no ha desaprofitat l'ocasió per fer un reconeixement a la feina dels municipis: “Són motors de canvi”.
Catalunya, una de les regions innovadores d’Europa
Durant la seva intervenció, la consellera de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya, Núria Montserrat, ha remarcat la capacitat de Reus com a ciutat transformadora: “Reus, epicentre de la innovació per transformar el territori”. La consellera també ha lloat el paper dels municipis, ja que “cada ajuntament pot ser un laboratori viu”, alhora que ha recordat que “vivim reptes globals que es viuen a cada territori i on s’aporten solucions concretes”. Finalment, la consellera ha anunciat que el Govern s’ha marcat el repte que Catalunya sigui “una de les 50 regions més innovadores en l’horitzó 2030”.
La secretària general d’Innovació del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, Teresa Riesgo, ha estat l’encarregada de cloure l’acte. Riesgo ha afirmat que les ciutats distingides “han demostrat un compromís excepcional, convertint-se en tractors de la innovació”. I ha afegit: “Mentre alguns neguen la ciència i mercantilitzen amb les tecnologies, en benefici d’unes elits i posant en risc la societat, aquests ajuntaments i el nostre país invertim i ens donem suport com mai en el coneixement científic i la innovació per transformar les nostres ciutats, en benefici de totes les persones”.
Durant l’acte s’han lliurat les distincions a les 22 noves 'Ciutats de la Ciència i la Innovació'. Reus ha estat distingida en la categoria de més de 100.000 habitants, al costat de ciutats com Alcorcón, Bilbao, Burgos, Getafe i Huelva. Reus ha estat la única ciutat catalana escollida en la seva categoria i l’única de fora de la demarcació e Barcelona en passar a formar part de la Red Impulso.
Conferència de la matemàtica Eva Miranda (J.C.)
Prèviament al lliurament de distincions, la matemàtica reusenca Eva Miranda ha impartit la conferència ‘Ciencia, Creatividad y Ciudades que imaginar’, en què s’ha referit a tres aventures científiques de tres personalitats històriques: Alan Turing, considerat el pare de la informàtica; Edward Lorenz, inventor de la teoria del caos; o Margarita Salas, la bioquímica que va revolucionar la genètica.
