Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis, aceptes l'ús que en fem.

Publicitat

Noemí Llauradó: “La Diputació ha de mobilitzar recursos europeus per evitar el despoblament i l'impacte del canvi climàtic al territori”

En una entrevista a l'InfoCamp, la presidenta de la Diputació de Tarragona també considera que les Muntanyes de Prades tindran un paper clau en la desestacionalització de la temporada turística

La presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, durant l'entrevista concedida a l'InfoCamp La presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, durant l'entrevista concedida a l'InfoCamp DIPUTACIÓ DE TARRAGONA
Vida Municipal Josep Cartanyà
Dimecres, 09 Octubre 2019 07:01

La reusenca Noemí Llauradó va ser proclamada el passat 2 de juliol presidenta de la Diputació de Tarragona, gràcies a un pacte entre la seva formació, ERC, i Junts per Catalunya. Llauradó arribava a l'ens supramunicipal convertint-se en la primera dona de la història que presideix la institució i agafant el relleu de Josep Poblet, després de 12 anys en el càrrec. Però el que veritablement li importa a Llauradó són els reptes que s'ha marcat per als propers anys: evitar el despoblament i fomentar polítiques socials i mediambientals al territori.

J.C.: Després de tres mesos com a presidenta de la Diputació de Tarragona, se sent còmode amb la seva nova responsabilitat?

N.LL.: La veritat és que m'ho han posat molt fàcil, començant per la gent que treballa a la Diputació. El fet que el personal no tingui una atenció directa amb la ciutadania, sinó que tenen l'atenció amb els ajuntaments, els permet treballar d'una manera molt planificada, per objectius i estratègies. I traslladen aquest rigor a l'hora de treballar. A nivell polític, l'acord de govern d'ERC amb Junts per Catalunya també va fluir des del primer moment a la perfecció i de seguida ens vam posar a treballar. Hem de preparar uns pressupostos per l'any vinent i estem treballant en un pla estratègic per aquest mandat. Em sento molt satisfeta de presidir aquesta institució que és molt ben valorada pels municipis on prestem serveis i és de gran ajuda, sobretot, pels municipis més petits.

Quines són les prioritats que s'ha marcat el nou govern?

En primer lloc, podem aprofundir bastant en tot el que seria evitar el despoblament. Hi ha zones de la nostra demarcació que estan patint el fet de que hi hagi persones que hi vivien i que han d'abandonar el seu poble per necessitats laborals o bé perquè no disposen de serveis que són bàsics com una escola o una llar d'infants. O gent que abans es dedicava a l'agricultura o la ramaderia i, mica en mica, també estan abandonant aquest sector. I això té unes conseqüències que les hem patit no fa gaire temps, arran dels incendis que es van produir a la Ribera d'Ebre, pel fet que és un territori que està abandonat. Està clar que haurem de treballar molt totes les administracions i agents implicats per veure quines mesures trobem per evitar aquest despoblament i trobar un equilibri territorial.

També podem avançar molt en polítiques socials en qüestions com l'habitatge, donant suport als municipis perquè pugin donar més ajudes en àmbits com la pobresa energètica, ajuts destinats a les llars d'infants o col·laborant amb el Departament d'Educació de la Generalitat en les escoles rurals per tal de mantenir escoles en llocs que estan més despoblats, per tal d'habitar-los.

I una tercera prioritat són les polítiques mediambientals. Cal continuar intensificant els programes que ja tenim per tal de fomentar l'estalvi energètic, l'eficiència energètica, la transició energètica o, per exemple, un dels programes que està sent més reeixit com és el de les xarxes de calor de proximitat, a través d'aquestes calderes de biomassa al qual s'hi han afegit nou municipis però que n'hi han més d'interessats. Un programa que té un doble benefici, per una banda anar amb una font d'energia renovable -amb la utilització de la biomassa- i, de l'altra, aprofitar totes les estelles que es produeixen en el bosc per netejar-lo i utilitzar-les per fer aquesta energia tèrmica a través de les calderes i poder donar energia als equipaments municipals.

