“Fideus rossos”

Fa uns dies, prop de l’ermita de la Mare de Déu del Camí, vaig veure a terra, al peu d’un fanal, un plat i una forquilla de plàstic, contenint fideus rossos —que no fideuà— , l’incís és obligat.

“Adéu, a Quim, el meu germà”

Algú em va preguntar fa poc sobre què escric, i vaig respondre: sobre la vida. Sobre allò que observo. Sobre les persones. Sobre situacions.

“No és per amoïnar, els lavabos”

La curiositat que em desperta el fet que els homes facin servir els urinaris, encara en molts llocs, en grup va parella a l’excentricitat de què els lavabos separats, i de manera corrent, apleguin dos sexes diferenciats però, i vet aquí altre motiu de perplexitat, allò que haguera de ser un espai adaptat i destinat […]

“Et veig”

Amb l’immens afecte cap a les persones i les relacions del passat, és possible que estigués bé i encertat, encaixar amb les persones adequades en el present i que pot ser que t’acompanyin en el futur.

“Gino Minetto”

Avui haig de retre homenatge a Gino Minetto (José María Benítez Minetto), gran coreògraf i creador d’espectacles recentment mort

“El seu torn”

A vegades la vida em maltracta com si hagués inventat la ‘Cita prèvia’. Però en general em compensa exquisidament per no haver-ho fet i per altres raons diguem que fins i tot de karma.

“Passi preferent a l’infern”

Avui a l’estació d’autobusos de Tarragona he vist, una persona amb la seva pròtesi de la cama recolzada, dormint en un banc. Xocava, feia mal als ulls.

“Carretero i manta”

Manta, sofà i crispetes, és el que cal per a contemplar el procediment caòtic de Mouliaá-Errejón en mans del jutge Carretero.

“Tot el bo que som capaces de fer”

Calleja em cau bé, i a més ‘no té conte’ com el de la frase feta. Empàtic, encara que sigui a costa de la producció d’un programa de televisió, “Volando voy”, que a més de voler recuperar l’esperit dels pobles, toca el cor, a cop d’emocions de les seves gents. I aquí està el mèrit.

“Només no, és no”

Aquest article parla de les seves filles, netes i nebodes. D’un entorn segur, sigui escolar, amistós o laboral.

“He vist a Melcior”

L’any 2007, vivia en el Grup Sant Pau de Cambrils i la benvolguda veïna Carme F. (E.P.D.), em va recomanar que no em perdés el lliurament de regals dels Reis Mags, porta a porta.

“I de regal, mitjons”

Sembla que a ningú el complau que li regalin mitjons. Podria ser que s’ha fet servir massa, però és pràctic.

“Demostracions morals per Nadal”

Se’m fa molt estrany, haver de justificar que no celebro Nadal des de 2021 especialment, en morir la mare i amb ella la il·lusió que em va inculcar, encara que ja ve de més enrere.

“Invencions saludables?”

Fa molts anys que en la vida rutinària, el consumisme fa del combinat que no es beu ni es menja, la moda obligatòria per tothom que vulgui estar al dia, i no quedar com un beneit davant la societat.

“Sense habitatge”

La història, llegida en diversos medis, de les condicions de vida, sense habitatge del periodista i escriptor Joan Ignasi Ortuño, m’ha commogut.

“Sense xarxa”

Vaig tenir l’oportunitat de veure aquest documental; “Sense xarxa”, sobre el retorn de “O”, Cirque du Soleil a Las Vegas, després del tancament pandèmic

“Bitllet individual”

Passejant aquests últims dies he vist una vella font, tancada. I he pensat en el meu gust pels trens. Pot ser perquè la font, està on no hi ha ja estació, ni vies, ni trens, a Cambrils

“Coreògrafa, dius”

No sabeu el que implica aquesta posició professional. Penseu que aquest treball consisteix a fer balls. Seria el normal no?

Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit, sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore