Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis, aceptes l'ús que en fem.

Publicitat

Arxiu de notícies del Tarragonès
Medi Ambient

El conseller Santi Vila es compromet a incorporar el mesurament d’un centenar de nous contaminants a l’entorn de la indústria química

L'entorn dels dos polígons químics a la comarca del Tarragonès tindrà un sistema de control de la qualitat de l'aire específic amb l'anàlisi de fins a 100 contaminants més que la resta del territori. Aquest va ser el principal compromís que va posar ahir sobre la taula el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat en la constitució de la Taula de la Qualitat de l'Aire del Camp de Tarragona, creada arran d'una resolució del Parlament l'abril passat a instàncies de la plataforma Cel Net, i que va reunir representants d'institucions, empreses, el món universitari i entitats veïnals i ecologistes.

Fins al 2017

Des d'aquest any i fins a finals del 2017, els municipis de l'entorn del polígon nord (Constantí, Perafort i el Morell) i els del polígon sud (Tarragona, la Canonja i Vila-seca) aniran incorporant a la xarxa de control ambiental mesuraments de 90 contaminants de la família dels compostos orgànics volàtils i 18 hidrocarburs aromàtics policíclics. S'assumeix així una de les demandes de la plataforma Cel Net, que va impulsar un estudi independent de la qualitat de l'aire al polígon nord subratllant, precisament, tots aquests components que la llei catalana no obliga a controlar.
“Farem tot el que calgui per a la tranquil·litat i la confiança de la població i la informació estarà a l'abast de tothom”, va subratllar el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, que va recordar que tant les dades de qualitat ambiental com de salut pública al Camp de Tarragona estan en la mitjana catalana.

L'increment de les mesures de control, que ja s'han començat a implantar amb el mesurament del butadiè a Constantí i Perafort, es finançarà íntegrament amb el nou impost ambiental que paguen les empreses sobre la contaminació atmosfèrica. Les dades recopilades, a més, es faran públiques a internet.

Resseguir l'origen

Una altra de les novetats que s'incorporaran serà un seguiment més exhaustiu dels episodis de pudors, un dels aspectes que provoquen més queixes veïnals a l'entorn dels polígons petroquímics. El protocol ja establert sobre aquest tema al Camp de Tarragona incorporarà ara el model de retrotrajectòries per resseguir-ne l'origen, aspecte que va celebrar ahir l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, que va qualificar de “molt positiu” que el govern financi a través de l'impost ambiental totes les accions.

Cel Net vol una taula “proactiva”

La constitució de la Taula de la Qualitat de l'Aire ha estat una petita victòria per a la plataforma Cel Net, que hi veu una resposta a la seva lluita i a l'estudi independent que van impulsar al polígon nord. “Estem contents, però tenim dubtes sobre com funcionarà”, va comentar ahir a la sortida Josep Maria Ruiz, membre de la plataforma, que va reivindicar que la taula funcioni de forma “proactiva”. “Si sols hem de venir dos cops cada any a escoltar el que diu el govern, no servirà”, va advertir. Malgrat els anuncis fets pel govern de millora del control, Cel Net continua defensant la necessitat d'un estudi a fons de l'aire, ara a l'entorn del polígon sud, petició que demà es votarà en el ple de Tarragona. Mentre que Ballesteros ahir afirmava que aquest estudi ha de formar part ara de l'acció del govern català, la plataforma dubta que la Generalitat disposi de finançament i voluntat per fer-lo.

Dimecres, 15 Juliol 2015 09:02

Serrallo, entre l’ahir i el futur

Cultura

“El Serrallo i la Part Alta són els espais de Tarragona que més càrrega poètica guarden” afirma el periodista i escriptor Joan Antoni Domènech en el seu recent llibre de notes sobre aquest barri mariner tarragoní tan vinculat a la bona gastronomia i a la singularitat dels seus personatges populars. “Es tracta d’un món que es dilueix, amb personatges que representen el darrer batec” d’una altra manera de viure, segons el mateix autor.
Amb una població aproximada de 1.100 habitants, el barri del Serrallo ha estat sempre molt marcat per la geografia física i humana que l’ha reclòs en un espai relativament reduït entre la via del tren, el Francolí i la mar. Paradoxalment, Domènech considera que la barrera concreta de la via “va salvar” el barri de la uniformització amb la resta de la ciutat. Poble dintre de la ciutat, illa enmig de Tarragona,...les definicions sobre aquesta zona urbana típicament tarragonina destaquen sempre la seva originalitat i aïllament respecte l’entorn més immediat. Comparat amb els orígens remots de la ciutat, el naixement del Serrallo és força modern i va estar marcat pel traçat de la línia de ferrocarril entre Reus-Tarragona. Una construcció que a mitjans del segle XIX va empènyer els pescadors de La Marina cap a aquest tros de ciutat en què inicialment van viure precàriament en barraques mòbils per, poc a poc, anar bastint un nou barri que va tenir una gran potència econòmica.

En l’aspecte social, els serrallencs fan gala que tothom es coneix i s’anomena pel nom i, molt freqüentment, pel renom que distingeix els habitants de tota la vida del barri. Ros de la Guita, Nano de la Rosona, Xuflero,...són una petita mostra de l’enginy popular. Fent un pas més en la familiaritat, la secretària de la Confraria, Rosa Sans, explica que els veïns saben on i quan fa el cafè, si està comprant,... i que, en cas de necessitat, podrien encaminar sense errada a qualsevol desconegut al lloc exacte on es troba en cada moment del dia.

