“València”
Quan va succeir la inundació coneguda com La pantanada de Tous, el 20 d’octubre de 1982, jo estava a Pinedo, treballant en la famosa Sala Canal, a la carretera vella del Saler.
“El soroll comença a l’escola”
En una societat amb alta contaminació acústica….
“Pis a Rue del Percebe 13”
Les exigències dels propietaris, en el mercat de lloguer d’habitatge depassen la intimitat individual.
“L’Hilaran, teatre de proximitat”
Pensava que seria un diumenge més, quasi anodí, però ha resultat d’un despertar hilarant, sort que ja havia desdejunat si no m’ennuego del riure.
“La IA amenaça el teatre”
Comença a grinyolar que fins i tot un musical es vengui amb els “beneficis” de la intel·ligència artificial
“Hispanitat, exigències i culpes”
El dia 12 d’octubre, és molt delicat si es vol arribar al nirvana social
“Sabors turcs a Salou”
Avui (5 d’octubre), quan es compleixen quasi divuit anys de la meva tornada com a resident a Turquia, m’he emportat a la boca, en un restaurant en ple centre de Salou uns trossos de Lahmacun i tota una sèrie de vivències, cares i emocions s’han anat escampant per la meva memòria infal·lible.
“Belén López i el pas de frontera”
L’altre dia un amic va dir-me que Salou és un pas de frontera i no una ciutat.
“No persegueixis somnis, domina’ls amb bona feina”
Fa unes setmanes, Lamberto García, benvolgut company en batalles llunyanes, director coreògraf i mentor d’artistes llançava als candidats de càstings, un avís àcid en el seu perfil d’Instagram.
“L’art mereix atenció”
Hi ha coses en l’art visual que tenen solució, però no s’apliquen.
“Edatisme i ultra provocació”
Notícies que no ho són.
“Això no està prou pagat (A territori comanxe)”
Hi haurà qui qüestioni el perquè seguíem en l’espectacle si tants problemes hi havia als anys vuitanta
“Provincians”
Jo pensava, il·lusa, que amb l’era digital això del provincianisme ranci s’havia acabat.
“Carta d’una professora de dansa”
No sóc àvia. No sóc mare. Només sóc la “mala padrina” d’un nebot del qual no recordo la data d’aniversari i que, considero lògic, no té interès a crear un vincle afectiu.
“Metge de lliure elecció”
He anat al CAP de Salou, a demanar contactar amb el que fora el meu doctor de capçalera durant deu anys a Miami, perquè signi el meu ‘Document de Voluntats Anticipades’ i m’han negat la informació.
“Amb els braços encreuats”
El meu marit diu que hi ha dues classes de persones: les que es fan el seu propi menjar i les que no. Clar, ell és cuiner.
“Danseu, danseu, maleïts”
Durant el segle passat, sense allau de TikTok encara que amb la possibilitat de veure una televisió estricta, les nenes russes i ucraïneses tenien una visita obligada al teatre de ballet clàssic.
“Altra milonga epidèmica”
Sense ser estudiosa ni experta en el tema, com el gran Eudald Carbonell, coincideixo amb ell quant a les seves declaracions sobre que el pitjor que ens ha pogut passar és la globalització.
“Les roses de la Manuela”
Hi ha un mem de SpainSays que diu que ‘l’altre dia’ defineix un temps entre el teu naixement i avui.
“Un billet a Salou”
Li canvio el nom a aquesta persona per respecte a la seva intimitat.
“Artistes del mercadet ambulant”
Estic segura que a l’hora d’identificar la marca personal de Michael Jackson, algú apuntaria al barret. El més evident són els guants, encara que hi ha altres detalls com les bandes en les mànigues i els mitjons blancs.
“Houston tenim un problema”
El 2005 jo vivia en la costa de la ciutat d’Antalya, Turquia.
“Signar per Salou”
Va haver-hi un temps d’interacció en xarxes, on qui més i qui menys es va comportar com un passerell. Signar.
“Una medalla no val una vida”
El gran triomf de la gran medallista Simone Biles és haver superat l’abús sexual, com centenars de gimnastes, per part de Larry Nassar, metge de la Federació de gimnàstica de E.U.