El projecte 'Xarxa de calor de proximitat de la Diputació' vol crear un model de referència d'instal·lacions de xarxa de calor alimentades amb biomassa forestal en equipaments municipals (DIPTA): 

caldera de biomassa

I en l'emergència mediambiental, què pot fer més la Diputació?

Una altra de les qüestions que, sí o sí, haurem de capitalitzar o liderar és mobilitzar recursos a través dels fons europeus o d'altres que hi han per evitar el despoblament o l'impacte que té el canvi climàtic. De fet, la Diputació ja ha liderat altres projectes com el Pacte d'alcaldes i alcaldesses, que té com a compromís reduir a 2030 un 40% de les emissions de diòxid de carboni. Ja hi ha uns 170 municipis que s'hi han adherit i un dels objectius que tenen aquests ajuntaments són els PAES (Plans d'Acció d'Energia Sostenible). També col·laborem amb la URV a l'hora de trobar mesures per evitar l'impacte negatiu del canvi climàtic i que ja ens està afectant al nostre territori.

La presidenta de la Diputació, intervenint durant la presentació de les jornades 'Emergència climàtica' organitzades per la URV (DIPTA): 

noemi llauradó jornades emergència climàtica

Aquestes prioritats afectaran les inversions o els recursos que fins ara es destinaven al Pla d'Acció Municipal (PAM)?

N.LL.: No. El PAM és un dels principals instruments que disposem, però està més centrat en les inversions. El mantindrem i podem dir que tindrem un PAM potent i dotat amb més recursos. Aquestes inversions es complementaran amb unes aportacions que ens vindran del Departament de Governació, a través del Pla Únic d'Obres i Serveis (PUOSC). Per promoure polítiques socials, el que sí tenim són subvencions on nosaltres podem donar-li aquesta connotació més social o altres serveis com el SAC (Servei d'Atenció al Ciutadà) o de medi ambient.

Normalment associem la Diputació als serveis que presta als municipis, però estan prou visualitzats? La ciutadania els coneix prou?

No, precisament aquesta és una altra fita que tenim al cap, que és com podem donar a conèixer més la Diputació i el món local en general. L'administració local (Diputació, ajuntaments, consells comarcals,...) és una gran desconeguda per la ciutadania i la Diputació una mica més perquè és aquella administració que presta serveis als ajuntaments, no directament a la ciutadania. Tenim algunes idees per donar-la a conèixer, com ara utilitzar alguns serveis pedagògics que permetin als estudiants saber què es fa a la Diputació i quin impacte té sobre el territori i en la vida de les persones. És donar-nos a conèixer per ser més propers.

 La presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, durant l'entrevista (DIPTA): 

Noemí Llauradó i Josep Cartanyà

L'àmbit competencial de la Diputació inclou tres realitats territorials: les Terres de l'Ebre, el Camp de Tarragona i el Baix Penedès. Creu que es visualitza prou aquesta diversitat territorial?

En som molt conscients. Des d'un inici ja van prendre mesures que poden semblar “simbòliques”, però crec que tenen molt de missatge, com són les vicepresidències que reflecteixen aquesta diversitat del territori. Tenim dos vicepresidents del Baix Penedès, dos vicepresidents de les Terres de l'Ebre i la presidenta, que és del Camp de Tarragona. Al mateix temps, tots els diputats i diputades que tenen responsabilitats també representen un territori. També hem de buscar aquest equilibri a l'hora de fer inversions i polítiques que tinguin el seu impacte en cadascuna de les comarques a les quals donem servei.

Un dels projectes més ambiciosos iniciats en l'etapa de l'expresident Josep Poblet va ser el de la Regió del Coneixement, impulsat amb la URV. Creu que és possible fomentar una economia basada en el talent i el coneixement?