“La majoria de famílies estan emparentades” afirma Ferran Diago, president de l’associació de veïns, que reconeix amb orgull que la seva família porta quatre generacions vivint a aquesta zona tarragonina tan vinculada a la pesca. Igualment serrallenca de pedigrí és Sans que recorda l’important paper que la Confraria de Pescadors ha tingut en la vida i la història dels habitants del barri fins al punt que, segons la seva opinió, “durant un temps va fer d’ajuntament” de la zona. Sens dubte, la secretària de la Confraria es refereix a la llarga etapa liderada per Josep Placa Flors com a patró major i president de l’entitat, un període que alguns recorden com el millor del Serrallo.

Reduir l’ànima del barri únicament a les feines a la mar és simplificar l’esforç i l’emprenedoria de la seva gent perquè també en terra els serrallencs van tirar endavant grans empreses com la fàbrica de gel. En aquest sentit, Sans puntualitza que “el Serrallo té tradició pescadora i peixatera”, en al·lusió a les empreses dels Amigó, els Budesca,...que comerciaven amb el peix. Sans, alhora, també afirma amb vehemència que el paper de les dones va ser essencial perquè mentre els homes es feien a la mar, elles s’encarregaven de portar l’empresa, de gestionar els permisos, d’educar els fills que- de nou ben joves- es farien a la mar o cuidarien la família. Una idea amb què també coincideix el mateix Domènech que assegura que era una societat matriarcal.

Tant propis com estranys reconeixen que l’ambient en el barri sempre ha estat bastant harmònic i que, malgrat haver estat espai de tavernes i cafès, “els episodis de violència” han estat molt escassos, segons Domènech. “Volem que les persones siguin les protagonistes” del barri afirma Diago que ha participat en el recent projecte de fotografia col·laborativa “El Serrallo” de l’artista Alba Rodríguez Núñez. Un projecte que retrata habitants diversos del barri i que es pot admirar en el pont de la Petxina, un dels dos ponts ferroviaris que separen l’àrea de la resta de Tarragona. I és que, sens dubte, el futur es troba entre aquestes mirades que ens interroguen des del pont però hi ha qui, com Domènech, es plany que tot un món de personatges típics vagi de manera imparable desapareixent sense remei.

De Sant Pere a la Verge del Carme

Que els gegants del Serrallo s’anomenin Pere i Carme no és, en absolut, fruït de la casualitat. D’acord amb el seu passat i present relacionat amb la pesca, les festivitats de Sant Pere (29 de juny) i la Verge del Carme (16 de juliol) tenen un arrelament tradicional, religiós i de caire ciutadà important al Serrallo. Segons el president veïnal, Ferran Diago el programa d’actes que se celebra aquesta setmana amb motiu de les festes del Carme ha anat creixent en els darrers cinc anys amb activitats diverses adreçades a les famílies i que van més enllà de la lluïda processó marítima de la Verge acompanyada per les barques. Una processó que amb ulls profans està plena d’encant però que pels habitants del barri forma part no només de la seva tradició sinó del seu dia a dia. Menys conegut és el rosari de torxes que les dones protagonitzen la vigilia del Carme pels carrers del barri i que surt de la parròquia de Sant Pere.

Un altre acte religiós, la missa solemne del dia del Carme, s’ha reformulat en els darrers temps per obrir-se a un major nombre de persones que participen en aquest acte en què l’Agrupació Coral Serrallo té també un paper important. Actualment, la missa se celebra en el Moll Pesquer sota la pèrgola i aplega gran quantitat d’autoritats civils i militars.

Art

L’obra de Mariela AJras està basada en una fotografia captada als anys seixanta al barri tarragoní

L’artista argentina Mariela Ajras ha fet parada a Tarragona per pintar un gran mural al barri de Bonavista que s’inspira en una imatge dels anys seixanta publicada en el llibre de l’antropòleg Federico Bardají ‘Bonavista; una biografia social’. L’Ajuntament de Tarragona i el Teler de la Llum van proposar a la muralista argentina crear un gran mural al barri a través del projecte ‘Murs que parlen’, arran de la convocatòria de l’entitat col·laboradora Polígon Cultural.

La fotografia mostrava la mirada d’un grup de dones reunides quan sortien del mercat i que serveix per explicar “el paper tant important de les dones del barri en primera línia de la lluita reivindicativa, de la vida social i veïnal”, tal i com explica l’autor del llibre. L’artista descriu que, al centre de la imatge, “hi ha una dona que agafa a una altra de la ma, un gest que denota que eren fortes però que, al mateix temps, desprenien aquella innocència d’unes dones que havien de complir amb les feines de la casa”. Ajras confessa: “Hi ha alguna cosa en aquesta foto, en el moment que les van capturar, com si sabessin que aquella foto duraria tants anys i tindria tant repercussió en el moment en que es va fer”.

El mural està pintat al mur d’un edifici blanc que té més 13 metres d’alçada i uns 8 metres d’amplada. L’equip de Mariela va treballar durant sis dies per plasmar la imatge a la façana, amb l’ajuda d’una grua de braç. El mural ha estat batejat com ‘La pared: el lienzo de la memoria’, que simbolitza el caràcter obert i participatiu de l’obra entre els veïns del barri.

Actualment, Mariela Ajras es troba per Europa on realitzarà diverses intervencions a diferents punts del continent.

