El ple del pressupost de l'Ajuntament de Valls, que va començar ahir en un to estranyament encès, va acabar amb una oferta de l'alcalde, Albert Batet, a aparcar les diferències entre el govern i l'oposició i a treballar en els dos grans reptes de futur de la ciutat. D'una banda, la situació del barri antic. I, de l'altra, l'estratègia que caldrà abordar amb l'obertura del Museu Casteller.
El to de la sessió va començar encès, fins i tot amb referències a demandes judicials, i es va mantenir en el decurs del debat dels comptes per a l'any vinent. El tinent d'alcalde i cap del grup municipal d'ERC, Jordi Cartanyà, va acabar d'atiar-lo quan va afirmar que es tractava “del pressupost més social que s'ha fet mai, i a qui no li agradi, que s'hi posi fulles”. Una afirmació que va irritar els representants de la CUP i el PSC, que li acabaven de retreure un increment de la pressió fiscal, però que va treure de polleguera el regidor de Compromís per Valls-ICV, Ramon Font. El regidor d'ERC ja havia provocat certa indignació entre els grups de l'oposició en afirmar que al barri antic “no existeix marginació social, existeixen persones i problemes”.
La situació del Museu Casteller i del barri antic, on destinaran 1,3 milions, va planar en tot moment en els eixos del debat pressupostari. En el primer cas, per les crítiques a una certa opacitat sobre com s'estava desenvolupant i a la possibilitat de saber, al capdavall, quins costos estava generant. En el segon, per la situació que viu l'epicentre de la capital de l'Alt Camp. “Han fracassat en la rehabilitació del centre de la ciutat i només assumint-ho s'hi pot fer front”, va ser la rèplica del portaveu de la CUP, Francesc Martinell.
L'alcalde es va reservar l'última intervenció per reconèixer que “potser hi ha hagut alguns aspectes que no han acabat de funcionar”. Sense renunciar als aspectes que considera positius de la seva gestió, Albert Batet va sorprendre els grups de l'oposició en convidar-los a un punt de trobada on poder “treballar en un projecte de futur” perquè: “Segur que hi ha coses que ens uneixen. Cal veure què s'ha fet bé, i què no, i treballar”, va concloure.
