«Una gorra al cap, mil històries al cor»
Hi ha dies que es marquen al calendari no només per la data, sinó pel que representen. Per mi, el Posa’t la Gorra és un d’aquests dies. No és només un esdeveniment solidari. És un espai on la societat es mira al mirall i decideix, encara que sigui per unes hores, ser millor. Més conscient. […]
«El talent capaç»
Quan penso en la paraula discapacitat, reconec que durant molt temps la vaig associar amb límits.
«Capacitats diverses: quan les paraules poden canviar el món»
Cada 3 de desembre celebrem el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat. Però, i si canviem el nom?
«Invisible però imparable: la vida de les dones amb discapacitat»
Quan penso en què significa ser dona amb discapacitat avui, no puc evitar recordar converses amb persones que comparteixen aquesta realitat.
«Quan la diferència uneix: 15 anys d’Aspercamp»
15 anys no són un final, són un nou començament. Aspercamp celebra 15 anys, però sobretot celebra les persones.
«Plantant llavors»
Sempre m’he considerat algú que la vida m’ha transportat a ser útil en cada moment i en cada espai on el meu cor em deia que devia estar.
«Dues trobades: Una experiència reflexiva»
En poc menys de cinc mesos m’he reunit amb el president de la Generalitat com també amb el president del Parlament
«Per mil T més»
No és gens fàcil fer 1000 edicions d’un mateix programa de ràdio i fer-ho en una emissora local. Sobretot fer-ho amb la mateixa essència, passió i valors que el primer dia.
«La discapacitat no és límit, és mirada»
Parlar de discapacitat és parlar de drets, de dignitat i de diversitat.
«La Triple T»
Sovint parlem d’una societat com una qüestió estrictament abstracta però certament això és un error que ens fa més dèbils precisament com a societat.
«Política de veritat»
Algunes persones que es dediquen a la política, contínuament es troben trepitjant contextos opacs on manquen un exercici constant de transparència i que ens obliga a repensar sobre la necessitat d’una regeneració democràtica urgent i que ha de ser veritablement inclusiva, ja que, totes i tots, no volem polítics superherois, sinó persones honestes que intentin […]
«Tarragona, Posa’t la Gorra»
Us confesso, que tinc esperança en que, un cop més, Tarragona estarà a l’alçada d’un esdeveniment com aquest i omplirem el Camp de Mart de gorres, somriures, d’alegria i esperança.
«DGAIA: Un orgull de país»
La DGAIA fa una tasca imprescindible que cal valorar, agrair i reconèixer sense paliatius.
«La Tarragona del futur»
Em sembla malament que Junts per Tarragona hagi escollit no entrar al govern municipal per causes variades que per espai no vull comentar.
«Gràcies Enric!»
Em permetreu que qui escriu aquest article vulgui fer-ho en homenatge merescut al Enric Morist, que fa pocs dies va morir i del qual tothom que l’hem conegut, més o menys, en podem parlar meravelles ja sigui per la seva capacitat infinita d’ajudar a tothom, pels valors solidaris que ens ha transmès i per l’escolta […]
«Somiem lluny!»
Quan algú amb ulls, cervell, mirada llarga i empatia analitza la realitat pot adonar-se que estem dins d’una situació amb moltes cares, problemes, reptes i oportunitats col·lectives que només sent conscients de què som diferents però que juntes i junts som millors, ens en sortirem.
«La Eli vocacional»
Una de les lliçons que podem extreure de la pandèmia és que quan actuem de forma coordinada i transversal anem més lluny, garantint una vida millor per a tothom d’una forma del tot inclusiva.
«Una identificació autèntica»
Si avui llegiu aquest nou article i us sentiu identificats amb el que expresso, vol dir, almenys per mi, que heu estat importants al llarg de la meva vida i fins al dia d’avui.
Coneixes la tasca de l’AFANOC?
He de confessar que l’escriptura et permet compartir situacions apassionants que potser el dia a dia no et deixa gaudir. Conèixer l’AFANOC ,i a més formar part d’aquesta entitat, és tot un regal que la vida ofereix.
«La Tarragona que m’enamora»
A Tarragona tenim un extraordinari teixit associatiu que el conjunt de la ciutadania ha de tenir cura i estimar com una riquesa que ens fa millors, més lúdica, més digna i cosmopolita la nostra metropolis.
«Reflexions pendents»
Segurament ens trobem en un moment extraordinari que requereix d’actituds profundament inclusives i feministes que retornin l’esperança, la dignitat humana i el respecte als drets humans. Del primer a l’últim.
«Somnis de dignitat»
Somiar de vegades ens permet aprofundir en el pols de la societat fins a un punt equilibrat, racional, madur i dinàmic sense el qual és complex fer possible allò que sembla impossible.