Un homenatge a les primeres dones del barri

Aquesta acció artística, conjuntament amb l’exposició fotogràfica i l’edició del llibre sobre Bonavista formen part de les actuacions que s’estan portant a terme “per canviar la imatge que té el barri, associada als problemes de seguretat ciutadana,i projectar-se molt més en positiu”, segons explica el tinent d’alcalde de Tarragona, Javier Villamayor.

Per fer-ho possible, la Conselleria de Joventut ha donat el protagonisme als propis veïns i s’ha fet un pla d’actuació, amb el suport d’AITASA, de dignificació d’espais del barri que estaven degradats. Villamayor vol que aquest mural serveixi com “un homenatge a les dones que van arribar al barri als anys seixanta que van haver de treballar de valent per contribuir al progrés de Bonavista i de Tarragona” i, al mateix temps,”un reflex de la personalitat del barri”.

Puri Antequera i María del Pilar Porcel tenen 79 i 73 anys respectivament i són dues de les cinc dones que apareixen a la fotografia que ha esdevingut mural. Les dones recorden que la foto “ens la van fer quan venien de comprar del mercat i ens vam aturar quan vam veure una núvia sortint de l’església”.

Societat

La cadena de botigues de congelats destinarà el 20% de les compres que faci Càritas a ajuda social

Càritas Diocesana de Tarragona i La Sirena, cadena de botiges de congelats, han signat un acord de col·laboració amb l'objectiu d'ajudar a millorar l'alimentació d'aquelles famílies que són ateses per l'entitat així com, promoure el consum de peix. La Sirena emetrà vals de cinc euros que posarà a la venda a disposició de Càritas. De l'import total, la cadena contribuirà amb un 20% en concepte d'ajuda social solidària. Els vals es podran bescanviar exclusivament per referències de peix del catàleg de la companyia.

Mitjançant aquest conveni, La Sirena formalitza la seva relació amb Càritas que ja tenia des de fa uns anys, en la donació periòdica d'aquells productes que per algun motiu no són aptes per a la seva comercialització, però si per al seu consum. Entre aquests, s'inclouen els que tenen defectes en l'envàs, els que estan a prop de la seva data límit de consum o els que són finals d'estoc i es retiren per incorporar les novetats.

L’acord arriba gràcies al programa d'Empreses amb cor que Càritas va posar en marxa l'any passat i que ofereix a les empreses, fundacions, associacions empresarials i altres agents la possibilitat d'obrir camins de col·laboració per millorar les condicions dels més desafavorits.

Francesc Casabella, director general de La Sirena, va destacar que amb aquesta col·laboració "tenim l'oportunitat d'ajudar a aquelles persones que més ho necessiten i, al mateix temps, treballar per prevenir el malbaratament alimentari". Francesc Roig, director de Càritas Diocesana de Tarragona, va afirmar que la duresa de la situació actual “ens exigeix compromís amb els més necessitats, així com voluntat de sacrifici i sentit de l'estalvi”.

L'acord es fa amb els establiments de La Sirena ubicats a Cambrils, Cubelles, el Vendrell, Reus, Tarragona, Torredembarra, Valls i Vila-seca.

Dimarts, 14 Juliol 2015 07:46

Sis llavors amb premi

Art

Alexandra Barrientos, alumna de l’EADT, guanya un LAUS de Bronze, amb un projecte centrat en el disseny d'un vi ecològic

Alexandra Barrientos ha obtingut un Premi LAUS de Bronze pel seu projecte ‘Sis Llavors’, un disseny pensat per una proposta de vi ecològic. Tot i que la seva trajectòria professional en aquest camp només comença, aquesta alumna de l’Escola d’Art i Disseny de Tarragona (EADT) ja ha aconseguit un dels guardons més importants del sector. Ara tan sols fa falta que ‘Sis llavors’ traspassi del disseny a la realitat.

Segons conta el relat mitològic, Prosèrpina –filla de Ceres, deessa de la terra i els conreus, i el poderós Júpiter- va ser raptada per Plutó, una divinitat associada a l’inframón que va obligar-la a viure amb ell als seus dominis. Quan va adornar-se de la desaparició de Prosèrpina, Ceres va buscar-la incansablement. Les plantes van morir i els camps es van assecar. Finalment, Júpiter va obligar a Plutó a retornar-li a Ceres la seva filla.

Abans d’alliberar-la, Plutó va demanar-li a Prosèrpina que mengés sis llavors de magrana, un fruit que simbolitza la fidelitat en la parella i que la lliga al seu espòs. Així, Prosèrpina passa els primers sis mesos de l’any amb el seu marit, el temps que la seva mare i tota la natura moren esperant el seu retorn, i els sis restants amb la seva mare, quan la natura reverdeix a causa de l’alegria de Ceres.

El mite de les sis llavors que uneixen els boscos amb l’inframón, l’estiu amb l’hivern, és la pedra angular del disseny d’embalatge i etiquetes per un vi ecològic elaborat a l’Alt Camp que signa Alexandra Barrientos, que ha obtingut un Premi LAUS de Bronze.

Del mite a la realitat

'Sis Llavors' és el nom d’un projecte que traça amb línies als personatges d’aquest relat mitològic: horitzontals per representar a Plutó i a l’inframón; verticals que il·lustren a Ceres, la mare que espera des de la terra, i diagonals per dibuixar a Prosèrpina, la filla i esposa que es mou entre els dos mons. Tot plegat, lligat amb fines línies blanques i negres, colors oposats que simbolitzen la delicada radicalitat dels extrems oposats que, a la fi, s’acaben trobant.

