Un equip investigador format per membres del grup de recerca Sistemes Nanoelectrònics i Fotònics (NePhoS) del Departament d'Enginyeria Elèctrica, Electrònica i Automàtica de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i del grup de l'investigador Emilio Palomares de l'Institut Català d'Investigació Química (ICIQ) han utilitzat materials semiconductors orgànics com el polímer plàstic o molècules petites com a capa activa per convertir la irradiació solar en electricitat. Aquest dispositiu l'han batejat com a 'cèl·lula solar orgànica' i en els darrers anys aquesta tecnologia ha superat el 10% de l'eficiència i ja s'acosta al 20%. Ara l'objectiu és que sigui més durador per tal que es pugui fabricar a gran escala.

                                                             Alfonsina Abat Amelanan és l'autora principal del treball (URV): 

L'equip investigador ha fet un estudi d'estabilitat de les cèl·lules solars orgàniques per entendre'n el mecanisme de degradació. L'objectiu final és trobar estratègies per allargar la vida útil d'aquesta tecnologia, especialment en l'emmagatzematge. L'estudi representa una novetat en el seu camp, ja que els autors han combinat per primera vegada dues potents tècniques d'espectroscòpia d'impedància i mesura de fotovoltatge-fotocorrent transitòria per estudiar la degradació de la vida útil.