Ara estem fent una diagnosi d'aquest projecte i conversant amb tots els alcaldes i alcaldesses de les ciutats que en un inici han format part d'aquest projecte. Creiem que tots els projectes que es basin en fomentar una economia basada en el coneixement i el talent, que sigui una economia sostenible, són positius. I aquesta visió del sud de Catalunya, amb una població de més de 800.000 habitants, permet tenir més projecció de la que fins ara potser tenim. Hem de veure -amb tots els agents implicats com la URV o la pròpia Generalitat- cap a on es vol que evolucioni el projecte de la Regió del Coneixement. La Diputació pot tenir un paper destacat per liderar-ho si hi estan d'acord tots els agents implicats.

Des del Patronat de Turisme de la Diputació s'han tirat endavant instruments com el conveni Corner o campanyes per promocionar les marques 'Costa Daurada' i 'Terres de l'Ebre'. Creu que s'hauria de visualitzar més les 'Muntanyes de Prades' com a marca pròpia del turisme d'interior?

Hem de tenir una oferta diversificada de la nostra zona, que crec que és molt rica. Per tant, tot el que ens suposi tenir més diversitat també ens suposa tenir una oferta més àmplia i que ens vingui més demanda turística, sobretot un turisme familiar, cultural i paisatgístic (cicloturisme, enoturisme,...). I en aquesta vessant d'oferir una oferta diversificada, 'Muntanyes de Prades' hi juga un paper important. Hem d'anar també cap a la desestacionalització i, en aquest sentit, el fet que les Muntanyes de Prades siguin també un atractiu turístic durant tot l'any ens pot ajudar a assolir aquest objectiu complementat amb aquestes dues marques, que ja estan molt consolidades, com 'Costa Daurada' i 'Terres de l'Ebre'. Però anem cap a un turisme més sostenible, que sigui respectuós amb el medi ambient, un turisme familiar i més desestacionalitzat. Hi estan treballant molt des del Patronat de Turisme i estem a l'espera que hi hagi una nova presidència i que ens facin arribar el pla estratègic per aquest mandat.

Imatge d'arxiu de la marxa ciclista Polar Gran Fondo La Mussara que uneix Reus amb les Muntanyes de Prades:

 marxa ciclista Polar Gran Fondo La Mussara

En l'àmbit cultural i artístic, quins aspectes es potenciaran més en aquest mandat?

L'art sempre el potenciarem i el que és més important serà la formació i la generació de talent dins d'aquest àmbit. Les escoles d'art que tenim a Reus, Tarragona i Tortosa són uns equipaments -com conservatoris i escoles de música- que els volem donar més volada i recolzar-los perquè tinguin els recursos suficients per poder formar la gent. És una aposta d'aquest mandat.

I la TAP (Tarraco Arena Plaça) com la tenim?

La TAP la tenim bé...(somriu)... Disposa d'una concessió vigent i hi estem invertint -com en tots els equipaments de la Diputació- per tal que tinguin unes condicions òptimes i puguin donar el servei que estan donant a la ciutadania.

Publicitat

icona missatge de correu electrònic

Butlletí de titulars

Subscriu-te per rebre cada matí els titulars d'InfoCamp al teu correu:

Privacitat:
  •  
Consentiment per al tractament de dades personals:

Iniciatives de comunicació del Camp de Tarragona S.L., és el Responsable del Tractament de les dades personals de l'Usuari i l'informa que aquestes dades seran tractades de conformitat amb el que disposa el Reglament (UE) 2016/679 de 27 d'abril de 2016 (GDPR), per la qual cosa li facilita la següent informació del tractament:

Finalitat del tractament: Subscripció al butlletí informatiu.

Criteris de conservació de les dades: Es conservaran mentre hi hagi un interès mutu per mantenir la subscripció al bloc.

Comunicació de les dades: No es comunicaran les dades a tercers, excepte per obligació legal.

Drets que assisteixen a l'usuari: dret a retirar el consentiment en qualsevol moment. Dret d'accés, rectificació, portabilitat i supressió de les seves dades i de la limitació o oposició al seu tractament. Dret a presentar una reclamació davant l'Autoritat de Control (www.aepd.es) si considera que el tractament no s'ajusta a la normativa vigent.

Dades de contacte per exercir els seus drets: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la..