“Sóc partidària de treballar conceptualment un tema concret, a partir del qual es desenvoluparà tot el disseny”, apunta Alexandra Barrientos, mentre amb una mà subjecta un dels extrems del pòster que mostra el treball guanyador i, amb l’altra n’agafa l’altre extrem mentre mira a la càmera. En tres simples clics ja hem enllestit la fotografia.

Què suposa guanyar aquest premi tan prestigiós? “Sempre és un reconeixement enorme, i en el meu cas m’ha servit per descobrir el disseny gràfic com una autèntica vocació”, explica l’Alexandra, que detalla que la seva formació neix al món de l’Interiorisme i que, fa un parell d’anys, va llançar-se a cursar aquesta especialitat.

Sis Llavors, el treball que li ha valgut el LAUS de Bronze està inspirat en una empresa, Vins Padró de Bràfim, que regenta una cosina del seu pare. Ara només cal que traspassi del paper a la realitat. De moment, Barrientos pot sumar aquest premi al seu palmarès i qui sap si aviat no podrà brindar amb una copa d’un 'Sis Llavors' dissenyat per ella.

Economia i negocis

Reus és el municipi que en té més en termes absoluts

L'endeutament als ajuntaments del Camp de Tarragona i a les Terres de l'Ebre té una tendència a la baixa. Segons les dades sobre deute viu del Ministeri d'Hisenda per reflectir l'estat dels comptes municipals el 31 de sembre del 2014, la gran majoria dels ajuntaments van dedicar l'exercici passat a amortitzar deute i van evitar la contractació de més crèdits i préstecs.

Concretament, el deute global de tots els ajuntaments de la demarcació pujava a 966.067.000 euros a final de l'any passat, un 6,6% menys que el 31 de desembre del 2013, quan ascendia a 1.034.037.000 euros. Amb aquestes noves xifres, la nova mitjana de deute per habitant a tota la demarcació se situa en 1.206,13 euros.

Reus és el més endeutat

Tot i que Reus també s'apunta a la tendència de reduir el deute, continua encapçalant el rànquing de municipi de la demarcació i és el més endeutat en termes globals, amb prop de 260 milions d'euros pendents de tornar als bancs. Si es pren la referència, però, de la mitjana del deute per habitant del municipi, la capital del Baix Camp també se situa en les posicions més altes, tot i que no és la primera, amb 2.474,78 euros de deute per habitant.

En aquest últim càlcul, però, són dos municipis de la Costa Daurada amb una situació financera delicada i sotmesos a plans de sanejament els que se situen com els més endeutats en relació amb la seva població. És el cas de Cunit, amb 2.697 euros de deute per habitant, que està seguit de molt a prop per Creixell, amb 2.617 euros de deute per habitant. L'Ametlla de Mar, amb 2.531, 29 euros per habitants de deute, també se situa en els primers llocs del rànquing.

El grup de municipis que superen el llindar dels 2.000 euros de deute per habitant es completa amb el Vendrell, amb una mitjana de 2.229, 28 euros, i Benifallet (2.086,77), tot i que aquest últim, amb un deute en termes globals baix.

Els que l'augmenten

Tan sols 23 dels 184 ajuntaments analitzats pel Ministeri d'Hisenda a la demarcació van augmentar el nivell d'endeutament durant l'any 2014, l'últim exercici complet abans de les darreres eleccions municipals. Un 87,5% dels municipis, per tant, o bé van reduir el deute que tenien o el van mantenir.

Entre els principals ajuntaments que van decidir demanar més diners als bancs hi ha el de Tarragona, que es va endeutar per valor de tres milions més durant el 2014. És, per tant, el municipi que en xifres globals va augmentar més el seu endeutament. En aquest reduït grup de poblacions que van optar per contractar més crèdits també hi ha el de Valls (693.000 euros més), Amposta (362.000 euros més), Riudoms (355.000 euros més) i les Borges del Camp (353.000 euros més).

A zero

Pratdip és l'únic ajuntament que el 2013 no tenia cap deute pendent de pagament i que l'any passat va optar per acudir als bancs per obtenir més recursos. Per tant, el municipi ha passat a tenir un endeutament de 41.000 euros, que repartit entre la seva població suposa un deute de 59,85 euros per habitant.

El nombre d'ajuntaments sense cap deute pendent, però, va créixer durant l'exercici passat, i ja són un total de 23, un 53% més que el 2013, quan van ser quinze. D'aquests, hi ha nou ajuntaments que justament va ser l'any passat quan van aconseguir posar a zero els deutes pendents amb els bancs: Arbolí, Ascó, la Bisbal de Falset, Blancafort, Constantí, la Galera, el Milà, la Riba i Rocafort de Queralt.

D'aquests, Ascó va ser el municipi que va fer un esforç sanejador més gran, ja que l'any 2013 encara tenia pendent un deute d'un valor total de 2,2 milions d'euros. No obstant això, el fet de no haver de recórrer als bancs per al finançament municipal continua sent una situació minoritària a la demarcació i que tan sols es dóna en el 12,5% dels ajuntaments, segons les dades del Ministeri d'Hisenda.

