La resposta a la carta enviada a tots els ajuntaments catalans signada pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el vicepresident Oriol Junqueras per demanar que informin al govern sobre la disponibilitat dels locals municipals que es fan servir com a centres de votació ha tingut en centenars de casos una resposta immediata: la notificació que els municipis cediran els locals municipals per celebrar l’1-O, malgrat les pressions de l’Estat. En la llarga llista, d’almenys 560 ajuntaments segons va fer públic ahir Puigdemont, s’hi inclouen des dels municipis més petits dels país fins a grans ciutats com Badalona, on el PP ha amenaçat amb una querella a l’alcaldessa Dolors Sabater, que va justificar el suport per “garantir el dret de vot de tota la població perquè pugui expressar-se amb llibertat tant sí com no”. També van respondre positivament altres ciutats importants com ara Sabadell o Sant Cugat del Vallès (la seva alcaldessa, Mercè Conesa, és la presidenta de la Diputació de Barcelona).
Al marge de la cessió de locals electorals, més de 400 alcaldes i alcaldesses van signar ahir en poques hores un decret de suport al referèndum d’acord amb la crida de l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i l’Associació de Municipis per la Independència (AMI). En molts casos es van convocar també ahir plens extraordinaris.
Els ajuntaments socialistes són els que han mantingut una actitud més preventiva i diversa sobre la petició. Des de petits pobles com Les, on la filial del PSC –Unitat d’Aran– dona suport a l’1-O fins a Lleida, el Vendrell o Tarragona, que han dit que compliran les resolucions judicials contràries al referèndum. Altres grans ciutats socialistes com l’Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet o Sant Adrià de Besòs van declinar ahir fer declaracions al respecte a aquest diari. En el cas de Terrassa, on l’alcalde Ballart s’havia mostrat en principi partidari de permetre la votació, ahir fonts del govern es van limitar a dir que els serveis jurídics estudiaven la petició però assegurant que “en qualsevol cas, l’alcalde no farà res fora de la legalitat ni comprometrà ni desprotegirà cap treballador públic”. A Terrassa ja s’ha articulat una plataforma veïnal per exigir que l’Ajuntament cedeixi els espais electorals.
“Actuarem d’acord amb la legislació i les resolucions judicials”, deia ahir al matí l’alcalde de Tarragona, el socialista Josep Fèlix Ballesteros, davant la missiva enviada pel president de la Generalitat. A l’espera, doncs, de les resolucions judicials, el batlle tarragoní no ha firmat res i ahir mateix ja advertia que si passades les 48 hores no contesta, s’entén que implícitament no cedirà locals. Al Camp de Tarragona, a l’altre costat de la balança, hi ha alcaldes del PEDeCAT i d’ERC de les principals ciutats que ahir ja pregonaven la signatura del decret de suport. Es el cas de l’alcaldessa de Cambrils, Cami Mendoza; l’alcalde de Riudecanyes, J.M Tost (PEDeCAT), de Riudoms, Josep Maria Cruset (PEDeCAT), el de Valls, Albert Batet, el de Montblanc, Josep Andreu o el de Torredembarra, Eduard Rovira (ERC).
A Reus, Carles Pellicer (PEDeCat) sí que cedirà espais municipals i s’ha optat per un manifest propi de suport impulsat pel PEDeCAT, ERC i la CUP que no s’aprovarà en ple.
A les Terres de l’Ebre, tant l’alcalde de Tortosa, Ferran Bel (PEDeCAT), com el d’Amposta, el republicà Adam Tomàs, van respondre a la demanda. També ho van fer públic explícitament alcaldes d’altres municipis com ara Gandesa, Deltebre, l’Ametlla de Mar, Miravet, Benissanet, Alcanar, Roquetes o la Fatarella. A Batea, l’alcalde que volia independitzar-se de Catalunya, Joaquim Paladella, explicava ahir que ha demanat un informe al secretari municipal.