Els pilots Càstor Fantoba, Anselmo Gámez i Juan Velarde han ofert divendres un tastet de l'exhibició que faran dissabte, a les 12.30h, al Miracle
Els tres pilots de l'equip Bravo3 Repsol han obtingut en menys d'una dècada, més de 35 medalles en competicions nacionals i internacionals, incloent tres medalles per equips (dues plates i un bronze) representant a l'Estat espanyol.
Creat el 2009 per tres dels millors pilots a nivell mundial, Castor Fantoba, Anselmo Gámez i Juan Velarde, l'equip Bravo3 Repsol sobre el món únic i emocionant del vol acrobàtic al públic en general. Volen avions Sukhoi 26, construïts amb fibra de carboni, titani i amb motors de més de 400 cavalls de potència. Els tres pilots van començar a practicar el vol en formació en 2006. Avui, són una formació molt coneguda arreu del món i actualment l'única formació de Sukhoi en actiu. Bravo3 Repsol té la seva base d'entrenament prop de Madrid, a l'aeròdrom de Casarrubios, tot i que volen i competeixen arreu del món: són membres de l'Equip Nacional de Vol Acrobàtic i han guanyat més de 30 medalles internacionals.
Actualment, Castor és campió d'Europa absolut i, l'agost passat, va aconseguir el tercer lloc en el Programa Clàssic i d'Estil Lliure del Mundial de Vol Acrobàtic celebrat a França. Juntament amb els seus companys, Juan i Anselmo, ha guanyat medalles per equips en campionats tant a escala mundial com europea. El programa de vol de l'equip Bravo3 Repsol és diferent a qualsevol altra exhibició, ja que inclou dos avions d'altes prestacions, en formació tancada, combinat amb figures d'estil lliure de gran espectacularitat: una combinació única pel seu contingut i nivell de pilotatge.
El programa per Tarragona 2016 compta amb 20 figures, 16 de les quals es realitzen en ajustada formació tancada, i 5 figures d'estil lliure individuals: un espectacle que deixa sense paraules gràcies als molts anys d'entrenament en estil clàssic ia la tècnica adquirida en la categoria unlimited del circuit mundial de vol acrobàtic.
L'avió
L'avió va ser dissenyat i desenvolupat per l'Equip Nacional de la URSS, a finals de la dècada dels 70, buscant prestacions mai abans aconseguides. El prototip va competir per primera vegada en 1984, deixant bocabadats a experts i pilots.
L'ús de materials compostos per primera vegada en avions acrobàtics, permetia al pilot realitzar maniobres mai abans vistes, amb acceleracions de fins a 12G. Un altre dels objectius va ser reduir al mínim el pes de l'estructura de l'avió i mantenir una excel·lent relació pes-potència. L'El seu-26 permet maniobres més radicals i un control excel·lent causa de la configuració aerodinàmica de l'ala, de perfil simètric.
L'avió compta amb tren d'aterratge fix, muntat en un arc de titani massís.