Diputacions i consells

Pel que fa als òrgans supramunicipals, la Diputació de Tarragona també s'afegeix a la tendència general de reducció de l'endeutament, i passa d'unes obligacions pendents de més de 73 milions el 2013, a 62,7 milions a final del 2014, un 14% menys. Tot i així, encara continua sent la segona diputació catalana amb més deute, darrere Barcelona.

Els deu consells comarcals del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre també retallen en crèdits pendents de tornar, però amb excepcions. És el cas del Consell Comarcal de la Conca de Barberà, que va passar de deure als bancs 1,6 milions d'euros el 31 de desembre del 2013 a augmentar força les seves obligacions un any després, amb 2,5 milions.

Un altre Consell Comarcal que l'exercici passat va veure com li creixia el deute és el de la Terra Alta, tot i que amb unes xifres globals de deute molt més reduïdes. Aquest ens supramunicipal ha passat de deure 129.000 euros, a tenir un deute acumulat de 280.000 euros, un augment del 117%.

Finalment, les tres entitats municipals descentralitzades (EMD) a la demarcació (Jesús, els Muntells i Picamoixons) també van aconseguir reduir el seu l'endeutament durant l'any passat.

Dilluns, 13 Juliol 2015 10:27

Aus que fan vida al Port de Tarragona

Medi Ambient

Publiquen la ‘Guia de les Aus del Port de Tarragona’, que recull les 92 aus més habituals que es poden visualitzar al port

Des de temps pretèrits, el Tarragonès ha estat una zona de pas d’aus migratòries que viatgen de nord a sud buscant unes temperatures més suaus. Avui en dia, la desembocadura del riu Francolí, el Port de Tarragona, els aiguamolls de la platja dels Prats a la Pineda o els Muntanyans de Torredembarra segueixen oferint a les aus migratòries un lloc de descans en els seus llargs viatges. El Port de Tarragona ha anat guanyant terreny al mar, ampliant constantment les seves instal·lacions, un fet que ha propiciat la creació d’un espai tranquil i segur per multitud d’aus de diferents espècies. Aquestes s’han adaptat a les transformacions de la infraestructura i han aprofitat les oportunitats que ofereix l’espai portuari per a la seva supervivència.

Per tal de mostrar l’ampli ventall d’espècies que hi habiten, el Port de Tarragona va presentar dimarts passat la Guia de les Aus del Port de Tarragona, un llibre que dóna a conèixer el gran valor natural del port, on es poden visualitzar més de 200 especies d’aus que hi viuen de forma permanent o que hi estan de pas. Durant la presentació, el responsable de Medi Ambient del Port de Tarragona, Albert Gonzalez, va explicar que és necessària la divulgació d’aquestes espècies d’aus, doncs molta gent desconeix tota aquesta riquesa natural que té el port. El responsable de Medi Ambient també va explicar que aquesta guia “posa en valor la feina que estan fent els companys de medi ambient del port”. González va remarcar que les aus migratòries s’han adaptat molt bé al Port de Tarragona, que ha esdevingut una zona de pas d’aquestes espècies, i també va destacar el reforç gràfic del que disposa la guia.

Per la seva banda, Antonio Peco, tècnic de Medi Ambient del Port de Tarragona, va explicar que Tarragona és una zona de pas d’aus migratòries que venen del nord d’Europa cap al sud. Segons Peco, “el port és una infraestructura que proporciona a les aus migratòries grans esplanades, la possibilitat de descansar, alimentar-se i gaudir de certa tranquil·litat”, tot destacant que el Port de Tarragona és visitat per multitud d’espècies, com ara àguiles calçades, mussols o falcons pelegrins entre moltes d’altres. El tècnic de medi ambient va explicar també que el port és la tercera colònia de la Mediterrània de gavines corses, una de les especies més escasses del món.

Noranta aus fan vida al port

La guia inclou una fitxa de les 92 espècies d’aus més habituals al Port de Tarragona, acompanyades d’unes fotografies d’altíssima qualitat a càrrec del naturalista Ferran Aguilar. El llibret inclou un text explicatiu senzill i una fitxa tècnica sobre els animals: l’alimentació, els costums o diferents curiositats. El material gràfic que acompanya la guia va trigar anys en recopilar-se i, posteriorment, es va sotmetre a una selecció. D’aquesta manera, el suport gràfic de la guia és un reforç més que significatiu.

La directora de Relacions Institucionals i Comunicació del Port de Tarragona, Montse Adan, va destacar el compromís amb la sostenibilitat i el medi ambient del port. En aquesta línia, Adan va explicar que aquesta guia té una funció didàctica i que des del Port “volem conscienciar sobre la necessitat de conservar el medi i donar a conèixer la vida que hi ha al port”.

Diumenge, 12 Juliol 2015 12:14

La cervesa artesanal arriba per quedar-se

Comerç

La URV implanta el primer màster oficial per l’elaboració d’aquesta beguda

Tradicionalment, la prenem rossa, però també pot ser negra, tractada amb fruites o especiada. La cervesa és una de les begudes estrella dels nostres moments d’oci i un mercat en expansió. Fruit de l’interès dels productors, la URV ha implantat amb èxit el primer màster oficial de l’Estat espanyol de Begudes Fermentades.

El seu origen és gairebé ancestral. Els egipcis ja en consumien i avui dia se’n fabrica a gran escala. Segons dades del portal www.cerveceros.org, l’Estat Espanyol és el quart productor de cervesa de la UE, amb més de 32.000 hectolitres anuals.

