“Reguant: l’ofici que ens sobra”
En un país que confon l’avantguarda amb un pollastre desplomat davant d’una càmera, el nom de Ricard Reguant cou.
“L’Ocàs Voluntari: Poesia i interrogants davant la rendició”
Ja és la tercera vegada que algun amic em parla d’un altre conegut, dient que està esperant a morir-se.
“Stranger Things; l’abisme psicològic”
La cultura popular sempre ha buscat donar-li rostre a la por, des dels mites fundacionals fins a les criatures de la ciència-ficció.
“Un Nadal més”
Amb una tia Pijuán que viu a Santiago de Xile i una altra Figueras a Cambrils ja no em queden més familiars de segona línia.
“El Bronx de Cambrils; carta de comiat”
El meu any de residència al barri de l’Estació, aquell gresol de cultures i de vida que he anomenat “El Bronx” de Cambrils, ha estat un refugi de pau en un moment personal intens.
“El Fenomen Rosalía: Talent, Controvèrsia i Llibertat Creadora”
Ho ha aconseguit! Ha elevat la màxima de “que parlin de tu encara que sigui malament” a una nova categoria: “que parlin de tu encara que sigui per no tenir més remei que callar”.
“Kolodin i les cendres dels regnes”
No ho sé, se’m fa estrany. No fa tant, estàvem treballant i compartint una vida en un altre país.
“La il·lusió de la sopa multicultural”
La piscina del ressort Kremlin Palace, a Antalya, Turquia, amb les seves rèpliques d’edificis temàtics, era l’escenari d’una convivència tant peculiar com efímera.
“FE: Una Paradoxa Anacrònica”
Cada dimecres, el mercat ambulant de Cambrils, esdevé un escenari on la paradoxa es fa tangible.
“Control, seguretat i altres llegendes urbanes”
Als autobusos de l’Empresa Plana, alguns conductors avisen que no es pot fer servir l’altaveu del mòbil, ni menjar o beure, “ni en portes d’una lipotímia”.
“El clavegueram digital: un dilema de la vida moderna”
Us en recordeu de la primera vegada que vau rebre una invitació per unir-vos a Facebook? Jo sí.
“Gamusins a Cambrils”
Encara que mai vaig tenir fusta de màrtir sindical, sembla que he desenvolupat una nova habilitat: ser una observadora del trànsit de primer nivell. I sense cotxe, ni carnet quina gràcia! Això sí, la diversió brilla per la seva absència.
“De bruixes, màgics i musicals”
El musical basat en ‘El Mag d’Oz’, aquell que va portar Judy Garland amb els seus escarpins vermells fins a la sublimació del somni americà —fins al punt que les sabates utilitzades al film van ser venerades i fins i tot robades i restaurades com un tresor en l’Institut científic Smithsonian— es convertí més tard […]
“Pànic al súper”
Se senten exclamacions, un murmuri que va creixent.
“Ressuscitar els ídols”
De debò necessitem ressuscitar els ídols per entretenir-nos?
“I rodar, i rodar… i rockollejar… i bluesear”
A mi sí que em dona la vida per a més. Tinc temps. Això crec. Però quan me n’adono ja som a un altre mes i no he passat la fulla del calendari.
‘The Last Showgirl’, la pel·lícula
Mai no hauria pensat que pagaria una entrada per veure la Pamela Anderson. Quina lliçó per als meus propis prejudicis sobre el talent.
“Habitatge Digne”
Quan tenia uns quatre anys, vivia en una casa de dues plantes al carrer Bolívia, a Sant Martí, Barcelona.
“Darrere la porta”
A causa del meu constant anar i venir, sovint em veig obligada a consumir algun refresc per poder continuar el dia. Crec que és una cosa que ens passa a molts.
“De tipuanes, plàtans i altres desgràcies ecològiques”
Entenc, perfectament, que els paisatgistes urbans —aquests artistes del ciment amb ànima de jardiner— caiguin en la temptació de plantar plàtans d’ombra.
“La Fira de Cambrils 1978”
Hi ha sentiments que s’enllacen, teixint una xarxa invisible que el temps s’encarrega de revelar. Les coincidències, per a mi, no són simples atzars; són murmuris del destí.
“Melody mereixia més”
Alguns companys i jo ja vam comentar a les xarxes que, en la selecció del Benidorm Fest, Melody duia un vestuari inadequat: un body color pell, “nude”, i una coreografia que no estava dissenyada per a ella, sinó per lluïment dels ballarins. I això és un error garrafal quan s’acompanya l’estrella. Jo mateixa vaig escriure […]
“Això dels PUMAS”
He recorregut tot el territori nacional. I sí, per moltes raons —a més que estimo Sant Sebastià i València— tinc una debilitat especial per Saragossa.
“Buchenwald, 5 de maig”
Cada 5 de maig es commemoren els deportats i morts a Mauthausen, a altres camps de concentració i a totes les víctimes del nazisme.
