La incidència del sensellarisme a Calafell es troba situada en quatre casos. D’entre els municipis grans del Penedès, els de més de 20.000 habitants, és el que té menys persones que viuen al carrer. Altres localitats d’aquest territori en tenen més, fins i tot en relació a la seva població, equivalent a la de Calafell, però amb més casos, o superior.
Les dades sorgeixen d’una plataforma impulsada pel Síndic de Greuges de Catalunya que les corrobora un estudi elaborat per Creu Roja.
Segons aquestes xifres, al Vendrell hi ha 32 casos; a Sant Pere de Ribes, 10; a Vilafranca del Penedès, 25; i a Vilanova i la Geltrú, 158.
La tinent d’alcalde de Drets Socials de Calafell, Helena Rubio, explica que “la feina dels serveis socials municipals ha estat força eficaç per a reconduir moltes situacions de les persones sense llar”, alhora que afegeix: “I això, malgrat la dificultat d’actuar quan es rebutja l’ajut, que és el principal problema, a data d’avui, per a trobar-hi solucions”.
Retrat del sensellarisme al territori
L’informe realitzat per Creu Roja és un retrat del sensellarisme en el territori. Apunta, per exemple, que a més de la necessitat d’habitatge, les principals necessitats de les persones sense llar són l’alimentació, la higiene o la salut.
El 29% viuen al carrer des de fa entre un i dos anys. Un altre 29% no té sostre des de fa menys de 12 mesos. Un 21% es troba en aquesta situació fa enrtre 2 i 5 anys; un 14%, entre 5 i 10 anys; i un 7% supera els 10 anys.