La cervesa és una vella coneguda de la nostra gastronomia que, en els darrers anys està immersa en un canvi marcat per la irrupció de la cerveseria artesana, que cada cop suma més adeptes, tal com evidencien les més de seixanta microcerveseries actives a Catalunya, nou de les quals operen a les comarques de Tarragona.

“La cultura de la craft-beer o cervesa artesana s’està imposant amb força”, apunta Gemma Beltran, coordinadora del Màster en Begudes Fermentades de la Universitat Rovira i Virgili (URV), el primer títol universitari oficial que se centra en l’elaboració artesana d’aquest producte. El curs té una durada d’un any, ha començat a impartir-se durant aquest curs i l’any vinent ja té gairebé totes les places ocupades.

“La demanda de cervesa artesanal està creixent i el màster ha ajudat a posar en solfa l’activitat que ja duen a terme molts productors”, destaca Beltran, que afegeix que el ventall d’empreses destinades a aquest sector “fan créixer un mercat que cada cop té més adeptes”.

La posada en funcionament del màster evidencia el bon moment que viu el sector, que segons la pàgina web del GECAN -el Gremi d’Elaboradors de Cervesa Artesana i Natural, que compta amb 23 productors associats- va facturar 2.637 milions d’euros.

La cultura de la cervesa, un valor a l’alça

Al marge de les xifres, els especialistes i productors evidencien el canvi de mentalitat del consumidor. “Cada es té més en compte la cervesa per a fer maridatges o regals especials, com ja fa temps que es fa amb el vi”, destaca Beltran.

De la mateixa opinió és Ramon Ollé, propietari de cerveses Rosita, una de les empreses veteranes en l’elaboració de cervesa a Tarragona i que funciona des del 2007. Ollé destaca que el consum evoluciona. “Cada cop tenen més pes els consumidors que volen productes personalitzats”, sentencia Ollé, que destaca que, avui,el mercat dels petits productors encara és petit, però les xifres de vendes creixen any rere any.

“Fins ara, a Catalunya sempre havíem considerat la cervesa com un producte de segona, però la tendència està canviant”, augura Ollé, que destaca que “els restaurants de gamma mitja-alta i els establiments especialitzats són els nostres millors prescriptors i cada cop més persones demanen cerveses artesanes”.

Ara com ara, el mercat segueix expandint-se. L’any vinent, la URV encetarà una segona edició del màster amb una trentena d’alumnes i cada cop són més els locals que organitzen activitats de tast i maridatge amb la cervesa com a protagonista. El futur del sector mira amunt i l’horitzó és més refrescant que mai.

Espectacles

El festival inclou recitals i classes magistrals a càrrec dels millors pianistes internacionals

L’Auditori Josep Carreras de Vila-seca es transformarà en l’epicentre de la música de piano del 11 al 18 de juliol, en la quarta edició del Vila-seca Music Festival 2015, en una setmana repleta de recitals, seminaris i masterclasses. Durant aquest certamen participaran alguns dels pianistes més importants de l’escena actual, com ara Cyprien Katsaris, Edith Fischer o Mikhail Pethukov. A més, aquests i d’altres mestres del piano duran a terme masterclass, on els alumnes pianistes (molts d’ells vinguts de l’estranger) podran aprendre dels artistes, que compartiran els seus coneixements amb els joves estudiants pianistes. Les grans escoles de música es donaran cita a Vila-seca per treballar i aprendre dels grans mestres.

El tinent d’alcalde de Vila-seca, Josep M. Pujals, va fer menció a la qualitat de les masterclass, dirigides als joves pianistes i el privilegi que suposa pels alumnes assistir a una classe impartida per aquests artistes.

El coordinador del festival, Karst de Jong va destacar la presència de Cyprien Katsaris al festival, al que ha definit com una estrella d’altíssim nivell i va afirmar que “és un orgull poder tenir-lo a Vila-seca oferint un recital i les classes”. El coordinador també va parlar sobre els beneficis de rebre classes directament d’aquests grans mestres del piano. Karst de Jong va destacar altres noms d’alguns artistes, com el d’Edith Fischer, que és la tercera vegada que actua al festival. Karst també va assegurar que el festival va creixent any rere any.

Els concerts

L’estrella del piano Cyprien Katsaris obrirà el festival amb un recital que tindrà lloc aquest dissabte, a les 21.00 h. Diumenge, serà el torn de vuit mestres:Vladik Bronewetzki, Marcel Baudet, Chenxi Li, Yang Ming, Cecilio Tieles, Juan Lago, Alan Branch i Pierre Réach. Mickhail Petukhov acapararà el protagonisme dilluns, 13 de juliol. Dimecres, 15 de juliol, Patrick Zygmanovski, Tamayo Ikeda, Karst de Jong i altres artistes faran un concert sorpresa. Dijous 14, actuaran els alumnes partcipants en les classes magistrals. Divendres, Edith Fisher, alumna de Claudio Arrau. I dissabte de la setmana que ve, 18 de juliol, el festival clourà amb un altre concert dels alumnes.

