Mentre la cimera pel canvi climàtic ha estat una farsa i els polítics del PSOE i el PP es tiren els plats pel cap i es passen la culpa del que haurien pogut fer per evitar els estralls de la Dana, al sud de València capital, el que s’anomena Horta Sud - només separada pel pont del barri de la Torre -, hi ha una pila de pobles i milers de persones que encara viuen voltats de fang i cases i cotxes destrossats. Estan perplexos del que han viscut i immensament agraïts als voluntaris. Després de vora un més de la catàstrofe encara hi ha nens que no tenen escola i el voluntariat -associacions organitzades i gent anònima - continua al peu del canó ajudant els veïns amb la neteja de carrers, cases i garatges enfangats, els donen menjar i un valuós suport psicològic. Nosaltres hem visitat uns quants pobles del que s’anomena la zona zero.
A Massanassa hi ha un punt base que lidera l’ONG XAMA (Xarxa d'Ajuda Mútua Alimentària), amb seu a Reus. XAMA lluita contra el malbaratament dels aliments i intenta que cap família del Camp de Tarragona es quedi sense menjar. Jorge Fernández n’és l’ànima i el que ens acompanya en un periple de menjadors i cuines improvisades, ens presenta veïns i voluntaris i ens explica com s’han organitzat. Igual que XAMA, hi ha desenes d’associacions d’ajuda que, prescindint de les baralles dels polítics, estan al peu del canó: Open Arms, Revivir, Acción directa, Ca la mare, Amigos de la calle, La Revolta Pagesa, molts bombers i psicòlegs vinguts de Catalunya o la iniciativa Voluntaris Catalunya Dana.
Voluntariat treballant en un dels espais (I.O.)
El Jorge ha estat en zones de conflicte de tot el món i sap com s’ha de treballar. El seu telèfon no para: s’han d’emmagatzemar els aliments que arriben a tones, distribuir-los en les diferents cuines, cuinar i portar en furgonetes fins als menjadors que s’han habilitat als pobles. I tot ho fan els voluntaris. Visitem El Chef, un negoci de càtering de Benimaclet que ara cuina i reparteix dinars d’una manera altruista. Avui ha fet paelles que aniran a Paiporta. El propietari s’emociona fins a les llàgrimes quan veu el Jorge i parla del que fan els voluntaris catalans, que els polítics han alimentat l’odi i que ara s’ha trencat el malefici contra Catalunya.
Anem a l'Eliana, un poble no afectat on els veïns han muntat una cuina en un magatzem de l’ajuntament. Allí preparen uns cigrons amb espinacs per unes mil persones, amb una olor que fa venir gana. No es dona ranxo sinó cuina d’alta qualitat. El Jorge abraça a tothom. Una de les cuineres explica que a les vuit del matí ja comencen a treballar i que és un anar i venir de bidons tèrmics i furgonetes amb aliments que van de poble en poble. Hi ha una xarxa de conductors que han tingut problemes amb els controls de la policia perquè no els deixava moure per la zona i perquè en algun ajuntament el voluntariat no va ser gaire benvingut. Però van aprendre a desviar-se i aconseguir entrar-hi.
Ara la furgoneta amb els bidons tèrmics plens de cigrons va escortada per la policia local de l'Eliana. I nosaltres la seguim al darrere. Pel camí, els camps de tarongers mig abatuts són fantasmagòrics: dels arbres en pengen tires de plàstics i canyes, però veiem com la gent agafa les taronges que pot. Entrem a Massanassa. Encara hi ha cotxes amuntegats en el descampat que feia de pàrquing i que la riuada va arrossegar pels carrers fins a bloquejar les portes. Alguns cotxes porten el cartell “No em prengueu, encara funciono”. Hi ha fang per tot arreu. Caminar pels carrers del nucli antic és com endinsar-se en un malson o una pel·lícula de por. Les cases no tenen portes, ni façanes: és un forat que deixa veure les entranyes de dins, una intimitat que corprèn. I a tot arreu hi ha la marca de l’aigua que va arribar fins al sostre. Entrem en una perruqueria, en un consultori de dentista... El material està empastifat de fang que es barreja amb plàstics i tot el que duia la riuada. Voltem per l’institut de Massanassa Lluís Vives: ara tot és runa i fang i portes i finestres esventrades. Els alumnes encara no tenen un lloc per seguir les classes. I mentre escrivim aquesta crònica a un operari li ha caigut un tros de sostre al damunt. Un altre mort. La gent crida Mazón assassí.
Un voluntari d’Open Arms treballa xuclant fang d’un pàrquing. Ens hi deixa entrar mirant que no rellisquem i il·lumina amb el mòbil un cotxe i una moto empastifats de llot. L’olor fa tirar enrere. Ens diu que el problema és que el fang s’ha barrejat amb les clavegueres i el perill d’infeccions és greu. Moltes cases no tenen aigua potable. També ens diu que ja serà difícil trobar més cossos.
Voluntariat treient fang (O.I.)
El menjador improvisat de Massanassa és on hi havia el casal dels avis. Un grup de militars enfangats dina i pren el sol a la plaça. En Jorge no està gaire d’acord que mengin del voluntariat: ells ja tenen els seus recursos, diu. A l’entrada ja hi ha una cua per agafar carmanyoles amb el dinar. La gent està commoguda i parla del que ha viscut i del miracle d’estar vius, ensenyen vídeos de com entrava l’aigua a casa seva i en uns minuts arribava al sostre. I ploren. N’hi ha que demanen la dimissió de Mazón i es queixen de sentir-se abandonats per l’administració i diuen que sort n’han tingut dels voluntaris. Pels balcons de les cases del nucli antic, ara desertes, hi ha la paraula "Gràcies".