Cultura

L’obra aborda l’horror de la guerra i la lluita de les dones en una societat en què queden relegades a mercaderia

La companyia de teatre La Pell presentarà aquest dissabte 11 de juliol, a les 22.00 h, el seu nou espectacle anomenat ‘Troianes 15’ a la Vil.la romana dels Munts d’Altafulla. L’espectacle ‘Troianes 15’ aborda el paper que se li adjudica a la dona com a botí de guerra i la lluita d’aquestes en una societat en la que queden relegades a mercaderia. L’obra se centra també en l’horror de la guerra i en les conseqüències devastadores que té per a tothom. El preu de l’entrada és de 12 euros i es poden adquirir a l’Oficina de Turisme de la Plaça dels vents o bé a www.tarracoticket.cat.

Anna Estrada, directora de la companyia teatral, va explicar que un viatge que va fer a l’Índia li va servir d’inspiració per a fer l’obra. “Durant anys els soldats podien acusar, sense cap motiu, a qualsevol ciutadà de ser contrari al govern indi i tenien immunitat per fer el que volguessin. La immensa majoria de les vegades això es traduïa en violacions a dones”, va sentenciar Estrada, tot recalcant que el cas de ThangjamManorama, una dona que va ser violada i assassinada per soldats li va impactar.

La regidora de Turisme de l’Ajuntament d’Altafulla, Montse Castellarnau, va remarcar totes les activitats que acull Altafulla durant aquest estiu, com ara l’espectacle ‘Troianes 15’, el Festival Internacional de Música, L’altacústic, Tarraco Viva entre d’altres. Castellarnau també va destacar el compromís que té l’Ajuntament de la vila amb la cultura.

Medi Ambient

Els grups municipals d’ERC, C’s, CiU, la CUP i ICV-EUiA presentaran una moció en el pròxim ple per impulsar un estudi al polígon sud

ERC, Ciutadans, CiU, la CUP i ICV-EUiA a l’Ajuntament de Tarragona van registrar ahir una moció conjunta, que presentaran en el pròxim ple del 17 de juliol, per a promoure la realització d’un estudi sobre la qualitat de l’aire al polígon químic sud de Tarragona. Tot i que tenen la majoria garantida, els cinc partits de l’oposició esperen que la moció s’aprovi per unanimitat amb el suport del govern socialista i del PP. D’aquesta manera, Tarragona es podria convertir en la primera ciutat de l’Estat espanyol en impulsar un estudi d’aquest tipus.

Tot i que és una competència de la Generalitat, la moció demana que l’Ajuntament es comprometi a realitzar l’estudi. En aquest sentit, La portaveu d’ICV-EUiA, Arga Sentís, va manifestar que “si bé el tema no és competència de l’Ajuntament, sí que és de la seva incumbència”. La regidora de la CUP, Laia Estrada, va assenyalar que la idea és fer un estudi semblant al que van impulsar la plataforma Cel Net i els municipis del Morell, Perafort, Constantí i Vilallonga al nord i es va comprometre a fer-ne el seguiment “perquè el concurs públic es convoqui durant el primer semestre de 2016”.

La moció recull que un dels principals objectes de l’estudi serà avaluar la situació “real” de la qualitat de l’aire. I, molt especialment, la identificació i quantificació d’aquells compostos contaminants menys difícils de controlar. En aquest sentit, el regidor d’ERC, Jordi Fortuny, va afirmar que els resultats de l’estudi fet al polígon nord “van generar una certa preocupació i, per aquest motiu, no podem viure amb aquest dubte sobre l’aire que respirem”. Fortuny també va puntualitzar que “l’estudi no tan sols analitzarà els compostos emesos per la indústria petroquímica, sinó que també es farà sobre el Port, l’activitat alimentària o el trànsit de vehicles”.

Per la seva banda, el portaveu de la plataforma Cel Net, Josep Maria Torres, va destacar que “Tarragona es podria convertir en la primera ciutat de l’estat en realitzar un estudi sobre el seu aire”.

El finançament

Per la seva banda, el portaveu de Ciutadans, Rubén Viñuales, va assenyalar que el finançament de l’estudi s’ha de fer entre la Generalitat, els municipis interessats i la pròpia indústria química. La moció també preveu constituir un fons per fer front als costos de l’estudi, que haurien de cobrir les institucions i les empreses emissores de contaminants.

Un cop aprovada la moció, l’Ajuntament convidarà als municipis de Salou, Vila-seca i la Canonja a promoure una entesa per impulsar l’estudi de manera conjunta a tot el territori.

Medi Ambient

Les platges que tornen a estar reconegudes són les de l’Arrabassada, Savinosa, La Mora i Tamarit

L’ Ajuntament de Tarragona ha estat reconegut amb l’atorgament de quatre banderes blaves, aquesta temporada de bany 2015. En concret per les platges de l’Arrabassada, Savinosa, La Mora i Tamarit. Les platges de la Mora i Arrabassada tenen bandera blava des de principis dels noranta. Pel que fa a la platja Savinosa la bandera blava hi oneja des de l’any 2010. La darrera platja tarragonina a incorporar-se va ser la de Tamarit, l’any 2012.

El primer objectiu de la concessió dels guardons ‘Banderes blaves’ és elevar el grau de consciència ciutadana i d'intervenció de les autoritats sobre la qualitat de l'entorn de les platges i ports d'Europa i, en particular, de la qualitat de les aigües de bany requerida per la Directiva Comunitària. Així mateix, a través de la concessió de les banderes blaves, suposa un reconeixement europeu a l’equilibri entre la utilització del recurs natural i el respecte de l’entorn.

Societat

La jornada organitzada per la xarxa de Telecentres de Tarragona va rebre la col·laboració de la fundació Tarragona Smart Mediterranean City i la URV

La Ciberàgora va celebrar ahir la seva desena edició organitzada per la Xarxa de Telecentres de Tarragona i amb la col·laboració de la Fundació Tarragona Smart Mediterranean City i de la Universitat Rovira i Virgili. La jornada, titulada 'La ciutat intel·ligent a la mida de les persones', es va dur a terme a la Sala Eutyches del Palau de Congressos de Tarragona i va reunir 130 participants, una xifra similar a la d'altres edicions.

L’acte va comptar amb la presència d’onze ponents relacionats amb el món de les Smart Cities que van donar el seu punt de vista respecte a temàtiques diverses com ara salut, medi ambient o les tecnologies de la informació, així com educació, justícia i emprenedoria.

Qui també hi va ser present va ser el tinent d’alcalde d’Educació, Ocupació i Desenvolupament Econòmic, Francesc Roca. El conseller va explicar durant la xerrada inaugural que “convertir Tarragona en una Smart City és un projecte molt important per a la ciutat”, i va afegir: “Ens hem proposat ser pioners en el model de ciutat intel·ligent i sostenible per a millorar la vida dels seus habitants”.

La ponència més destacada va ser la de Javier Fernández López, director general d’AdvaluIT i professor de l’ICADE Business School. Fernández va repassar el present i futur de les ciutats intelEligents explicant alguns dels mètodes que s’estant aplicant en alguns projectes smart d’arreu de l’Estat espanyol. El director general d’AdvaluIT també va aprofitar per parlar del model tarragoní, del que va destacar que “malgrat les visions contraries, està en la millor de les situacions per portar a terme projectes per convertir Tarragona en una smart city”.

Una jornada que va començar fa tres mesos

El doctor Sergi Lozano, investigador de l’IPHES i col·laborador de la Fundació Tarragona Smart Mediterranean City, “la Ciberàgora ha gaudit de tres jornades prèvies que es van celebrar els mesos de març, abril i maig”. Aquestes jornades van repassar tres grans temes, com són la salut a la Societat de la Informació, l’us de les TIC per la Igualtat, i les TIC en els nous territoris creatius. Per Lozano, aquestes temàtiques “fan que la Ciberàgora sigui espai obert de coneixement i reflexió per a la ciutadania.”

Ciència

L'aparell és capaç de detectar quantitats inferiors als límits legals establerts

Investigadors de l'Institut Català d'Investigació Química (ICIQ) i la Universitat Rovira i Virgili (URV) han desenvolupat un dispositiu que detecta el benzè, un contaminant reconegut com cancerígen per l'Agència de Protecció Ambiental d'Estats Units i la Comissió Europea. A més, l'aparell detecta les quantitats inferiors als límits legals permesos.

El dispositiu parteix d'un sensor basat en nanotubs de carboni amb nanopartícules d'or funcionalitzades amb cavitats de quinoxalina. Els objectius d'aquest 'invent' són la interactuació del sensor amb la molècula a detectar i, d'altra banda, necessita l'esmentada interacció per tal que sigui visible en el macroscòpic amb un canvi de color.

Amb més detall, el benzè és un composat orgànic volàtic i, segons els investigadors, "el més tòxic d'entre els compostos de BTEX" -benzè, toulè, etilbenzè i xilens-, que es troben al medi ambient. Tal i com aporta l'equip investigador el nivell de benzè a l'aire pot augmentar per emissions provinents de la combustió de carbó i petroli, tubs d'escapament o fum de tabac. A més, aporten que els ciutadans estan exposats diàriament a uns nivells que van de 0,02 a 34 ppm, és a dir, parts per milió.

La continuada exposició a aquestes concentracions en l'aire poden provocar danys severs i, fins i tot, malalties com anèmia aplàstica o leucèmia. Malgrat tot, els investigadors asseguren que l'exposició a aquest compost ha disminuït de 10 a 0,1 ppm en deu anys.

Enguany existeixen diferents mètodes per detectar traces de benzè en l'aire, però requereixen mètodes selectius i arriben a límits de detecció per sota les parts per bilió (ppb), però són llargs i tenen un cost elevat.

Pàgina 795 de 845

Publicitat

icona missatge de correu electrònic

Butlletí de titulars

Subscriu-te per rebre cada matí els titulars d'InfoCamp al teu correu:

Privacitat:
  •  
Consentiment per al tractament de dades personals:

Iniciatives de comunicació del Camp de Tarragona S.L., és el Responsable del Tractament de les dades personals de l'Usuari i l'informa que aquestes dades seran tractades de conformitat amb el que disposa el Reglament (UE) 2016/679 de 27 d'abril de 2016 (GDPR), per la qual cosa li facilita la següent informació del tractament:

Finalitat del tractament: Subscripció al butlletí informatiu.

Criteris de conservació de les dades: Es conservaran mentre hi hagi un interès mutu per mantenir la subscripció al bloc.

Comunicació de les dades: No es comunicaran les dades a tercers, excepte per obligació legal.

Drets que assisteixen a l'usuari: dret a retirar el consentiment en qualsevol moment. Dret d'accés, rectificació, portabilitat i supressió de les seves dades i de la limitació o oposició al seu tractament. Dret a presentar una reclamació davant l'Autoritat de Control (www.aepd.es) si considera que el tractament no s'ajusta a la normativa vigent.

Dades de contacte per exercir els seus drets: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la..